dimarts, de febrer 28, 2006

Tot per l'audiència


Els dimarts a TV3 podem veure el programa 6 a traïció, on sis concursants menteixen, conspiren, traeixen, s’expulsen i fan aliances els uns contra als altres per aconseguir els 50.000 € que hi ha en joc.

És ètic que una televisió pública ofereixi un programa on es premia a qui menteix, conspira o traeix millor que els altres? No es contradictori que la mateixa televisió el passat diumenge al programa 30 minuts mostri en un reportatge sobre els joves i l’escola, la falta de referents i valors com a un dels motius del fracàs escolar?

Suposem que Gestmusic la productora d’aquest programa deu pensar que sí.

dilluns, de febrer 27, 2006

Tot s'hi val per un bon titular

Un dels fenòmens més curiosos de la política espanyola és el recompte de manifestants. L'últim episòdi ha estat el càlcul de la passada manifestació de la AVT a Madrid. El ball de xifres és esperpèntic: 110.000 segons la delegació del Govern, 1.750.000 segons l'organització, 1.400.000 segons la Polícia de Madrid.

Tampoc cal anar gaire lluny: a Catalunya, els organitzadors de la passada manifestació sota el lema “Som una nació”, calculen “més de 700.000” manifestants, quan el càlcul més optimista els hi dóna 81.286.

Enfront a tanta maniupulació, un es pregunta si als polítics el hi interessa de debó sol.lucionar l'assumpte. Potser, ben mirat, prefereixen que no hi hagi un recompte centífic i rigurós per així poder maniuplar el nombre de manifestants, segons els seus interessos.

Hi ha iniciatives privades com la de Contrastant o El Manifestómetro que intenten amb els seus escassos mitjans (el SigPac, p.ex.) fer-ne una estimació. I se'n surten prou bé, tot s'ha de dir. Tanmateix, sembla mentida que amb els recursos que tenim no es pugui fer res més seriós. La tecnologia hi és i té nom: els Sistemes d'Informació Geogràfica. Fins hi tot hi ha un centre que depèn de la Generalitat, l'Institut Cartogràfic de Catalunya, de renom internacional, que podria fer estimacions molt superiors a la de Contrastant amb un mínim esforç (sembla però que el tema no els desperta cap interès, tot i la innegable utilitat pública que té).

¿Fins quan haurem d'aguantar que ens manipulin d'aquesta manera?

dissabte, de febrer 25, 2006

Els cadells del PP no tenen memòria


Les Noves Generacions de Castella i Lleó, s'han vist obligades a retirar un cartell en contra de la suposada negociació del govern central amb ETA, en el que acusàven a Zapatero d'haver-se rendit davant dels terroristes.

Les Noves Generacions, són les joventuts del Partit Popular, són tan joves que no recorden que el 1998, José María Aznar va autoritzar a dialogar amb ETA per intentar portar a terme un procés de pau similar a l'irlandés. Va arribar a permetre l'acostament de presos vascos a Euskadi i negociar amb la banda a Zurich.
Per a desmemoriats i curiosos recomenem aquest enllaç on hi ha escanejades les pàgines d'ABC i El Mundo d'aquella època, i on podreu llegir com entre d'altres Jiménez Losantos defensaven el "proceso de paz".

Actualització: 26/02/2006 11.01 h: Segons hem pogut llegir a la web d'Escolar , les Noves Generacions de Castella i Lleó són especialistes en cartells polèmics, us posem enllaç a la seva web on podreu veure que els estils de Jarrai i NNGG no són gaire diferents.

Aznar i la Constitució...de Mèxic

L'ex-president Aznar ha ofès al poble mexicà a l'opinar sobre les properes eleccions al país centre americà, no pel fet d'opinar sinó perquè la Constitució Mexicana prohibeix expressament que un estranger intervingui en assumptes polítics interns.
A la premsa mexicana hem pogut llegir coses com:
Infosel Financiero.- MEXICO.- La Cámara de Diputados pidió este jueves al Gobierno federal informarle el contenido de la Constitución al ex Mandatario español José María Aznar, para que en su próxima visita a México se abstenga de inmiscuirse en asuntos políticos e internos del País.
La Crónica.- Los diputados mexicanos de la oposición acordaron el jueves reclamar al gobierno de Vicente Fox la aplicación a Aznar de un artículo de la Constitución mexicana que estipula la expulsión de ciudadanos extranjeros que se inmiscuyan en los asuntos internos del país
Infosel Financiero.- MEXICO.- "Aznar es un hombre político, un hombre de la derecha más terrible".
La jornada.- Aznar representa como figura política el líder espiritual del Partido Popular, amigo de Bush y defensor de la guerra de Irak, entre otras hazañas, ahora transfigurado en una especie de profeta en contra del "populismo revolucionario".
Aznar s'ha excusat dient que el que ha fet és molt normal a Europa, curiosament el mateix discurs que utilitzen altres cultures a Europa per no respectar la dona, la llibertat de culte o d'altres exemples.

divendres, de febrer 24, 2006

Nova perla Losantiana

El periodista Jiménez Losantos, participa cada dimecres en un xat amb els lectors de Libertad Digital, on contesta preguntes durant una hora.
En la darrera edició, va insultar greument als socialistes dient-los: "ratas sociatas". A continuació reproduïm la pregunta d'un internauta i la resposta de Jiménez Losantos:
¿Estaba usted faltando el respeto a las víctimas del terrorismo cuando hace escasamente 10 años defendía en su columna del diario el Mundo un hipotético proceso de pacificación mediante negociaciones con la ETA?

En absoluto. Puedo publicar esa columna que el solemne de Sopena ha puesto en circulación sin cambiar una sola coma. Por cierto que yo le reprochaba a Aznar que lo que hiciera fuera siempre de acuerdo con el PSOE. Estas ratas sociatas deben de estar muy desesperadas cuando su mayor argumento es que alguno de sus críticos dijimos lo que dicen ellos. Ni borrachos.

dimecres, de febrer 22, 2006

El mistèri del Petrifax, al descobert

Tota la meva infància preguntant-me qui era l'autor dels misteriosos fax que rebia en Petri del Club Super3 i ara, després de tants anys, me n'he d'enterar per la premsa. Bé, seria més acurat dir per part de la premsa, ja que hi ha mitjans de comunicació que sembla ser que ni se n'han adonat.

Resulta que el fax en qüestió donava instruccions al Petri per a alliçonar-nos de les bondats del nacionalisme català, convergent i pujolista. Com ho sentiu. Ja se'l veia al pobre Petri bastant amoïnat quan rebia aquells fax, encara que ho intentés dissimular fent veure que llegia una altra cosa.

Desenganyem-nos: des de que un maleït company d'escola em va dir que els pares eren els Mags d'Orient, no tenia un disgust tan gran. De sort que, ara que sóc més gran, tinc més recursos que m'ajuden a oblidar.

Actualització 23/02/2006 08:41. A l'endemà de la publicació dels informes sobre l'orientació ideològica dels periodistes de TV3, hi ha mitjans catalans que segueixen sense dir-ne ni piu: Vilaweb, La Vanguardia i Avui. L'única excepció és E-notícies. El Periódico i El País (p. 27, suplement Cataluña) en fan un seguiment. Es desitjable per la salut democràtica catalana que s'investigui aquest tema i s'arribi fins al final.

dimarts, de febrer 21, 2006

Racisme empresarial

L’anunci de l’OPA amistosa de l’elèctrica alemanya E.ON sobre Endesa ha posat en evidència el que molts sospitàvem, els entrebancs, les crítiques i les declaracions més o menys pujades de to que havia provocat l’OPA de Gas Natural, no responien a res més que a un atac d’anticatalanisme.

Des de que s’ha conegut la notícia les opinions de diaris i ràdios de la Brunete Mediàtica, i els comentaris del fòrums més espanyolistes han deixat clar que prefereixen que la principal elèctrica espanyola sigui gestionada des de Frankfurt abans que des de Barcelona. Esperem sentir la senyora Esperanza Aguirre lamentar-se de que la seu d’Endesa pugui ser traslladada “fuera de territorio nacional”.

De com es tracta el revisionisme a Europa

Tres anys de presó per a l'escriptor David Irving per negar l'Holocaust

La justícia austríaca va condemnar ahir a tres anys de presó l'historiador britànic David Irving per negar l'Holocaust jueu de la segona guerra mundial. El judici contra el polèmic escriptor va durar només un dia gràcies al fet que l'acusat es va declarar culpable des del primer instant. "No tinc alternativa", va dir Irving, de 67 anys, que, no obstant, va voler deixar clar que ha canviat de parer i que no tornaria a pronunciar les paraules que el 1989 van desencadenar la persecució judicial contra ell. Llavors va assegurar que a Auschwitz no hi va haver cambres de gas.

Més a El Periódico

Actualització 13:37. Com es pot comprovar, els europeus també tenim els nostres tabús i límits de la llibertat d'expressió.

dilluns, de febrer 20, 2006

Referèndum-frau (segona part)

Fa unes setmanes vàrem explicar la facilitat amb la que es poden falsificar les firmes per votar a favor del referèndum del PP.
A la pàgina d'inici del site del PP, es pot veure al marge dret un comptador de firmes. Doncs bé, la gent de Pitido Popular ha realitzat un estudi detallat i exhaustiu del comptador, arribant a la conclusió que està premeditadament adulterat. En paraules dels mateixos responsables del Pitido, El contador que muestra las firmas electrónicas que los ciudadanos han entregado al Partido Popular en apoyo a su iniciativa, es un programa informático, un ROBOT que en tramos de 1 hora y a partir exactamente de las horas en punto, muestra un patrón estable y regular de firmas.

Traduït al cristià: segons Pitido Popular, el responsables del site del PP han creat un programet que adjunta firmes de suport falses de manera automàtica i seguint un patró temporal regular.

Vist a Escolar

divendres, de febrer 17, 2006

No dibuixaràs al Profeta


Aquestes darreres setmanes han creat polèmica les caricatures de Mahoma publicades a diferents mitjans europeus. Això ha obert un debat sobre la llibertat d’expressió, la censura, i la reflexió d’on es troba el límit del que es pot dibuixar. Molts, creuen que dibuixar Mahoma és una ofensa, doncs al món islàmic està prohibit.
La Generalitat Valenciana, considera que el profeta Zaplana tampoc pot ser dibuixat, i ha decidit censurar el cartell de l’obra de teatre “L’estrany viatge” de la companyia valenciana Pot de Plom, perquè al cartell apareix la caricatura d’Eduardo Zaplana. Xavier Castillo, director de l’obra i dissenyador del polèmic cartell ha comentat que “Ara resulta que Zaplana és com Mahoma, que no se li poden fer caricatures”.

Semblances globals


Romano Prodi, candidat a primer ministre d’Itàlia referint-se a la nova llei que preveu el federalisme : "Es una desgracia. (...) Prevé un tipo de organización regional que atenta contra la unidad de Italia, y causa gran daño a las regiones más pobres, porque no existirá el equilibrio de solidaridad que hay ahora".

A La Vanguardia d’avui podem llegir: “La Unión, alianza de izquierdas de Romano Prodi, entregará hoy al Tribunal Supremo casi 700.000 firmas de ciudadanos para que se convoque un referéndum sobre la reforma”

Si canviem "Romano Prodi" per "Mariano Rajoy" i "Itàlia" per "Espanya", la frase i la notícia no ens resultarien gens estranyes.

També a La Vanguardia d’avui llegim el titular següent: “ Los obispos polacos exigen a la polémica Radio María que sea políticamente neutral” i com a subtítol “Los medios católicos no pueden convertirse en instrumento de ninguna fuerza política"

Si canviem "obispos polacos" per "bisbes catalans" i "Radio María" per la "Cadena Cope" , tampoc ens resultaria estrany.

Quan la ciència es recolza en la música

Ahir El País va publicar dins el suplement del The New York Times, un interessant article titulat "Un genio que se insipró en otro genio" (en l'original, A Genius Finds Inspiration In the Music of Another). El firma Arthur I. Miller, un historiador de la ciencia del University College de Londres, que va publicar fa uns anys un molt recomanable llibre anomenat Einstein, Picasso: Space, Time, and the Beauty That Causes Havoc.

En l'escrit de Miller ens mostra la devoció que sentia Einstein per la música de Mozart: "era tan pura que parecía haber estado siempre presente en el universo, esperando a ser descubierta por el maestro". Segons Miller, Einstein opinaba el mateix de la física: "más allà de las observaciones y la teoría, estaba la música de las esferas, la cual revelaba una armonía preestablezida".

Miller suggereix que l'arquitectura i la unitat interna de la música de Bach i Mozart, va ajudar a Einstein en les seves investigacions pel descontent "estètic" que li produïen les actuals teories físiques.

Hans Albert, germà gran d'Einstein, comentava sobre el respecte que "cada vez que creía haber llegado al final del camino o a una situación difícil en su trabajo, se refugiaba en la música. Eso solía resolver todas sus dificultades".

dijous, de febrer 16, 2006

Xoc de manifestants

Què passa quan dos manifestants en defensa de la llibertat de caricaturitzar Mahoma, es fiquen a dins d'una manifestació de musulmans francesos que hi protesten? La resposta la podeu veure en aquest video enregistrat el passat 11 de febrer a Paris:



dimecres, de febrer 15, 2006

Instal.lats en la mentida

Des de fa temps, el PP està instal·lat en la mentida, començant pel Prestige, passant per les armes de destrucció massiva, fins a les bestieses d’Acebes del 11 al 14 de març de 2004.
Aquest mes, és el mes de la llengua, com avançàvem el passat 3 de febrer, el PP ha començat una ofensiva campanya contra la política lingüística del Parlament de Catalunya.
Ahir, Jean Marie Rayoy, perdó, Mariano Rajoy, comparava la situació actual amb la persecució del català durant el Franquisme.

També ahir, coneixíem la campanya que el PP d’Andalusia ha començat amb anuncis a la ràdio, que considerem que a part de mentides són insults, que només fomenten l’anticatalanisme i la crispació. Podeu sentir els anuncis en aquest enllaç del diari e-notícies.

Si el PP no abandona la bronca i la crispació, tornarà a sortir a les editorials del New York Times, doncs no tot s’hi val per un grapat de vots.

Campió del respecte i el diàleg

Mariano Rajoy, president del Partit Popular, va venir ahir a recolzar la recollida de firmes a Barcelona. Amb les bones maneres que el caracteritzen, va sentenciar que "Se está haciendo con el castellano lo que en época de Franco se hizo con el catalán". El conseller en cap Josep Bargalló li ha contestat impecablement dient que "El que diu és mentida i una falta de respecte, espero que per desconeixement, a aquells que van ser detinguts, torturats i represaliats durant la dictadura per parlar en català".
En una demostració sense precedents de coherència política, Rajoy va dir unes hores abans als micròfons de TV3 que "el castellano no está perseguido en Catalunya".
Josep Piqué, per la seva banda, va afirmar fa uns dies que "El castellano no está perseguido en Catalunya desde el punto de vista de su utilización habitual".

I després ens demanen que no remoguem el passat. Que el deixem com està.

dimarts, de febrer 14, 2006

La perla del dia

Jiménez Losantos al programa La Mañana de la Cadena Cope, referint-se a l'absència de Zapatero al III Congrés de víctimes del terrorisme: [...]El Presidente no ha hido a Valencia porqué le dan asco las víctimas[...].

El Creacionisme que ve

La Razón ha publicat un article a la secció Religión on es divulguen les tèsis del Creacionisme:

No todo el mundo sabe que la teoría de Evolución de Darwin es sólo eso: una teoría, y no una ley probada científicamente. Y frente a esta teoría que campa sin opositores en el mundo intelectual, allá por los años 80 Philip Johnson impulsó otra: la del Diseño Inteligente (ID, por sus siglas en inglés). Desde un punto de vista estrictamente científico y apoyada en la bioquímica, pretende demostrar que ciertos sistemas biológicos complejos no pueden ser explicados por la evolución de otras especies o por mutaciones fruto del azar, tal y como defiende Darwin.

Crec que la Sra. Martín, autora de l'escrit, hauria de saber que la teoria de l'Evolució de Darwin és, ni menys ni menys, una teoria científica del mateix rang de validesa que la teoria de la Relativitat General, la Mecànica Quàntica o la Tectònica de Plaques. La ferma base empírica en la qual es basen aquestes teories els hi donen el rang de "científiques".

En canvi, el Creacionisme o Diseny Intel.ligent no té en absolut cap base empírica, ni la tindrá mai, per la senzilla raó que l'existència de Déu o del Creador és indemostrable científicament, i per tant mai podrà tenir el rang de teoria científica.

Vist a Escolar

diumenge, de febrer 12, 2006

Que està passant al País Valencià?

Fa uns dies que els alcaldes del PP de la comarca de La Safor, al País Valencià, han començat una campanya victimista en la que diuen que per la falta de mitjans policials ha augmentat molt la inseguretat a la comarca.
Fan una crítica al govern central, a qui acusen de tenir-los abandonats, i a la vegada diuen que per solucionar el problema es veuen obligats a la contractació de la seguretat privada.

Des d’aquest humil blog, voldríem destacar tres aspectes:

  • L’article 36 de l’Estatut Valencià vigent diu: "Hi haurà un cos únic de policia autònoma de la Comunitat Valenciana, que estarà regulat per llei de les Corts Valencianes, d’acord amb el que establix la llei orgànica prevista en l’Artícle 149.29 de la Constitució."

  • Els delictes a la comarca de la Safor han disminuït d’un 7,74% com podeu veure en aquest article

  • De qui són amics i qui són els propietaris de les empreses privades de seguretat?

Podríem concloure, que si manca policia, en part deu ser perquè les Corts Valencianes porten 24 anys sense complir el seu Estatut, que ara volen reformar, i que hi ha algú molt interessat en utilitzar la mentida de la inseguretat i la por assegurar-se un grapat de vots i de contractes.

Art i natura


Vinyeta de Máximo a El País, arrel de la fira ARCO de Madird.

M'ha fet recordar el que deia el pintor romàntic Caspar David Friedrich:

El arte aparece como mediador entre la naturaleza y el hombre. A ojos de la muchedumbre el modelo original es demasiado grande y sublime como para poder ser abarcado. La copia, como obra del hombre, se halla más próxima a los débiles, y así se explica esa idea que tan a menudo se escucha de que la reproducción place más que la naturaleza (la realidad). O, según la forma coloquial: es tan bello como si estuviera pintado; en lugar de decir que una pintura es tan bella como si fuese naturaleza.


Fort creixement de l'I+D empresarial a Catalunya

Las empresas catalanas se han colocado, por primera vez, en cabeza de la innovación en España. El gasto privado en investigación y desarrollo (I+D) en Catalunya, una de las claves de la competitividad, creció un 12% en el 2004, el último año con datos disponibles, y superó al realizado por las compañías de Madrid.


En el PDF La innovació a Espanya es pot veure com al 2004, la despesa de les empreses en I+D és de 1.393.324 milers d'euros per Catalunya, encapçalant la classificació, i de 1.383.217 milers d'euros pel segon classificat, Madrid.

Més a El Periódico

divendres, de febrer 10, 2006

Pius Moa, pal·ladí de la llibertat

El soci fundador de la banda terrorista GRAPO (en total van perpetrar 87 assesinats), Pius Moa, s'ha convertit en un dels pal·ladíns de l'ultraconservadurisme español. Guillem López, un dels redactors de La Página Definitiva, el defineix irònicament d'aquesta manera: "Pío Moa es uno de los referentes intelectuales de este país, puesto que conjuga en una sola persona casi todas las facetas imaginables que pudieran achacársele a un Hombre del Renacimiento: historiador revolucionario, periodista de calidad, teórico social de postín, y significado miembro de una banda terrorista cuyo ideario, objetivos y metodología son la envidia de los participantes en las manifestaciones de apoyo a la Revolución Cubana".

Tal com va fer el seu company Frederic Jiménez Losantos (al que no li importa tenir un ex-terrorista entre el seus redactors a sou), va passar del més extremista comunisme al més dur conservadurisme en un obrir i tancar d'ulls. Val a dir que sembla lògic pensar que una pirueta ideològica d'aquesta magnitud no és possible a menys que en realitat no sigui certa: i si Pius fou un submarí del règim de Franco infiltrat als grups d'extrema esquerra de l'època?

Pius s'ha convertit en l'equivalent de Copèrnic en tant a la l'historiografia de la Guerra Civíl. Bé, obviament exagero una mica doncs Pius no té cap formació acadèmica en allò que pretén pontificar, ni tan sols ha publicat mai en una revista científica. Tanmateix, s'ha convertit en l'estandart del nou eslògan del PP: "sin complejos". Pius afirma que la Guerra Civíl va començar el 1934, com no, per culpa del PSOE i ERC. El "levantamiento" del 1936, com diuen ells, no va ser res més que la reacció necessària a l'amenaça dels "rojos". Una altra vegada, Guillermo López de LPD desmunta l'argument: "la cuestión es que, si mi vecino es un tipo antipático que me mira mal, y yo un buen día le descerrajo un par de tiros en la nuca, la culpa es de mi vecino, dado que el muy cabrón a buen seguro acabaría asesinándome, así que ¿por qué no tomarle la delantera? Para mentes simples y antidemocráticas el argumento puede parecer algo capcioso, pero torres más altas han caído".

Doncs bé, la última del personatge, Pius Moa, és l'article El pacto de los corruptos y los asesinos, subtitulat Destrucción de España, publicat recentament al panflet antisocialista Libertad Digital. Es diuen perles com aquestes:

"La corrupción es seguramente el rasgo más distintivo del PSOE".

"Socialistas y separatistas, nunca lejos del terrorismo, han terminado conjuntándose con éste, desde hace tres o cuatro años, para arruinar la obra de la Transición".

"A cambio de la demolición del mejor sistema de convivencia tenido por España en dos siglos, los corruptos, los separatistas y los asesinos nos ofrecen 'la paz' ".


Realment, el suporta i abstent-te sovint es fa difícil.

dijous, de febrer 09, 2006

Perles del dia

Roberto Calderoli, ministre italià, creu que el Papa hauria de liderar una creuada contra l’Islam: "el Papa debe intervenir, como hicieron Pío V e Inocencio XI en el 500 y el 600".

Jiménez Losantos al programa “La mañana” de la cadena COPE ha tornat a posar en dubte l’autoria dels atemptats de l’11-M : “[...]ustedes nada más llegar al gobierno, se han puesto de rodillas, ante el terrorismo islámico, si es que fué islámico que lo dudo, el de la masacre del 11-M, lo dudo muchísimo, es más, cada vez lo dudo más, es más, es que no me creo que fuera terrorismo islámico[...]sabíamos que Aznar estaba contra el terrosimo y sabemos que ustedes estan con la ETA[...]La ETA a parte de tener más valor que ustedes es mucho más lista que ustedes, porqué ustedes son muy limitaditos intelectualmente[...]".

Günter Grass sobre la crisi de les caricatures

Todos sabemos que hay una ley, escrita y no escrita, en virtud de la cual no se puede representar en el mundo islámico ni a Alá ni a su profeta Mahoma. Se trata de una provocación consciente y planificada de un periódico danés de derechas. Convocaron un concurso de caricaturistas; algunos se negaron a participar alegando que la representación gráfica de Mahoma es tabú. Consultaron a un especialista danés en islamismo y éste les puso en guardia. Siguieron porque son radicales de la derecha y xenófobos.


Més a El País

dimecres, de febrer 08, 2006

Les proporcions de la guerra

El passat 28 de gener, al programa Millenium, van fer una interessant entrevista a l'anglès Robert Fisk. Corresponsal a l'estranger especialitzat en el Pròxim Orient, Fisk ha cobert esdeveniments tals com la revolució d'Iran, la guerra Iran-Iraq, la guerra del Golf Pèrsic i el conflicte d'Algèria.

Rober Fisk s'ha convertit en un referent periodístic indiscutible sobre qualsevol tema relacionat amb el món musulmà. Podeu trobar a internet una compilació dels seus articles. Podeu també llegir a La Vanguardia d'abans d'ahir un lúcid escrit sobre la crisi de les caricatures de Mahoma. També ha publicat recentment un llibre imprescindible titulat La Gran Guerra per la civilització.

A l'encertada entrevista que li va fer Ramón Colom, es podia veure a un Fisk molt humà, erudit en política internacional i amb un contrapunt de fina ironia anglesa. De totes maneres, va fer un comentàri que vaig trobar demolidor: venia a dir que els Occidentals consumidors de mass-media no sabem el que significa viure la guerra. L'hem vist desenes de vegades retratada en películ.les i llibres, però no en tenim l'experiència real, sense censura, que suposa ser-ne testimòni. "El més semblant que he pogut veure a la guerra", deia Fisk, "és per exemple el film Salveu al soldat Ryan, sobretot els primers 20 minuts de metratge". Les escenes inicials de la cinta realment són espantoses, molt més colpidores que qualsevol film de terror que hagi vist. Cal veure-les però per entendre la dimensió de la guerra, conèixer les seves proporcions.

Tots aquells que, des de la seva còmode poltrona, recolzen guerres que es desenvolupen a milers de quilòmetres de distància, haurien de saber què és la guerra. Haurien de saber l'horror que porpaguen sense ser-ne del tot conscients. Al website de Robert Fisk, es poden trobar fotografies molt dures de la passada guerra d'Iraq, on es mostren sense cap tipus de censura els seus efectes devastadors. Us posem l'enllaç no sense abans avisar-vos de que pot ferir la vostra sensibilitat.

Recomanem als estrategues de saló que, abans de començar un conflicte bèl.lic, vegin aquestes imatges i s'ho pensin dues vegades.

Difama, que algo queda

El passat, 20 de desembre comentàvem en aquest blog, l'obsessió de la Brunete Mediàtica per fer creïble la fórmula matemàtica següent: si ZP és el mateix que Maragall, i Maragall és igual a Carod, i Carod és igual a Otegi i finalment Otegi és igual a ETA, queda clar que ETA=ZP.

Avui, "l'opinador" del diari Abc, C. Alonso de los Ríos, insisteix en vincular a Zapatero amb tota maldat mundial, i acaba fent una cosa bastant criticable, posar al mateix sac ERC, ETA i els terroristes del 11-S, amb la frase següent [...Se realiza política y culturalmente al tender puentes con todos los que nos amenazan y nos desprecian y nos insultan: ETA, ERC, los destructores de las Torres Gemelas, los que planearon el atentado del 11 de marzo de 2004 en Madrid.].

Podeu veure l'article complet aquí.

dimarts, de febrer 07, 2006

Semblances


Publicat a El País edició d'avui.

diumenge, de febrer 05, 2006

Creatius amb ètica

Si fa unes setmanes criticavem la dubtosa ètica de certs anuncis de cotxes, per ser justos ara caldria felicitar als autodenominats Creatius per aquesta petita joia:


Encara no es troben indicis sobre ETA a l'investigació judicial de l'11M

El juez de la Audiencia Nacional encargado de la investigación del 11-M, Juan del Olmo, procesará a un tercio de los 116 imputados por los atentados que en 2004 costaron la vida a 191 personas, según fuentes próximas al caso. El juez, que ultima desde hace varios meses el auto de procesamiento, lleva escritos más de 2.000 folios. Del Olmo dejará claro que los autores de los crímenes formaban una célula local de radicales islamistas influidos por Al Qaeda y que no ha sido hallado indicio alguno de que ETA haya tenido relación con el 11-M. El relato de hechos describirá que los autores materiales de la fabricación de las bombas y de su colocación formaban un grupo integrado por 10 o 12 terroristas.


Aqui podeu veure la notícia completa.

divendres, de febrer 03, 2006

I ara toca la llengua


La història es repeteix, quan el govern de Pujol va donar suport als socialistes (1993-1996) la Brunete Mediàtica, va començar una ofensiva amb molts punts en comú amb la situació actual. Durant aquells anys es van publicar articles sobre la balcanització d’Espanya, la insolidaritat dels catalans, l’espoli a l’arxiu de Salamanca, el perill del catalanisme comparant-lo amb el nazisme i finalment un atac per totes bandes contra la política lingüística.

En la situació actual, un cop retallat bona part de l’Estatut (veure Ibarròmetre), un cop posades les condicions de l’OPA a Endesa per part de Gas Natural, i un cop finalitzada la polèmica dels arxius de Salamanca, l’ofensiva de la Brunete i d’un PP cada cop més radical és torna a centrar en la llengua.

Des de l’emissora episcopal i el diari El Mundo, ha començat la campanya, per anar escalfant els ànims de cara a la propera setmana, on Zaplana portarà la polèmica al Congrés.

Començo a tenir les mateixes sensacions que Bill Murray en el dia de la marmota, doncs tot em sembla haver-ho viscut abans.

dijous, de febrer 02, 2006

Quita tus sucias manos de mi Mozart

A mí, en cambio, no me preocupa tener que compartir con millones de personas a las que de una forma oportunista y consumista se les recuerda que tal artista o tal otro existieron. Ni siquiera me preocuparía tener que compartirlo con ese articulista. Porque la relación que establecemos con tal o cual obra es tan personal e íntima que poco o nada tienen que ver los demás en nuestro acuerdo o desacuerdo con ella, de la misma manera que en cualquier experiencia colectiva de la cultura (el cine, un concierto, el teatro, el museo, una ciudad) nos es indiferente quién ocupa la butaca de al lado o ese con quien nos cruzamos.


Més a El País

dimecres, de febrer 01, 2006

Manual de l'insultat

Un dels esports preferits de certs sectors de la societat espanyola és insultar al catalans i a les seves institucions. Jo l'entenc més aviat com una forma d'autoteràpia: indubtablement és una manera eficaç d'alliberar tensions acumulades. Puntualent, fins hi tot, podriem convenir que és raonablement sa doncs ajuda a evacuar actituds violentes. En aquests casos, l'insultat crec que ha de ser indulgent amb l'insultant i permetre-li una breu llicència d'ofensa.

Tanmateix, quan els insults son continuats, perversos i malintencionats, cal plantejar-se seriosament què fer. Encara que l'expressió de l'insult és grollera, les intencions que busca són més subtils del que un es podria pensar: en el fons, es una forma de control mental doncs és una de les maneres més ràpides i eficaces de provocar la irracionalitat. I a l'instant en que deixem de banda la raó, ja estem apunt per ser manipulats i utilizats segons convingui.

Exemples cèlebres de resistència pacífica i raonada als insults i humiliacions són, per exemple:

- Dins l'Estoicisme, doctrina filosòfica del segle IV a. C., es considerava que s'havia de portar fins l'extrem l'autocontrol com a mitjà per assolir la integritat emocional i intel.lectual. Una de les màximes d'aquesta manera d'entendre el món és el “suporta y abstent-te”, molt pertinent pel cas que ens ocupa: suporta els insults i abstent-te de resprondre'ls. Aqui podeu veure el fundador de l'escola estoica, Zenó de Citus:



- Mahatma Gandhi, un dels pares fundadors de l'estat de l'Índia, va defensar fins al final dels seus dies el socialpacifisme o el pacifisme com a forma de revolució. Sovint expresava que els seus valors eren senzills: veritat i no violència. Des de 1918 va participar obertament al front del moviment nacionalista indi. Aquest cèlebre “naZionalista-separatista”, va aconseguir amb el seu exemple, ni més ni menys que la independència de l'Impèri Britànic del que aleshores es coneixia com Índia.


- Jesús de Natzaret és un dels personatges que més ha influït a la cultura occidental. És un cas extrem, per extremes que van ser les seves circumstàncies, de resistència a l'humiliació, l'insult i la vexació. Fins a tal punt arriba aquesta actitud que, en la seva cruel mort, només té paraules de perdó pels seus botxins: “Pare perdona'ls perquè no saben què es fan”.


Coneixeu d'altres casos cèlebres, o potser de menors però no menys destacables, d'actituds enfront a l'insult?