En el cas particular de la societat catalana, l'esvoranc amb el catolicisme s'ha anat eixamplant després de conèixer el paper que va tenir en la Guerra Civíl i els posteriors anys de dictadura: des de les benediccions que el pontífex Pius XI feia als avions italians abans de sortir a bombardejar Barcelona, fins a la mala educació que imposaven als infants de l'època.
Cal fer notar però que el nucli central del cristianisme és absolutament independent de la seva forma exterior o doctrinal. Tal com va dir C. G. Jung a mitjans del s. XX, s'ha indentificat la doctrina amb el nucli, l'exo-terisme amb l'eso-terisme. Cal entendre que el missatge central del cristianisme és identic al de religions com el Budisme o Hinduisme, ja que òbviament l'esperit humà és el mateix sigui de Barcelona o de Nova Delhi. La forma exterior, el cos doctrinal, depèn de l'expressió concreta de la societat en que germina.
En base a tot això, segurament seria bona idea "orientalitzar" l'esglesia actual. Si Mahoma no va a la muntanya, que la muntanya vagi a Mahoma. Si la penetració de les religions orientals a la nostra societat va agafant cada cop més rellevància, en detriment del catolicisme, no veig perquè no es podria mirar de donar un missatge més orientalitzat. Seria un canvi de forma sense canviar el contingut. El camí ja fa uns 500 anys que ens el va mostrar Sant Joan de la Creu i els seus poemes, sobre els quals se n'ha dit que guarden similituts sorprenents amb religions com el Budisme.
De sol·lucions n'hi ha. De voluntat de les bases, també. Ara cal però convèncer als òrgans de poder per a que fagin un cop de timó si no volen que el vaixell acabi naufragant.
Les altres parts de l'artícle: Part I i Part II.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada