Venen amb l'esperança d'un món millor, el món que veuen a les parabòliques, el món que els ven la vella Europa.
Els europeus però, no només no volem que vinguin, sinó que a més no volem que les empreses marxin cap a aquests països, critiquem las deslocalitzacions. Tampoc volem els seus productes, volem menjar l'avellana de Costantí, els présecs del Segrià, i no volem que els nostres ramaders hagin de produïr menys llet, tot i que en aquests països la venguin més barata.
De fet el que voldríem, és enviar el 0,7% a canvi de no veure a la televisió com arriben a les Canàries, deshidrats i desnutrits, a l'hora de sopar quan fan les notícies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada