Ahir després de conèixer la trista notícia de l'atemptat d'ETA, que trenca amb el procés de diàleg obert amb el govern, tenia curiositat per sentir a dos polítics: Rajoy i Otegi.
Desitjava que per una vegada deixessin de banda els seus interessos i fóssin valents, que el líder del PP condemnés l'atemptat, critiqués la banda terrorista i donés suport al govern. I que el dirigent de Batasuna, sortís a dir que l'esquerra abertzale condemnava l'atemptat, i qualsevol tipus de violència.
La realitat va ser ben diferent, Mariano Rajoy només va tenir paraules per criticar al govern, i Otegi en cap moment va condemnar l'atemptat.
El famós bocata de calamars. I sense pa amb tomàquet
Cartell de propaganda a l'exterior del cuartell general de l'exèrcit. S'hi pot llegir: “Los angelitos eran más monos, pero de esta forma me siento mucho más seguro”
Pessebre a l'interior del cuartell general de l'exèrcit. S'hi pot llegir: "Paz en el mundo"
Coneguda marca de begudes a la Plaça del Sol
Pessebre entre envasats al buit de pernil de pota
Estàtua humana torera (i bandera espanyola amb brau inclòs) prop de la Plaza Mayor
Repassant els diaris hem detectat que cada any publiquen menys notícies falses pel dia dels innocents, aquest any s’han limitat al fitxatge de Beckam pel Barça i a la nova línia de moda de Xavier Sala i Martín.
Després de donar-li voltes un arriba a la conclusió que és normal que les innocentades hagin passat a millor vida, doncs haurien de competir amb les notícies reals que moltes vegades superen la ficció.
Si un 28 de desembre de fa uns anys haguéssim llegit notícies com que no es pot pujar a un avió amb un desodorant o un tub de pasta de dents; quela televisió pública de Bèlgica ha donat la falsa notícia de lai ndependència de Flandes; o que el Barça vol fer un homenatge a un nen japonès perquè va plorar per una derrota blaugrana, tots orgullosos hauríem dit: He trobat la innocentada!
Navegant per internet hem trobat dues perles per fomentar el boicot als productes catalans, diuen "defender la verdad, la democracia y la justicia", destil·len bastant d'odi, però fa pinta que al darrera i deu haver un munt d'empreses amb ganes de vendre, i partits polítics amb ganes de pescar vots.
Per últim recomanar-vos l'article de Joan B. Culla que va publicar l'any passat a El País, sota el títol de "Catalanofobia, Judeofobia" i que podeu llegir aquí.
Aquest "documental" de com un home a Suècia viatja en el temps i es troba ell mateix a l'edat de 70 anys, va ser una eïna publicitària per vendre plans de previsió.
Aquesta setmana s'està fent a Teheran un impresentable congrés sobre l'Holocaust, on es posa en dubte l'existència del mateix. El govern de l'Iran utilitza arguments com aquests per carregar contra Israel.
El que més m'ha sorprès és veure aquest grup de rabins jueus ortoxos, que es declaren antisionistes i que també posen en dubte l'Holocaust.
Algú ens pot fer una explicació aprofundint en el tema? Gràcies.
El passat 24 de maig, a l'a4mans ens feiem ressò de les paraules del delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel, que va dir que calia que els ciutadans "s'autoprotegissin". Llavors vàrem preguntar-nos si el sr. Rangel volia una societat plena d'armes com als Estats Units.
Aquest cap de setmana, ha passat el que acostuma a passar quan els ciutadans "s'autoprotegeixen", doncs un membre de la seguretat de la família del famòs joier Tous, ha assassinat a un lladre que volia robar-los.
Dos exemples de com els partits polítcs es contradiuen:
Alicia Sánchez-Camacho diu al debat.cat de Ramon Miravitlles que el darrer govern d'Aznar va derrotar a ETA amb la llei a la mà, i acusa als socialistes de donar ales als terroristes. Ens pregntem: si ETA estava tan derrotada, com és que el PP considera la possibilitat de que estiguin darrera del 11-M?
Jordi Pujol diu que no te lògica que ERC estigui al govern pel seu NO a l'Estatut. Llavors perquè Mas els hi va oferir formar govern?
Llegeixo a El Periódico, les responsabilitats del nou conseller de...de...bé, millor que ho llegiu vosaltres mateixos:
el republicà Josep Huguet (que suma l'educació universitària a les seves anteriors responsabilitats d'indústria, comerç i turisme, ara sota el nom d'Innovació, Universitats i Empresa).
Ho sigui que aquest bon home serà responsable de l'educació universitària, l'indústria, el comerç, el turisme i l'investigació. És a dir, poc menys que tot un home del Renaixement, un Leonardo da Vinci català.
I després hem de sentir els polítics com se'ls hi omple la boca parlant de l'importància de l'investigació pel futur de Catalunya. I, a l'hora de la veritat, veiem que el seu responsable haurà d'ocupar-se de, junt amb l'investigació, si aquest any s'han omplert totes les places hoteleres o no.
Abans d'ahir va morir enverinat a Londres , l'ex-espia rus Litvinenko, que estava investigant l'assassinat de la periodista Politkovskaya, molt crítica amb el president rus Putin.
En les dues morts tothom hi veu la mà del Kremlin, ningú dubta que el president rus hi pugui estar al darrera.
D'altra banda, ahir la Fiscalia italiana va engegar una investigació per saber si és veritat que el partit de Berlusconi va fer trampes a les darreres eleccions, doncs s'ha publicat un documental on se l'acusa de comptabilitzar els vots blancs i nuls com a vots per la seva coalició.
També en aquest cas, ningú dubta que pugui ser veritat.
I nosaltres ens preguntem, com hem arribat a una situació on dos dels mandataris més importants del món són acusats de crims i corrupció, sense que ningú s'extranyi ni s'escandalitzi?
Avui els mitjans de comunicació s'han fet ressò de que el diputat de Ciutadans , Albert Rivera va ser militant fins fa tot just uns mesos de les Noves Generacions, les juventuts del Partit Popular.
Aquesta tarda, en una entrevista a Catalunya Ràdio, ell ho ha negat, tot dient que el que va fer va ser apuntar-se en un formulari per rebre informació. També aquesta tarda a RAC1, el president de NNGG afirma haver vist el full d'afiliació d'Albert Rivera, i segons diu, no presta a confusió, doncs és un formulari on s'especifica clarament que és per afiliar-se al partit.
Llegim a l' e-notícies el següent titular: Mas obre la porta a pactar amb el PP a Madrid.
Si tenim en compte que fa uns mesos va dir que Convergència no tornaria a pactar amb el PP durant almenys una generació, i que tot just abans de les eleccions va anar al Notari per si la gent no se'l creia, un arriba a la conclusió de que el que importa és manar, encara que això comporti haver de desdir-se continuament.
En una discussió a Ediciones Católicas sobre la pena de mort, he arribat a conèixer una afirmació del catecisme catòlic que m'ha deixat esmaperdut:
2266 La preservación del bien común de la sociedad exige colocar al agresor en estado de no poder causar perjuicio. Por este motivo la enseñanza tradicional de la Iglesia ha reconocido el justo fundamento del derecho y deber de la legítima autoridad pública para aplicar penas proporcionadas a la gravedad del delito, sin excluir, en casos de extrema gravedad, el recurso a la pena de muerte. Por motivos análogos quienes poseen la autoridad tienen el derecho de rechazar por medio de las armas a los agresores de la sociedad que tienen a su cargo.
O sigui que per ser un bon catòlic, cal acceptar la llei del talió i la pena de mort.
Avui he vist una pintada al carrer Roger de Llúria, que deia: "Catalunya, catalana", m'ha fet la mateixa angúnia que el crit dels nostàlgics del franquisme: "España para los españoles". M'ha fet pensar que darrerament la dreta catalana té comportaments molt similars a l'espanyola, com a prova us ensenyem dues fotos: la primera de la Plaza Mayor de Salamanca, la segona de de la Plaça Sant Jaume de Barcelona.
Des de dijous a la web de l'Ajuntament de Barcelona hi ha les bases per entrar al sorteig d'adjudicació de pisos de protecció oficial, tant de lloguer com de compra. No m'ha sorprès la gran publicitat que han fet per menys de 2000 pisos, dels quals bona part no estan ni construïts, a pocs mesos de les eleccions, doncs era d'esperar. El que sí que m'ha sorprès ha estat el veure que a aquests pisos i poden accedir persones amb ingressos fins a 6,5 vegades l'IPREM. Puc entendre que al posar aquests límits, el ventall de joves i possibles votants és més gran, però no ens enganyem, això no són polítiques d'esquerres. Que un jove que guanya 3000 € mensuals opti al mateix pis que un que en guanya 600 €, és una bestiesa, doncs el de 3000 € es pot pagar un bon lloguer al mercat lliure, i el de 600 € està condemnat a viure amb els pares.
Al final el que hauran de fer aquests joves no és demanar pisos protegits, sinó escons de protecció oficial, que l'Ajuntament destini part dels escons a aquests joves, i que aquests facin propostes d'habitatge, més imaginatives, i sobretot més justes.
Us convidem a tots a fer propostes en matèria d'habitatge en els comentaris d'aquest post.
Les realitats nacionals deixen de ser inconstitucionals, si fa uns mesos el preámbul de l'Estatut de Catalunya era criticat per la dreta espanyola, avui ja s'accepta en l'Estatut d'Andalusia (Fraga el considera impecable), i el PP de Galícia estudia donar suport al govern gallec en la definició nacional de Galícia en el nou text estatutari.
Avui el president del Partit de la Ciutadania, Albert Rivera, ha tingut un dia molt mediàtic, doncs al matí l'ha entrevistat Antoni Bassas a Catalunya Ràdio, i a la tarda Albert Om al Club de TV3.
M'ha sorprès sentir-li dir que està a favor d'incentivar l'ús del català, i més encara quan ha fet propostes com donar diners públics a Air France o KLM a canvi de tenir els bitllets d'avió en català, o pagar a les productores de Hollywood perquè doblin al català les seves pel.lícules.
M'agradarà sentir el que pensa Jiménez-Losantos, que va donar suport públic al candidat de Ciutadans a la presidència de la Generalitat, quan escolti aquestes entrevistes.
A la web de la campanya per the real beauty, es pot veure aquest vídeo on demostra que el maquillatge i photoshop són capaços de modificar la realitat:
Albert Balanzà, acaba de publicar un llibre on analitza els orígens del Partit de la Ciutadania. En aquesta entrevista concedida a Vilaweb TV, dona la seva opinió sobre la jove formació:
Des de que es va donar a conèixer el nou pacte entre els partits d'esquerres, a les ràdios i diaris d'aquest país han començat a sortir, suposats votants d'Esquerra, molt indignats, perquè segons afirmen, van donar el seu vot als republicans perquè aquests féssin govern amb Convergència.
A part hem vist com també suposats votants d'Esquerra organitzàven cassolades, i manifestacions més o menys dirigides per fer pressió a la cúpula del partit.
Al final, un arriba a la conclusió de que si tota aquesta gent realment hagués votat Esquerra, segur que els republicans no haurien pactat amb el PSC i IC, però tampoc amb CiU, si de veritat tota aquesta gent hagués votat Esquerra, avui estaríem parlant de Carod-Rovira com a President de la Generalitat.
Els polítics, sobretot en campanya, diuen coses que després queden en l'oblit, o queden superades per les necessitats de pactar. Al diari el Punt de diumenge en vàrem llegir algunes:
Artur Mas (CiU), sobre la sociovergència: "Si passés com a Alemanya, on els dos grans partits van empatar, no quedaria altre remei [que fer la sociovergència] i patir les hipoteques, els equilibris interns i els malentesos de tot tipus"
José Montilla (PSC), sobre reeditar el tripartit: "Ara les coses han canviat, l'escenari i les prioritats són diferents, no són reeditar el tripartit" i "Per viatjar en el Dragon Khan, per veure què passarà avui...no estic disposat a governar a qualsevol preu"
Miquel Iceta (PSC), sobre pactes: "No governarem amb qui posi en dubte la necessitat de fer el quart cinturó"
Xavier Vendrell (ERC), sobre pactes: "Qualsevol que vulgui pactar, haurà d'acceptar l'aprovació inmediata de la llei de l'oficina antifrau"
Primera part del documental (On power dissent and racism) on es pot sentir l'opinió de Noam Chomsky sobre el paper dels Estats Units al món i la lluita contra el terrorisme.
Des d'aquest link podeu veure la resta del reportatge
Sembla ser que Berlusconi serà jutjat per haver pagat 600 mil dòlars a l'advocat David Mills, a canvi de que aquest testiomoniés en favor de l'expresident italia.
Si després de veure l'anunci del Partit Humanista, us pensaveu que ja ho havieu vist tot pel que fa a propaganda electoral, no us perdeu el vídeo següent que forma part de la web del PSC
Matt Harding, un noi que s'ha dedicat a viatjar pel món ballant de forma particular, s'ha convertit en una ciber-celebritat, i la seva aventura s'ha comentat a un munt de webs. Nosaltres avui us posem el vídeo dels seus viatges pel món, i un homenatge que li han fet els de CPI (curioso pero inútil) on un munt de cibernautes, s'han gravat ballant arreu del món en homenatge a Matt.
A vegades les estadístiques enganyen, i en canvi anar al Notari queda molt solemne, però en aquest cas els números canten. Coincidència de vot entre Partit Popular i Convergència i Unió:
Congrés espanyol 1996-2000: 94,7% de les votacions
Congrés espanyol 2000-2004: 83,4% de les votacions (el PP tenia majoria absoluta, amb el que els vots de CiU no eren necessaris)
Sempre se'ns ha explicat que els PSC és un partit independent federat al PSOE, de tant en tant el President Maragall insiteix que hauria de tenir grup independent propi al Congrés Espanyol. Però després comença la campanya electoral i ens trobem amb titulars com aquests:
Tot i el títol del post, no parlarem ni de la pel.lícula d'Amenábar ni dels dolents de la série de moda "Perdidos". Donarem a conèixer els altres partits que es presenten a la campanya electoral, a hores d'ara tothom coneix els cinc partits que formen part del Parlament de Catalunya, CIU, PSC, ERC, PP i IC-V, i també es bastant conegut que hi ha un sisè partit intentant rascar vots per entrar al Parlament: Ciutadants. Però a les eleccions del proper 1-N se'n presenten un grapat, des d'aquí podeu veure les seves propostes:
En plena campanya electoral es parla molt d'entrevistes als candidats i dels condicionants que posen aquests per acudir a certs debats.
El passat mes d'abril hi va haver eleccions a Itàlia, a Berlusconi li va fer una entrevista la senyora Annunziata, que acostuma a ser dura i té fama de ser d'esquerres. L'entrevista va acabar abans d'hora i Berlusconi va acusar la periodista de tenir perjudicis i ser sectària. Podeu veure el vídeo dels fets:
Aquesta setmana hem sabut que el candidat del PSC, José Montilla, es va trobar a un dur entrevistador: Xavier Sala i Martín, economista liberal que té poca simpatia per les esquerres. Al candidat Montilla li va passar el mateix que a Berlusconi, va tenir un rampell i va abandonar l'entrevista dient exactament els mateixos adjectius: tens perjudicis i ets un sectari.
Cal reconèixer que les entrevistes de Sala i Martín als candidats són bastant dures i no dubta en recordar a Montilla que per ser funcionari cal el nivell C de català, o recordar-li a Mas que no va lluitar contra el Franquisme o interessar-se pel passat de Carod en un partit que es declarava comunista. Podeu llegir les entrevistes en els següents links:
Des de llavors, el PSC ha demant als periodistes que vulguin preguntar al seu candidat una llista amb les preguntes.
Sobre els debats, volia fer dues crítiques, la primera al fet que Esquerra es negui a assistir a debats on també participi el Partit de la Ciutadania, i la segona al fet de que el PSC hagi exigit que en el debat a cinc que podrem veure avui a TV3 no es puguin interpel.lar els candidats, sembla que els uns tinguin por a debatre amb els que pensen molt diferent a ells i els altres que tinguin poca confiança en el seu candidat.
L'eix fonamental del progrés d'una societat és l'Educació. Amb aquesta premisa, us posem a la vostra disposició els programes electorals educatius de tots els partits per a que jutgeu vosaltres mateixos:
El diari El mundo, continua fent de les seves, si fa uns dies es va sentir ofès pel partit Catalunya - Euskadi jugat al Camp Nou, avui compara l'homenatge al president afussellat Lluis Companys, amb els actes dels nazis, la falange o el ku klux klan.
Del famós ConfidencialCAT que tanta discussió ha portat aquests dies, em quedo amb dues frases ben significatives que es diuen només començar:
La suma de tres perdedors no fa un bon Govern
I tot seguit:
El fruit de la seva conspiració [referint-se al pacte d'esquerres] pel Govern ha estat una de les èpoques més fosques del Govern de Catalunya
Típic llenguatge de la dreta: classificar el món en perdedors/guanyadors i pensar que están envoltats de conspiracions. No us recorda massa al vocabulàri del pitjor PP?
Vagi per endavant que des d'aquest blog condemnem qualsevol tipus de violència bé sigui física o verbal (últimament si no es diu això "per endavant" corres el perill de que et califiquin com terrorista).
Fa pocs dies que es va donar una presumpta agressió a dos alts dirigents del Partit Popular a Martorell. Abans de tot, veiem el video per fer-nos una idea aproximada del que va passar (observeu que està editat per El Mundo):
Com es pot veure, a l'entrada no hi ha cap, repeteixo, cap agressió física: tot són casserolades i insults (sobretot, “cabrones”). Bé, menteixo: l'única agressió física és la que fa, diguem-ho amb tots els ets i uts, el secretari general d'organització del PP de Catalunya, en Xavier García Albiol. Aquest senyor, al veure l'intolerable agressió que suposa rebre el so que emet una cassola quan es golpeja rítmicament amb un altre objecte metàl·lic, no té més remei que fotre un cop de puny al pobre desgraciat que s'hi ha atrevit.
Recordem que Acebes, fa pocs dies, va dir en relació al partit Catalunya-Euskadi que el públic, incloses les famílies amb els seus respectius fills que hi van assistir, no van acudir "a un espectacle esportiu, sinó a un acte contra Espanya i, damunt, a favor d'un terrorista". Per la mateixa regla de tres, quan al camp del Real Madrid hi apareix una bandera franquista resulta que la resta de públic és automàticament devota del Generalísimo.
Després de tot això i el que hem hagut d'aguantar els catalans (incloses les manipulacions massives de l'11-M), Acebes té la brillant idea d'anar a un centre emblemàtic pels catalans de Martorell com és la Montserratina. És a dir, com si Carod-Rovira anés a fer un míting a la plaça major de Salamanca. Però que no sabia on es ficava? És clar que si! I molt! Tot aquest merder els hi ha anat de perles per seguir amb el seu victimisme i així arreplegar uns quants vots més.
Personalment considero que les agressions, ja siguin verbals o físiques, són inútils i, fins hi tot, contraproduents. Hagués estat molt millor que la seva visita hagués passat desapercebuda i que tots els catalans haguessim demostrat una indiferència absoluta per aquest personatge i el seu seguici.
El Tribunal Constitucional tumbó ayer uno de los dos recursos del PP por los papeles de Salamanca. En concreto, el tribunal ha rechazado el que el Grupo Popular presentó contra la decisión del Congreso de tramitar el proyecto de ley por el que se autorizaba la devolución del Archivo de la Guerra Civil. La sala primera ha fallado que la interpretación de la Mesa del Congreso "no es arbitraria ni incurre en error manifiesto" al desestimar la necesidad de recabar informes previos a la tramitación.
El programa de La Mañana de la COPE arremetió ayer con dureza contra la clase política catalana a la que tachó en dos ocasiones de fascista. Para el contertulio Alberto Recarte, “la clase política catalana es nazi”, mientras que el conductor del progrma Federico Jiménez Losantos, aseguró que en Cataluña “hay una dictadura nacionalista, desde hace mucho tiempo”.
Per si algú encara es pregunta per què el cristianisme està en crisi:
Las puertas del limbo se cerraron ayer de forma definitiva. En adelante, los niños que mueran sin bautizar quedarán en manos de "la misericordia de Dios" e irán quizá al paraíso. La clausura del limbo comenzó con el catecismo publicado en 1992 por Juan Pablo II, un texto en el que no se citaba el misterioso lugar de frontera donde los niños "no gozan de Dios pero tampoco sufren", en palabras del catecismo de san Pío X. Y ayer se hizo oficial, con la presentación de conclusiones de una Comisión Teólogica Internacional reunida en el Vaticano durante las pasadas semanas.
Així va quedar un afiliat del CNT i membre del Comité de Vaga de Mercadona després de visitar-lo uns goriles desconeguts. Algún mitjà de comunicació se n'ha fet ressó? En cas afirmatiu, si us plau, afegiu el link als comentaris.
En resposta a la denúncia feta pel Partit de la Ciutadania, el jutjat Contenciós administratiu número 9 de Barcelona va ordenar ahir suspendre l'emissió de l'espot, al considerar que pot fomentar "comportaments discriminatoris" i provocar "danys i perjudicis de difícil reparació". El jutge afirma que "No es pot negar que els anuncis protagonitzats per menors atrauen principalment l'atenció d'aquests perquè ofereixen productes dirigits a ells" i que "podria fomentar entre els nens, encara que també entre els grans, comportaments discriminatoris pel que fa a la participació en un esport pel fet de portar un tipus o un altre de samarreta quan és de sobres conegut, per poc que se sàpiga de futbol, el que el color d'una i l'altra representen".
Tot i que personalment no estic d'acord amb l'enfoc de l'anunci, crec que la resolució del jutge crea un enorme greuge comparatiu. Què passa amb els anúncis xenòfobs que el PP va publicar a les radios andaluses fa un temps? Què passa amb totes les denúncies a la COPE pels continuats insults a les institucions catalanes i als seus legítims representats? On están els jutges quan des de la ràdio califiquen el govern català com una dictadura i al nostre president de borratxo?
Us recomano un molt esclaridor artícle sobre les cel·lules mare d'un professor d'investigació del CSIC:
[...] todavía ¡en 1885! se produjo un brote de viruela de enorme virulencia en Montreal; en los barrios protestantes se vacunó a la población, y el número de muertes fue muy escaso. En los barrios católicos, sus pastores prohibieron la vacunación, predicando que los fieles debían oponerse a ella, incluso con las armas en la mano. La mortandad fue brutal, pero desde los púlpitos se decía a los aterrorizados parroquianos que la causa de aquella mortalidad selectiva era el carnaval que habían celebrado el año anterior, ofendiendo al Señor con el pecado de la carne.
Ahir es va saber que s'ha suspès a Berlin l'Opera de Mozart "Idomeneu". En ella hi havia una escena on es veien els caps decapitats de Mahoma, Jesucrist, Buda i Poseidó.
La raó de la suspensió, no ha estat ni pressupostària, ni de qualitat de l'espectacle, ha estat l'autocensura per por a ofendre sensibilitats en el món islàmic, que podrien respondre amb violència.
Trobo que aquest tipus d'autocensura és un pas enrera, que retalla llibertats que han costat molt d'aconseguir. Quin serà el proper pas? Eliminar les festes de moros i cristians? Canviar l'escut d'Aragó o la bandera de Sardenya?
Sorprenent anunci de la casa Skoda, avui als diaris. El retall que podeu llegir aquí, és concretament de la pàgina 12 de El Periòdico.
La casa Skoda, imitant el que podria ser un diari, diu que "els joves d'avui ho tenen tot", i subtitula "un estudi revela que els joves que no ho tenen tot, és perquè no volen".
A part de demostrar un total desconeixement de la joventut d'aquest país i les seves problemàtiques, banalitza els problemes, i insulta a la intel·ligència dels joves, doncs qui es creu avui en dia que tot el que un pot desitjar sigui un cotxe?
El dimecres passat vaig sentir a en Daniel Sirera del PP, dir que l'anunci de la plataforma pro-seleccions catalanes era xenòfob i repugnant. D'entrada em va semblar estrany, doncs l'anunci no es va presentar fins ahir divendres.
Aquest matí he vist la portada a tota pàgina del Periòdico que deia "Agresivo espot de la selección catalana".
Inocent de mi, he deduït, pel poc que havia sentit que a l'anunci uns nens no deixaven jugar a un altre per portar la samarreta d'Espanya. Després amb l'ajuda del Youtube he aconseguit veure el polèmic anunci, i no he vist l'agresivitat per enlloc, és més, m'ha semblat un anunci bastant correcte, us el posem a continuació:
De fet el PP té part de raó, és bastant xenòfob que alguns catalans no puguin competir internacionalment, per voler defensar una selecció que no és l'espanyola.
Fa uns mesos, al programa "El Club" de TV3, Pepe Rubianes va fer unes polèmiques declaracions en que referint-se a l'Espanya més casposa, la que ell anomena Jihad hispanista, va dir "que se metan la Puta España por el culo".
Després va demanar perdó, i va matissar encara més a quina Espanya es referia, però tot i això, va rebre durs atacs per part de la Brunete Mediàtica, que no pot soportar que en aquesta Catalunya que ens pinten com a sectària i on diuen que el castellà està perseguit, Pepe Rubinanes porti 8 anys omplint els teatres utilitzant la llengua de Cervantes.
El cap de setmana passat, Ivan Tubau, del partit anticatalanista Ciutadans, va voler crear polèmica dient el mateix que va dir Rubianes però posant Catalunya en el lloc d'Espanya. Pobre, no va aconseguir cap crítica ni insult. Només va demostrar que el que va dir Rubianes o no era tan greu, o que la resposta de la Brunete va ser del tot desproporcionada.
Avui, Elvira Lindo ha llegit el pregó que dona inici a les Festes de la Mercè de Barcelona. Ho ha fet entre polèmica, doncs un centenar d'entitats i un dels partits del governs de la ciutat (ERC) han mostrat el seu rebuig a que el pregó fos llegit íntegrament en castellà.
Des d'aquest blog ens preguntem, com és que aquests polítics que avui no aniran al pregó de la seva ciutat, no dubten en deixar-se fotografiar amb els Eto'o, Ronaldinho i companyia, quan aquests celebren títols adreçant-se en castellà a la ciutadania.
També ens preguntem, si deixarien d'assistir al pregó, si aquest fos pronunciat en anglès per Bruce Springsteen, en italià per Nanni Moretti o en portuguès per José Saramago.
El actual e ilegal gobierno de España, quinta columna del fundamentalismo musulmán ("alianza de civilizaciones") y del terrorismo separatista ("proceso de paz", estatutos anticonstitucionales, etc.), está echando abajo la Constitución, reviviendo los odios de la guerra civil y arrasando el sistema de convivencia democrática construido en la Transición.
Por estas causas, muchos (Vidal Quadras, Cristina Alberdi, etc.) hablan, hablamos, de alta traición y de la necesidad de llegar a encausar por ese delito a estos gobernantes. Sin embargo, la alta traición se define técnicamente como cooperación o incitación a un enemigo exterior para que ataque a España por las armas. ¿Se da tal cosa?
Si bé la forma de dir-ho ha estat desafortunada, estic totalment d'acord amb el fons. El passat 12 de setembre, el Papa Benet XVI va fer un discurs titulat "Fe, razón y universidad. Recuerdos y reflexiones" a l'Aula Magna de l'Universitat de Ratisbona, Alemanya. Un dels paràgrafs del discurs que ha portat més polèmica és el comentari que un Emperador Bizantí fa sobre la yihad:
Muéstrame también aquello que Mahoma ha traído de nuevo, y encontrarás solamente cosas malvadas e inhumanas, como su directiva de difundir por medio de la espada la fe que él predicaba
Tanmateix, a continuació el Papa fa un comentàri sobre el que diu l'Emperador:
..quien quiere llevar a otra persona a la fe necesita la capacidad de hablar bien y de razonar correctamente, y no recurrir a la violencia ni a las amenazas... Para convencer a un alma razonable no hay que recurrir a los músculos ni a instrumentos para golpear ni de ningún otro medio con el que se pueda amenazar a una persona de muerte...
La cita de l'Emperador és desafortunada doncs afirma que tot allò que ha portat Mahoma només són coses malvades i inhumanes. Res més allunyat de la realitat ja que l'Islam ha fet importants contribucions a l'Art, Ciència, Filosofia, etc. Des de la sistematització de l'Àlgebra feta pel matemàtic Al-Khwarizmi (d'on prové la paraula Al-goritme) fins a obres mestres de l'arquitectura com l'Alhambra de Granada o la Mesquita de Córdoba.
D'altra banda, també cal reconèixer que dins l'Islam actual hi ha una forta presència d'un fanatisme extremadament violent que vol imposar les seves creences per la força. Tot hi això, que jo sàpiga cap religió actual, inclosa la Cristiana, ha estat exempta del fanatisme i la violència durant la seva història. En aquest sentit, el comentàri que fa a continuació el Papa és doncs perfectament correcte: la violència és incompatible amb la religió.
L'objectiu últim i absolut de la dreta mediàtica és apropiar-se de l'opinió pública espanyola. En particular, els esforços están focalitzats a llançar tonelades de brossa sobre l'investigació judicial de l'11-M. L'últim i esperpèntic episòdi el tenim en les declaracions de Suárez Trashorras a El Mundo. Recordem que Trashorras està acusat de participar directament a l'11-M. Encara que sigui òbvi que la seva credibilitat és nul·la, El Mundo va dedicar-li fa pocs dies la portada i varies de les seves pàgines centrals. L'element deia el següent:
Soy una víctima de un golpe de Estado que se ha tratado de encubrir detrás de las responsabilidades de un grupo de musulmanes..."
Tanmateix, aquest és un fet irrellevant: el que interessa és crear una immensa cortina de fum sobre l'11-M per amagar les vergonyes del PP. I no ens enganyem: l'història seguirà igual (o pitjor) fins al final de l'instrucció judicial. Quan es celebri el judici i s'esclareixi definitivament l'autoria de l'atemptat, podeu estar ben segurs que la dreta mediàtica proclamarà que el procés ha estat un frau i no li donarà cap crèdit.
Mai acceptarán la veritat ja que els perjudicaria massa. Per tant, estimats lectors, perdeu tota esperança: la teoria de la conspiració de l'11-M existirà mentre l'extrema dreta política i mediàtica tinguin presència pública. D'això no en dubteu ni un segon.
Ens diuen, el Barça és un club pioner, perquè portarà publicitat solidària a la samarreta. Ens diuen, serà el primer club professional en portar Unicef a la samarreta. Ens diuen que potser d'altres ho voldran copiar. I nosaltres ens ho creiem.
Resulta que fa 3 anys que el Piacenza italià porta, exactament, la mateixa publicitat que ara llueix el Barça, el club pioner, o no.
Fa uns mesos, Oleguer Preses va ser molt criticat per la Brunete Mediàtica, doncs no només es va atrevir a parlar de política amb motiu del referèndum de la Unió Europea, sinó que a més es va sospitar que no volia jugar amb la selecció espanyola.
Ara en canvi la Brunete no només no critica que Pau Gasol parli de política, sinó que l'aplaudeix quan el pívot de Sant Boi diu coses com: "España tiene que mantenerse conjunta y fuerte como país" o "Catalunya es un trocito de España".
Des d'aquí defensem el dret de Pau Gasol a manifestar-se políticament, però censurem als mitjans de la Brunete per tenir un tracte de favor amb els esportistes amb una opinió política propera a la seva.
Venen amb l'esperança d'un món millor, el món que veuen a les parabòliques, el món que els ven la vella Europa.
Els europeus però, no només no volem que vinguin, sinó que a més no volem que les empreses marxin cap a aquests països, critiquem las deslocalitzacions. Tampoc volem els seus productes, volem menjar l'avellana de Costantí, els présecs del Segrià, i no volem que els nostres ramaders hagin de produïr menys llet, tot i que en aquests països la venguin més barata.
De fet el que voldríem, és enviar el 0,7% a canvi de no veure a la televisió com arriben a les Canàries, deshidrats i desnutrits, a l'hora de sopar quan fan les notícies.
Partiendo de esta idea hay que sentar una segunda premisa: independientemente de cómo se la califique políticamente ("Nación", "Estado", "patria", "país",...), España es una realidad y no una invención. Es más, se trata de una realidad reconocida en la mismísima Sagrada Escritura. San Pablo, en su Carta a los Romanos, por dos veces, menciona a España (Hispania), al anunciar un viaje de evangelización (Rom 15:24 y 15:28). En consecuencia, el respeto a la verdad exige reconocer que España existe desde los tiempos apostólicos.
Aquests darrers dies un diari de gran tirada i una televisió pública s'han dedicat sense cap escrúpol ni vergonya ha fer un publireportatge continu sobre Jordi Hereu, el successor de Clos a l'Ajuntament de Barcelona.
El diari en qüestió és El Periódico de Catalunya, dirigit des de fa uns mesos pel germà del conseller Nadal i la televisió és la Btv.
Des de els darrers temps de pujolisme, quan TV3 es va dedicar a donar a conèixer a Artur Mas, no havia vist res semblat.
L’altre dia parlàvem de quan els polítics de totes les tendències creien que les dones no havien de votar, doncs el seu vot el decidirien els capellans al confessionari o els marits al llit. El dilluns 21 d’agost, a Catalunya Ràdio entrevistaven a una membre del Consell General del Poder Judicial, i va explicar que fins a l’any 1966, les dones tenien prohibit l’accés a la judicatura i a la fiscalia. Però tot i la fi de la prohibició, fins el 1976 no hi va haver la primera dona jutge. Per altra banda va explicar que avui, ja més del 40% dels jutges són dones, i de les promocions dels darrers 15 anys el percentatge puja fins al 60%.
En canvi en aquelles institucions per elecció on intervenen els nostres polítics passa el següent: Al CGPJ, l’òrgan de govern de la judicatura, hi ha dues dones d’un total de 20 membres (10%), i al Tribunal Suprem de 96 jutges només 4 són dones (el 4%).
No deixa de ser curiós que allà on s’accedeix per examen, amb esforç i estudi, les dones són majoria, en canvi on s’accedeix a dit les dones són l’excepció.
El Gobierno de China podría acabar con la costumbre rural de amenizar los funerales con 'striptease' PEKÍN.- La típica costumbre de la China rural de amenizar los funerales con 'striptease' podría convertirse en algo del pasado después de que cinco personas fueron arrestadas la semana pasada por organizar este tipo de funciones, informaron el miércoles medios estatales. Todo comenzó el pasado día 21 de agosto, cuando la Televisión Central de China ofreció una información en la que se hizo eco y criticó las funciones "obscenas" ofrecidas por dos compañías de 'strippers' en el funeral de un campesino del distrito de Donghai, en la provincia oriental de Jiangsu...
Per Sant Jordi em van regalar aquest llibre "Mauricio o las elecciones primarias", com que no em cridava massa l’atenció, i a més tenia molta lectura endarrerida, el vaig anar arraconant. L’altre dia al deixar a l’estanteria La Captura de Macalé, el vaig veure, es tracta de la darrera novel·la d’Eduardo Mendoza, que ens presenta a Mauricio un barceloní de classe mitja-alta, que fa de dentista, i arrel de trobar-se un vell amic a la consulta, es produeixen certs canvis a la seva vida. D’entrada coneix a uns polítics dels PSC que l’emboliquen a fer campanya electoral per les eleccions autonòmiques de 1984. També coneix a dues dones que passaran a formar part de la seva vida: La Porritos, una cantaora ex-toxicomana portadora del VIH amb qui manté una tòrrida relació, i Clotilde, una advocada en crisi amb qui voldria compartir la seva vida. La novel·la és fàcil de llegir, i els personatges estan ben retratats, a més, a mi sempre m’han agradat les històries que passen a llocs descrits que conec, digueu-me provincià, però sempre m’ha fet gràcia reconèixer racons que fan que la història em resulti més propera.
Amb aquest llibre donem per acabada la série de "llibres a l'estiu", tot i que no descartem seguir comentant llibres que ens cridin l'atenció.
Fa dies que els polítics polemitzen sobre si els immigrants haurien de poder votar. Alguns arriben a l’absurd de demanar exàmens de català, cosa que no demanen als catalans ni als ciutadans de la resta de l’Estat que voten a Catalunya, ni tan sols als alemanys que compren casa a la costa per passar els seus darrers anys després de la jubilació.
Jo trobo totalment immoral que aquests ciutadans que viuen, treballen, cotitzen i paguen impostos al nostre país no puguin participar en unes eleccions on en definitiva es decideixen coses que els afecten com a persones individuals i com a col·lectiu. És més, penso que haurien de poder votar a totes les eleccions, no només a les municipals.
Penso que d’aquí uns anys els nostres fills es sorprendran quan els hi expliquem que els immigrants no podien votar, de la mateixa manera que a nosaltres se’ns fa estrany que fa 70 anys fins i tot els partits d’esquerres no trobessin oportú que les dones participessin a les eleccions. Sobre la dona i la seva participació en la vida pública en parlarem properament.
Fa 8 o 9 anys em van regalar una novel.la del sicilià Andrea Camilleri, era una de les moltes aventures de l’Inspector Montalbano (Camilleri bateja amb aquest nom el protagonista com a homenatge a Vázquez-Montalbán). Des de llavors he llegit tot el que he pogut de Montalbano, i m’ho he passat molt bé amb les seves particulars investigacions. Aquest any per Sant Jordi em van regalar el darrer llibre de Camilleri La Captura de Macalé que no té res a veure amb Montalbano, es tracta d’una novel.la ambientada als anys 30, quan el Fascio de Mussolini manava a Itàlia, concretament durant la guerra d’Etiopia. Camilleri canvia totalment de registre, i ens explica la història d’un nen Michelino, fill del cap del Fascio al seu poble de Sicília. Una història amb ironia, amb tocs d’humor però que no estalvia la cruesa per narrar les vivències d’un marrec que pateix abusos sexuals per part d’un professor i que descobreix la sexualitat escoltant un discurs de Mussolini. Influenciat pel règim i l’església, és capaç de matar el fill d’un comunista. En certs moments m’ha semblat desagradable, però haig de reconèixer que Camilleri ha aconseguit que m’enganxi a la història una mica per morbo, una mica per curiositat. Una vegada més retrata els personatges amb brillantor, traient a la llum les parts més fosques del gènere humà .
El tercer llibre que he llegit aquest estiu, em va caure a les mans ara fa una setmana, després de que una amiga me’l deixés, l’he llegit tot seguit, i amb molt d’interès. Es titula Tor: 13 cases i 3 morts del periodista Carles Porta, i ens explica com aquest periodista de TV3 junt amb dos companys preparen el 30 minuts sobre TOR, introduint-nos amb molt d’encert estranys personatges del Pirineu, que podríen ser perfectament de Puerto Hurraco. El llibre engantxa per l’estil de l’autor i perquè va estirant d’un fil, investigant, una cosa porta un altre i al final acaben sortint els draps bruts d’aquestes famíles de Tor, que amb la “complicitat” de jutges, advocats, traficants, inversors inmobiliaris... es barallen per una muntanya que fa frontera amb Andorra i on s’hi ha planejat molts projectes, tacats de sang i que mai s’han arribat a portar a terme. Val la pena, perquè la història ens ensenya un submón de gent estranya capaç de qualsevol cosa ja sigui per orgull o per diners. El llibre va acompanyat del documental de 30 minuts TOR: La muntanya maleïda, que podeu descarregar a l’emule en aquest enllaç.
Després d'Utopia, em va venir de gust llegir un altre tipus de llibre, sóc molt aficionat a la novel.la històrica i un amic em va recomanar una col.lecció (El Águila del Imperio) que explica la conquesta de la Britannia per part dels romans, escrita per Simon Scarrow.
De moment he llegit el primer llibre QUINTO LICINO CATO: de legionario a Optio de la saga, on a part de tenir un fil argumental atractiu t’ajuda a entendre com funcionava una legió. L’única cosa que no em va entusiasmar és la història d’amor del protagonista Cato amb una esclava, que l’autor utilitza per fer quadrar la trama. El primer llibre explica, l’arribada del protagonista que esdevé ajudant del centurió Lucio Cornelio Macro a la segona legió, i com tot i ser molt jove i refinat (va ser un esclau, però ve de Roma i es proper a l’emperador Claudi) comença a fer-se respectar, en una batalla contra els bàrbars de la germania. També ens introdueix una trama política d’espionatge i contra espionatge i la primera batalla amb els britànics dirigits per Togodumno un cop desembarcats. D’aquí uns dies em compraré la segona part que espero disfrutar tant com la primera. Però aquestes històries que es divideixen en diferents llibres sempre m’ha agradat fer-les durar i acostumo a llegir d’altres llibres entre mig.
Properament comentaré el tercer llibre de l'estiu.
Dissabte 12 d'agost, 7:30 del matí, carrer Consell de Cent, Barcelona.
Per la vorera de muntanya camina una parella, la noia està preparant-se un porro, ell li dona indicacions.
Per la vorera de mar, un repartidor de diaris, atura el seu carro , moltes Vanguardies, algún Avui, es dirigeix a la parella: Sssht, Eiii, tenéis un papel?
El xicot de les indicacions, fa que sí amb el cap, i la parella s'atura, mentre espera que el repartidor atravessi el carrer. El noi de la vorera de muntanya, treu un paquet de Marlboro, i de dins treu un paper de fumar que entrega al repartidor- Merci! colega!!- diu el repartidor- Naa! que te aproveche!!- contesta l'altre.
Un cop ha tornat a atravessar el carrer, on l'espera el seu carretó, es gira i diu- eh nens! queréis una Vanguardia?. La parella aixeca el cap i diu que sí mentre riu i creua el carrer.
Ara són tots tres a la vorera de mar, el repartidor regala La Vanguardia a la parella, l'altre noi, torna a obrir el paquet de Marlboro i li ofereix una cigarreta. S'acomiaden amb rialles i somriures.
Vaig començar l’estiu agafant un llibre que feia dos anys tenia sobre de la tauleta de nit, Utopia, de Thomas More. L’humanista anglés que fa 500 anys va posar en boca de l'inventat Rafael Hitlodeo, la descripció de com viuen a l’Illa Utopia, una societat fictícia on no existeix la propietat privada i la gent és feliç, on treballen 6 hores diaries, treballen uns anys al camp i d’altres a la ciutat, on l’or i les pedres precioses no tenen valor i els diners no existeixen, on ningú passa gana i es respecta la gent gran i els malalts.
Això tan sols són petites pinzellades, doncs el llibre descriu amb gran detall molts àmbits de la vida dels utopians, els seus costums i tradicions.
Em va sorprendre que al s.XVI, hi hagués algú amb un pensament tan modern, no em va estranyar tant que acabés comdemnat a mort al seu propi país.
Cal destacar, però, que no tot és tan perfecte a Utopia, doncs existeixen les guerres amb d’altres nacions, la contractació de mercenaris i l’ esclavatge. I tot i que existeix llibertat de culte, són despreciats els agnòstics, els que neguen l’existència de Déu. Suposo que no és estrany en un context històric de fa 500 anys.
De tonteríes a internet n'hi ha per triar i remenar, una d'elles és la web2DNAproject, que representa l'estructura d'una pàgina web com si es tractés de l'ADN humà. A continuació podeu veure l'ADN de l'aquatremans:
Volia escriure un post carregant-me a Juan Manuel de Prada, un articulista que alguns mitjans presenten com a "creacionista". Tanmateix, el següent paràgraf de l'escriptor m'ha fet recapacitar:
Sostener que una criatura se convierte repentinamente en creador mediante un puro proceso de agregaciones y síntesis químicas se me antoja reduccionista. Lo cierto es que la inteligencia humana no existía; y que comenzó a existir. No sabemos en qué momento o en qué infinidad de años. Algo misterioso sucedió, y tiene toda la apariencia de una acción que trasciende los límites del tiempo, quizá también los límites de nuestra comprensión. Explicarlo como un mero continuo no me parece, sinceramente, una hipótesis satisfactoria
On està el suposat creacionisme? No veig enlloc que es defensi la creació instantània de l'home pel Déu judeocristià. Al contrari, penso que mostra el rebuig a considerar l'origen de l'home com una estricta qüestió biològica. No nega l'evolució sinó que no la veu capaç d'explicar la totalitat de la qüestió. I això no és creacionisme.
Si bé en aquest blog no hem parat de denunciar les falses argumentacions de creacionistes autèntics, també cal anar amb compte amb aquesta actitud per no caure en un fals cientifisme: no tot s'explica per reaccions químiques. No tot són lleis físiques. La ciència està dissenyada per analitzar la realitat d'una manera molt específica. Tot allò que no es reductible a un experiment material senzillament queda fóra de l'abast científic.
La limitació de la ciència és un tema que els més brillants científics han abordat de manera honesta: Heisenberg, Schrödinger, Einstein, etc. Les seves opinions sobre allò del que no pot parlar la ciència les podeu trobar compilades en el revelador (i mal anomenat) llibre Cuestiones Cuánticas de l'editorial Kairós.
Els mateixos que acusen a Prada de creacionista, no sé quina opinió tindrán de la fascinant 2001: Una Odisea Espacial de Kubrick. En el film, hi ha una barreja d'ambdos concepcions de l'origen de l'home: en primer lloc, es dona peu a l'evolució tal i com l'entén la biologia moderna. Per altra part es teoritza que, en certs moments de l'evolució, hi hagi hagut una influència externa, simbolitzada pel monolit. En dos moments molt concrets de la història, es presenten dos salts evolutius substancials: el sími que aprèn a utilitzar instruments i l'home espacial al que se li presenten els secrets de l'espai i el temps (veure video que adjuntem al final del post), que desemboca en el naixement d'un nou home (el famós fetus "espacial"). El quid de la qüestió radica en saber què simbolitza el monolit. Una qüestió que probablement queda fora de la ciència i de l'enteniment humà.
Ahir va començar la 10a edició de la Campus Party, i va comptar amb Stephen Hawking que va donar per ignaugurat l'aconteixement, tot fent una crida a "parlar":
La Federación de Comunidades Judías de España remitió hoy una carta dirigida al ministro de Asuntos Exteriores y Cooperación, Miguel Angel Moratinos y a la que tuvo acceso Europa Press, en la que asegura que es "inconcebible" acusar a al Gobierno español de "antisemita", y mostró su "condena" a las declaraciones vertidas esta mañana por el ex presidente de la Federación sefardita de España y miembro de la Comisión Internacional del Oro nazi, Mauricio Hatchwell, quien aseguró que las declaraciones del presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, de ayer en Alicante fueron "anti Israel y antisemitas".
Després de mesos de polèmica, la ministra de Medi Ambient Cristina Narbona, ha legalitzat la piscina que el director del diari El Mundo, Pedro J. Ramírez, s'havia construït suposadament en terrenys públics.
Tot ve de quan l'any 2001, el que llavors era ministre de Medi Ambient i avui és president de les Illes Balears , el popular Jaume Matas, va donar una "concessió" d'ús privat a Pedro J. Ramírez.
Aquest dret sobre la costa espanyola , que fins ara només estava reservat a l'exèrcit i al Rei d'Espanya, acaba de ser legalitzat, amb un acord que segons la ministra permetrà que la concessió passi a ser compartida, amb el que durant uns mesos a l'any els nens del poble puguin banyar-se a la polèmica piscina. De fet es podran banyar 10 nens, durant 2 hores, acompanyats d'un monitor durant els mesos de maig, juny, setembre i octubre. Reservant-se en exclusiva pel director de El Mundo els mesos de juliol i agost.
Esperem que aquest premi al Sr. Pedro J. no sigui en contrapartida de res, però amb decisions com aquesta la classe política i la periodística es posen sota sospita.
D'acord que Israel ha reaccionat d'una manera molt desproporcinada als atacs de Hezbolà. D'acord. Però tampoc cal que Zapatero surti fent el paperina d'aquesta manera.
Això em fa pensar que trobo a faltar des de l'esquerra un discurs més crític i contundent amb els règims fascistes islàmics. O tots moros o tots cristians.
Hem vist en artícles anteriors algunes de les incoherències entre el missatge oficial del catolicisme actual amb el dels evangèlis. Tot això té greus conseqüències per l'ànima occidental ja que es queda orfe, sense cap mitja per expressar la seva realitat espiritual. Fixem-nos que aquest fet coincideix amb la proliferació de les consultes esotèriques de pa sucat amb oli i tradicions orientals enllaunades i servides al gust occidental com el Reiki, l'Ayurveda o el Feng-Shui.
En el cas particular de la societat catalana, l'esvoranc amb el catolicisme s'ha anat eixamplant després de conèixer el paper que va tenir en la Guerra Civíl i els posteriors anys de dictadura: des de les benediccions que el pontífex Pius XI feia als avions italians abans de sortir a bombardejar Barcelona, fins a la mala educació que imposaven als infants de l'època.
Cal fer notar però que el nucli central del cristianisme és absolutament independent de la seva forma exterior o doctrinal. Tal com va dir C. G. Jung a mitjans del s. XX, s'ha indentificat la doctrina amb el nucli, l'exo-terisme amb l'eso-terisme. Cal entendre que el missatge central del cristianisme és identic al de religions com el Budisme o Hinduisme, ja que òbviament l'esperit humà és el mateix sigui de Barcelona o de Nova Delhi. La forma exterior, el cos doctrinal, depèn de l'expressió concreta de la societat en que germina.
En base a tot això, segurament seria bona idea "orientalitzar" l'esglesia actual. Si Mahoma no va a la muntanya, que la muntanya vagi a Mahoma. Si la penetració de les religions orientals a la nostra societat va agafant cada cop més rellevància, en detriment del catolicisme, no veig perquè no es podria mirar de donar un missatge més orientalitzat. Seria un canvi de forma sense canviar el contingut. El camí ja fa uns 500 anys que ens el va mostrar Sant Joan de la Creu i els seus poemes, sobre els quals se n'ha dit que guarden similituts sorprenents amb religions com el Budisme.
De sol·lucions n'hi ha. De voluntat de les bases, també. Ara cal però convèncer als òrgans de poder per a que fagin un cop de timó si no volen que el vaixell acabi naufragant.
"El Govern destruye 6.500 ejemplares de una revista porque salía Bargalló
Los 6.500 ejemplares de la nueva revista que Cooperació Exterior de la Generalitat realizó para enviar a embajadas, periodistas y comunidades catalanas en el extranjero en junio fueron destruidos para editar una nueva versión en la que el conseller Joaquim Nadal reemplaza al ex conseller primer, Josep Bargalló."
Comencem una sèrie per recuperar els millors titulars d'aquells dies en els que negociar amb ETA era políticament correcte, si en teniu algún i ens el voleu fer arribar, serà ben rebut:
