Vaig començar l’estiu agafant un llibre que feia dos anys tenia sobre de la tauleta de nit, Utopia, de Thomas More. L’humanista anglés que fa 500 anys va posar en boca de l'inventat Rafael Hitlodeo, la descripció de com viuen a l’Illa Utopia, una societat fictícia on no existeix la propietat privada i la gent és feliç, on treballen 6 hores diaries, treballen uns anys al camp i d’altres a la ciutat, on l’or i les pedres precioses no tenen valor i els diners no existeixen, on ningú passa gana i es respecta la gent gran i els malalts. Això tan sols són petites pinzellades, doncs el llibre descriu amb gran detall molts àmbits de la vida dels utopians, els seus costums i tradicions.
Em va sorprendre que al s.XVI, hi hagués algú amb un pensament tan modern, no em va estranyar tant que acabés comdemnat a mort al seu propi país.
Cal destacar, però, que no tot és tan perfecte a Utopia, doncs existeixen les guerres amb d’altres nacions, la contractació de mercenaris i l’ esclavatge. I tot i que existeix llibertat de culte, són despreciats els agnòstics, els que neguen l’existència de Déu. Suposo que no és estrany en un context històric de fa 500 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada