Ahir el Papa Benet XVI va clausurar la V Trobada Mundial de les Famílies. Els discursos que ha pronunciat durant la visita a València han estat una veritable obra d'enginyeria política. Frases tant ambigües (i teològicament absurdes) com “El matrimoni és una institució insubstituïble segons els plans de Déu” donen peu a múltiples interpretacions: d'una banda, els prelats espanyols hi poden veure una cobertura a les seves teories reaccionàries sobre la família i, de l'altra, el govern estatal pot respirar tranquil doncs no se'l nombra de manera explícita.Si bé s'ha de reconèixer que l'Esglèsia no és en absolut una insitució d'ideologia homgènia, no és menys cert que els òrgans màxims de poder están ocupats per religiosos de pensament conservador. En el cas espanyol, aquest extrem es confirma de manera palpable fins al punt que el seus màxims representats, Rouco i companyia, han compartit pancarta amb el Partit Popular.
La implicació política de l'Episcopat espanyol ha arribat fins l'extrem de plantejar-se considerar com una qüestió moral la unitat d'Espanya. En la meva opinió, això és gairebé un insult per la doctrina que Jesús predica en els evangèlis: l'única pàtria verdadera de l'home i la dona és el Regne del Cel, el qual no ocupa cap espai físic a la terra o a qualsevol planeta sideral, sinó que és interior a nosaltres. En la mesura que insisteixen en la unitat d'Espanya com quelcom sagrat, més s'allunyen del missatge que els mateixos pretenen predicar.
Aquesta contradicció doctrinal no és res més que la punta de l'iceberg de les que tenen en l'actualitat i que analitzarem en els propers artícles.
No cal dir que esteu tots convidats a la discussió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada