La Sociovergència de Mas i Zapatero

En articles anteriors (Triar, Triar segona part) mostràvem la nostra indignació al fet que Zapatero tanqués el pacte per l’Estatut amb Artur Mas, per haver deixat de banda els partits d’esquerres i amb l’agreujant d’haver faltat a la seva paraula amb el ja famós :”Apoyaré la reforma del Estatuto de Catalunya que apruebe el Parlamento de Catalunya”.
Aquest diumenge, el diari Avui, explica el que va passar el passat 6 de novembre, un cop es va fer públic l’acord entre PSC, ERC i IC-V per reeditar el tripartit.
Segons diu el diari, Zapatero va mostrar en una tensa reunió amb Montilla i el seu cap de premsa Toni Bolaño, el seu desacord a la formació del tripartit II, doncs això, segons al seu entendre, donaria ales al Partit Popular.
Ell proposava un govern sociovergent amb Mas de President i Castells de conseller en cap, i segons sembla Rubalcaba ja tractava amb Duran i Lleida l’entrada de CiU amb dos ministres al govern espanyol.
Tot això ha servit per entendre les paraules de Montilla de dijous al Parlamentt, on afirmava que si realment estigués supeditat al PSOE, no seria el President de Catalunya.

Benvingut Mr. Hereu

Semblaria un acudit, però és que ho paguem entre tots:

"La Generalitat tapia un túnel per poder-lo inaugurar"

Vist a E-notícies

La portada del dia

Els del Daily de Nova York, conciliadors com sempre:

El Gran Germà

Tot i que ho pugui semblar no és un homenatge de l'Ajuntament a George Orwell.

Que passa quan fas la pregunta incorrecta?

En una conferència de John Kerry a l'Universitat de Florida, un jove estudiant li va intentar preguntar si va pertànyer a la mateixa "societat secreta" que George Bush. La cosa va anar així:

Gràcies, Karlus.

Article interessant sobre l'habitatge

La economía no implica la visión mágica del futuro, ya que se parece más al arte de la medicina, que observando los síntomas y los antecedentes pueden pronosticar una evolución de la enfermedad. Es muy posible, si no entran a escena drásticas políticas gubernamentales, o situaciones de conflicto geoestratégicos graves, que la vivienda pueda bajar más del 20%, incluso llegar a niveles del 2002, en un periodo de 3 a 5 años.

Més aquí

Nova senyalització

A la ciutat del diseny, a la ciutat del turisme, a la plaça de Catalunya, si vas a les Rambles no et pots perdre:

La frase del dia

Quimi Portet: "Algunes persones amb poc esperit crític, probablement confoses, per mirar la televisió i escoltar cantautors modernament "progres", pensen que la independència és el màxim al que pot aspirar un país. I ben sincerament, a mi em sembla, que la independència és el mínim que pot demanar qualsevol país".

El cant de les sirenes

Física Quàntica. Mecànica Quàntica. Quàntum. Quanta. Ja no cal que digui res més. He acabat el meu fantàstic post. Ja està tot està dit.

La bajanada que acabo d'escriure al paràgraf anterior és més o menys el que fa el famós documental ¿Y tú qué sabes? en la seva primera part. Resulta que dient “Física Quàntica” o “Mecànica Quàntica” dues vegades per minut, el discurs guanya en credibilitat. “Caram”, pot pensar l'espectador mig, “si parlen de la quàntica deuen estar dient coses molt importants”. I no és estrany que pensin així doncs possiblement la única informació que han rebut sobre aquesta meravellosa teoria ha estat el documental, desafortunadament.

El pecat capital de la primera part del film consisteix en aplicar la teoria quàntica al món macroscòpic, és a dir, als objectes que estem acostumats a manipular en la nostra vida quotidiana. Al primer minut de la primera classe de quàntica de qualsevol facultat de física és deixa ben clar que la teoria s'aplica exclusivament, unívocament, restrictivament, al món subatòmic: protons, electrons, neutrons i d'altres. I prou. Pel món quotidià es fa servir la física clàssica o newtoniana, que ens permet, entre d'altres coses, enviar sondes a milions de kilòmetres de la terra, construir gratacels, fer volar avions, navegar vaixells i un llarguíssim etcètera.

Joe Dispenza, un dels participants del documental i recentment entrevistat a La Contra de La Vanguardia, arriba a dir sense despentinar-se que ell, quan s'aixeca pel matí, mira de modificar el camp quàntic del seu voltant. Realment és una frase que passarà als anals de l'història de les absurditats. Senzillament aquest home no sap del que parla. És com dir que cada dia, quan m'aixeco, miro de modificar la afinitat química de les molècules del meu cos per entendre'm millor amb la meva jefa. Una autèntica ximpleria.

La resta del documental proposa idees tant o més disparatades que la primera part. Us deixo aquest link per si us hi voleu entretenir.

D'un temps ençà sembla que s'han posat de moda aquest tipus de filmacions basades en mitges veritats. De fet, al veure “¿Y tú qué sabes?” tens un déjà vu: On he vist jo una cosa semblant? Ja ho tinc! The Secret. Que ve a dir més o menys el mateix però amb d'altres idees tant o més rocambolesques.

S'ha de reconèixer però que estèticament són uns muntatges atractius. Estan tècnicament ben fets i enganxen a l'espectador. Et predisposen a creure-hi. De manera semblant a les sirenes, que hipnotitzaven als mariners que les escoltaven amb els seus bells cants. Al desafortunat que se'ls li acostava li esperava una mort horrible doncs les sirenes se'l cruspien sense miraments. De les seves dents només se'n va escapar l'enginyós Ulisses i els seus mariners. Per poder escoltar el bell cant sense ser hipnotitzat, va demanar als seus mariners que el lliguessin al pal de la vela major. Els seus companys, es van tapar les oïdes amb cera. D'aquesta manera Ulisses escoltà els cants i els podé explicar als seus quan va arribar a Ítaca.

Crec que l'actitud que hauríem de tenir al mirar aquest tipus de documentals és la d'Ulisses: d'acord, mirem-los. Són divertits. Entretenen. Però fem que el nostre esperit crític siguin els mariners que ens mantinguin ben lligats i no ens hi deixin apropar massa. No sigui cas que les mitges veritats i la gasòfia mental ens acabi finalment engolint.

Hi ha amenaces i amenaces

Jutgeu vosaltres mateixos, els titulars diferents, a les amenaces de mort rebudes per Carod-Rovira a Salamanca i per Fernández-Díaz a Barcelona:

Radicales catalanes amenazan de muerte a Fernández Diaz: "Mira debajo de tu coche"

Los lemas de la manifestación del Archivo irritan a Carod que denunciará al PP para "callar a los fascistas"

No deixa der ser curiós que en un cas siguin "lemas" i a l'altre "amenazas", i que en un siguin obra de "radicales catalanes" i a l'altre de la inpersonal "manifestación del Archivo".

El documental sobre l'Eric i l'exèrcit del Fènix

Tots recordareu el cas de l'Eric Bertran, que va ser acusat de terrorisme quan tenia 14 anys per haver demanat l'etiquetatge en català, amenaçant sota el nom de l'Exèrcit del Fènix (tret del llibre juvenil de la saga de Harry Potter).

Després de l'obra de teatre se n'ha fet un documental, del qual Noam Chomsky se n'ha fet ressò: "És increïble. Espero que els mitjans de comunicació en parlin i que hi hagi organitzada una protesta seriosa. El món hauria de saber-ho"

A continuació us posem la primera part del documental i els enllaços per veure'n la continuació de manera gratuïta:



Part 2/5
Part 3/5
Part 4/5
Part 5/5

Super Cañizares

El superheroi de l'estiu és l'arquebisbe Cañizares: