divendres, de gener 25, 2008

La crisi Gallardón, vista pels de Polònia

La frase del dia

Mariano Rajoy, durant l'entrevista que li va fer ahir Mònica Terribas en la que va demanar que els nens aprenguin anglès, castellà i català, el motiu per aprendre català: "[...]quiero que los niños aprendan catalán, porqué es la lengua propia de Catalunya[...]"

Els hi ha costat anys admetre-ho.

dissabte, de gener 19, 2008

Els pisos continuen baixant a Barcelona

Com hem anat comentant en d'altres ocasions, els pisos a Barcelona estan baixant, una prova d'això és el seguiment que fem al preu mitja d'oferta dels anuncis d'Idealista. Com sabeu, vàrem començar el seguiment el passat 13 de setembre, i desde llavors la baixada és de 168 €/m2, o el que és el mateix un 3,28%.

Com sempre us recordem es tracta d'un estudi de preus d'oferta, donat que avui en dia mana el comprador, en la negociació es produeixen importants rebaixes que en el nostre estudi no es poden observar.

El gràfic continua sent contundent:

dijous, de gener 17, 2008

La vida en pessetes


Salgo a pasear y me encuentro que todo está en pesetas. De repente, pienso: ¡esto no puede ser, hemos vuelto a la peseta!. Dentro de mí se estimulan las neuronas, ahora toca volver a los buenos precios.

El desayuno o el café a media mañana empieza a ser necesario y pago religiosamente las 230 pesetas que me pide Carlos. Esta es de las cosas que más me impresiona. ¿Tanto ha subido el coste de este producto?. Recuerdo esas 105 pesetas de antaño. La verdad es que en el terreno de la hostelería es complicado poner ejemplos positivos. En el menu del día me dejo 1.700 pesetas cuando antes comía tan ricamente por 900. Toca salir a cenar algo en un restaurante medio y nos dejamos la friolera de 12.000 pesetas cuando era bastante habitual hacerlo por unas 5.000 a 6.000 hace unos años, para dos personas.


Article complet a Dioni Nespral

dimarts, de gener 15, 2008

Stop the bullets, kill the gun

Una joia de la publicitat per denunciar la venda d'armes:


Rajoy renuncia a Catalunya

Ja és oficial, el PP renúncia als vots dels catalans. Amb les dues darreres mesures espera guanyar vots a la resta de l'Estat:

D’una banda, amb la polèmica sobre la llengua, amb una campanya que ningú es creu a Catalunya, i que fins i tot el seu diputat Francesc Vendrell la va considerar com a demagògica.

De l’altra, el fitxatge de l’expresident d’Endesa, Manuel Pizarro, que va preferir que Endesa quedés en mans alemanyes abans que en catalanes, que va dir que ell mai fitxaria per La Caixa, com si d’un jugador del Madrid que no vol jugar al Barça es tractés, i que a més era el responsable d’Endesa quan hi va haver l’apagada a Barcelona; deixa clar que el PP no aspira a créixer a Catalunya.

dissabte, de gener 12, 2008

El teixidor implacable

Tots els homes, des de les ànimes més elevades fins els dictadors més sagnants, han estat nadons angelicals, somrients, innocents. Què els hi donem per a que es converteixin en el que són? En què ens equivoquem? Avui he vist a l'autobús una dona perduda. Es veia en la mirada, en la roba que portava. La boca sense dents. Els cabells sense ordre. La mateixa roba d'ahir. La d'abans d'ahir. I la de més enllà. La mirava furtivament i pensava: "ella també ha estat un nadó com el meu estimat fill. Un nadó feliç en el seu petit món". I pensar en això m'entristeix molt. Molt. I més quan l'imaginació comença a volar i l'ull intern veu la quantitat indescriptible de gent que hi ha en aquest precís instant patint de debó. I no patint les nimietats a les que estem acostumats en el nostre món, la nostra particular bombolla. Em refereixo a la gent que pateix vertaderes calamitats. Tots aquest homes i dones sofrint l'inefable han estat nadons com el meu fill. Àngels vinguts del cel. Criatures pures i santes. I encara em posa més trist veure que els seus botxins, assassins, torturadors, també van ser nadons. Purs i sants. La ment buida dels nadons, aquella ment lliure de qualsevol prejudici, al venir aquest món es va anar teixint a poc a poc. La va anar filant un teixidor invisible però implacable. Ell n'és el culpable. Ell i ningú més. I el seu nom es diu Ignorància.

divendres, de gener 11, 2008

Tapant les mentides

Ahir els enviats pel govern català a tancar el traspàs de rodalies amb els representants del govern espanyol, es van mostrar indignats perquè ni tan sols s'havien llegit la proposta catalana.

Avui ens hem despertat amb molta polèmica, per les reaccions dels uns i dels altres, i perquè una vegada més Zapatero ha incomplert una de les seves promeses.

El passat 3 de juliol al congrés de diputats, i responent a una pregunta de Duran i Lleida, el president espanyol va "anunciar formalmente que en el mes de enero el Gobierno procederá a la transferencia de las Cercanías de Renfe a la Generalitat".

El millor de tot és que Montilla es deu pensar que no existeixen les hemeroteques, perquè avui ha dit: "Mai hem posat dates al traspàs de Rodalies".

dissabte, de gener 05, 2008

La portada del dia

Dubtava entre si era l'ABC o el Jueves:




dimarts, de gener 01, 2008

Educació per la ciutadania...franquista

M'ha arribat a les mans un antic manual de gramàtica. El títol: Libro del Maestro. Gramática Española. Primer grado. El llibre data del 21 de novembre de 1946, editat a Aragó. Llegint-lo per sobre, fullejant-lo vaja, m'han vingut al cap les descalificacions que certs sectors de la societat española han espetat sobre l'assignatura Educació per la Ciutadania (EpC). Destacats dirigents del PP com l'exministre d'Educació Ana Pastor, han arribat a afirmar que "no quieren una asignatura que sirve para adoctrinar", en referència a una pares andalusos que pretenien posar un recurs contra EpC al Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia.

D'altra banda, els sectors més recalcitrants de l'esglesia tampoc s'han quedat curts criticant EpC. Fins hi tot, s'han atrevit a demanar-ne la desobediència civíl.

En aquest marc tant bel·ligerant, trobo interessant recuperar certs fragments de l'educació que es realitzava en aquest país sota la dictadura franquista, amb l'ànim de deixar pal·lès què significa realment adoctrinar ideològicament.

Per començar, a la p. 5 ja es pot llegir el següent:

Niños: Cuando erais pequeños no HABLABAIS: parecíais verdaderos mudos. Fué la mamá quien os enseñó a hablar y, como era española, os enseñó la hermosa LENGUA ESPAÑOLA. En cambio, las francesas enseñan el FRANCÉS y otras el INGLÉS, el RUSO o el CHINO

El nivell de manipulació arriba al seu nivell màxim a la següent pàgina que us oferim reproduïda tal i com apareix al llibre (cliqueu a sobre per fer-la més gran):


S'hi pot llegir, a l'enunciat de l'exercici num. 178:

Reconocer los nos nombres, artículos, adjetivos, pronombres y verbos, y decir porqué lo son: El excelentísimo Señor Don Francisco Franco Bahamonde es el Generalísimo de los Ejércitos de Tierra, Mar y Aire y el Jefe del Estado Español. Militar de brillantísima carrera, fué el alma del Glorioso Movimiento Nacional y condujo nuestra Patria hasta el triunfo total y definitivo".


A continuació, l'exercici 179:

Análisis - El caudillo es un hombre extraordinario


Bé, els exemples es conten per desenes. Només n'he agafat uns dels més desproporcionats. I tot això ho ensenyaven a l'escola de l'època. Això explica moltes coses de la política actual d'aquest país.

La lliçó del 2007


Personalment trobo que el fet més destacat de l'any 2007 ha estat l'anomenada Revolució Safrà de Birmania. Del passat 26 a 30 de setembre, un nodrit grup de monjos budistes va sortir al carrer en protesta pels abusius impostos decretats per les autoritats birmanes. Crec que el valor d'aquests homes, manifestant-se sense violència enfront a un poder corrupte i despiatat ens hauria de servir a tots com a exemple. Des d'aquí, el més nostre humil i sincer homenatge.

Actualment molts d'aquests valents monjos han estat arrestats i/o assassinats per les autoritats birmanes. En podreu trobar més informació de l'estat actual aquí.