dimecres, de març 29, 2006

La perla del dia

Jiménez Losantos parlant d’Oleguer Preses (jugador del FC Barcelona) avui a les 8 del matí:


[…]Oleguer, el chico con cara preocupante[…]es un analfabeto funcional, que no hay más que verle la cara[…]Todo lo que ha leído es un disco de Lluis Llach[…]

dimarts, de març 28, 2006

Acebes i la treva

L'altre dia us feiem partíceps del vídeo en clau d'humor sobre la treva que es va emetre al programa "Vaya semanita" de la ETB.
Avui us proposem un vídeo del programa "Polònia" de TV3, on podeu veure les primeres paraules d'Acebes sobre la treva:



Thanatos a Occident (i II)

Fa uns dies comentava que la primera bomba que hem de desactivar per lluitar d'arrel contra qualsevol forma de terrorisme, és canviar la concepció que tenim de la mort per tal de desmitificar-la. És gairebé una utopia però el fet de reconèixer-ho ja és un primer pas.

L'altre greu problema endèmic que patim des de sempre és la creença que les idees es poden imposar matant. Ni la més brillant i verdadera idea es pot imposar, si això suposa l'eliminació de l'altre. Un cas actual el tenim en la invasió nordamericana a Iraq: proclamen que ho fan per instaurar la democràcia al disortat pais. Contradicció de termes. Matar per un ideal és la forma més efectiva i immediata de crear voluntats contra el que es vol imposar. Es pot entendre com una llei de l'acció-reacció newtoniana aplicat a les consciències: en la mesura que m'has fet mal, jo te'n faré. Els americans, sense suposadament donar-se'n compte, están creant terroristes a tort i a dret: un pare de família que veu com els seus fills han desaparegut en un bombardeig, què més pot fer que venjar la seva mort?

El mateix es pot aplicar per l'infinitat de casos presents i passats, començant per ETA, que atempta contra la vida per la independència d'Euskal Herria. O els stalinistes per imposar el comunisme. O els franquistes per imposar l'unitat d'España, etc.

El respecte a la vida hauria d'arribar fins a tal punt de ser capaços de sacrificar-nos per ella. Si la manera més efectiva de crear voluntats en contra d'una idea és matar per ella, en contraposició, la més efectiva de sumar-ne es sacrificar la propia vida per ella. Una demostració insòlita és el cristianisme, fundat pel sacrifici en la creu de Jesús. D'altres exemples menys espectaculars i terrenals el tenim per exemple en el cas de Sophie Scholl i els seus amics de la Rosa Blanca, que donen la seva vida per la llibertat.

Animem als nostres lectors a pensar d'altres casos històrics rellevants i enriquir així els nostres escrits.


diumenge, de març 26, 2006

La treva entre dos

Els de "Vaya Semanita" , de la televisió pública basca, ens van sorprendre una vegada més, amb aquest vídeo, en clau d'humor, de la negociació entre el PSOE i ETA:



divendres, de març 24, 2006

Thanatos a Occident

Si a la nostra cultura hi ha un tabú, aquest és la mort. És un tema que mirem d'esquivar a les convereses per pura supersitició (sembla ser que parlar d'una cosa l'atrau, qui sap com). Si bé és normal i fins hi tot sà aquest respecte per tal d'assegurar la propia supervivencia, no és menys cert que a Occident s'ha arribat a mitificar d'una manera desproporcionada. Les causes son variades: el cientifisme galopant que vivim, que ens fa concloure que al morir tot s'acaba i esdevindrem el no-res, la confusa i caòtica doctrina sobre el més enllà de la nostra religió oficial, la fortíssima mentalitat materialista que necessitem tenir per fer funcionar les nostres economies, etc. Tots aquests elements fan que la por a la mort la tinguem molt ben arrelada i que es converteixi en el taló d'Aquil·les de les nostres consciències.

Hi ha una màxima en estrategia militar que afirma que a l'enemic se l'hi ha d'atacar al seu centre de gravetat. Una lliçó que ja fa temps tenen ben apresa grups terroristes com Al-Qaeda o ETA. La finalitat d'un grup terrorista és, obviament, provocar el terror entre l'enemic. La raó es senzilla: son molt pocs contra desenes de millons. El seu reduït nombre fa impossible establir una guerra real, i per tant l'única sol·lució és atacar el centre de gravetat amb la màxima furia possible. És a dir, matar indiscriminadament.

La lluita contra el terrorisme és en realitat una lluita contra nosaltres mateixos. Més aviat per nosaltres mateixos, per la nostra superació. Cal que aprenem a viure i a morir. Ens cal desmitificar-ho. Cal pensar-hi com els dos pols d'una mateixa cosa. No estem sols: tot es comporta de la mateixa manera: les nacions neixen, maduren i es moren. Els estels neixen, creixen i es moren. Per després tornar a renèixer sota altres formes de materia i energia. Només cal que contemplem la natura.

dimecres, de març 22, 2006

Aleluya!

A la fi, s'ha aprovat el nou Estatut:

Vots a favor: A Madrid, Grup Socialista, CiU, PNB, IU, Nueva Canarias. A Catalunya, CiU, PSC, ICV-EUiA.
Vots en contra: A Madrid, PP, ERC, i EA. A Catalunya, ERC i PPC.

I com era d'esperar, ja han començat les primeres bofetades: el conseller Carretero descalifica a Zapatero dient-li "espanyolista demagog", les JERC acusen al PSC d'"esquerra sucursalista". També califiquen l'actitut del PSC com "absolutament contrària a la defensa dels interessos de Catalunya i la seva gent".

Em sap greu veure a ERC a la banda del NO però ho trobo coherent amb el seu pensament. Personalment crec que la seva posició, com ha de ser, prové més de l'opinió de les seves bases que de la concepció política de la direcció del partit (i així ho va demostrar ahir Carod al fer-se la fotografia al Congrés dels Diputats). Carod diu que el seu NO es basa en l'insuficient reconeixement de Catalunya en el text final. Possiblement tingui raó. Tanmateix, crec que és de justícia mirar l'avanç net respecte l'Estatut del 78 i convenir que hem millorat en tots els aspectes. I "només" amb això tots els partits catalans n'haurien d'estar ben satisfets.

dimarts, de març 21, 2006

Ens hem de fer els suecs

Assistim aquestes setmanes a una degradació del tripartit que francament em preocupa. Ha costat molts esforços formar el primer govern d'esquerres i catalanista de la democràcia, i com a ciutadà em sentiria molt decepcionat si tot se n'anés a norris.

Llegint l'article de Vicenç Navarro d'avui a El Periódico, he entrevist la sol·lució a tots els nostres mals: ens hem de fer els suecs! Bé, com a mínim els nostres governants han de superar les seves diferències, aprovar l'Estatut d'una vegada i començar a treballar per arribar al model de benestar suec. Tal com diu Navarro,

L'Estat de benestar suec proporciona una elevada seguretat a la població (incloent-hi la laboral), i això facilita la flexibilitat i l'adaptació dels ciutadans als canvis requerits per la globalització econòmica (Suècia és el país més globalitzat d'Europa: la suma d'exportacions més importacions com a percentatge del PIB és la més elevada del nostre continent). Gràcies a aquesta adaptació i flexibilitat, Suècia és un dels països més competitius del món, tal com reconeix fins i tot el Fòrum Liberal Davos al seu informe sobre la competitivitat mundial del 2004, que col·loca Suècia com el tercer país a la lliga de la competitivitat mundial. Suècia mostra com, en contra del que es propaga en el discurs liberal, la globalització requereix un Estat fort per tal de facilitar la resposta de la societat als reptes creats per la integració econòmica mundial.

dilluns, de març 20, 2006

La palla a l'ull de l'altre

Fa uns mesos el president d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va dir: "no ens podem reunir amb el PP fins que passi almenys una generació".
Avui el secretari general del mateix partit, Josep Maria Pelegrí, ha reconegut que Unió està mantenint contactes amb el PP.
El més curiós és que ha dit no trobar-ho una contradicció; en el mateix acte, ha afirmat que troba incoherent que el conseller Carretero critiqui Zapatero i continuï al govern.

dissabte, de març 18, 2006

Els altres informes

El passat 22 de febrer vàrem mostrar el nostre rebuig als informes que va encarregar CiU mentre va estar al poder, es tractava d’uns informes que arribaven a l’extrem de classificar els periodistes per les seves tendències polítiques.

Aquests dies estem llegint notícies com:

"El Govern destinarà 240 milions d'euros a estudis." (més a E-notícies)

Sirera ha titllat d’escàndol" que el Govern de la Generalitat gasti "80 milions d'euros en dos anys" (més a europa press)

El Govern català ha gastat 11.960 euros en un estudi sobre “El grau d´hibridació entre la guatlla comuna i la guatlla japonesa” (més a Diari de Girona)

Los títulos de algunos encargos, aunque sea lo de menos, desconciertan. “Estudio sobre la danza y el baile del Cirio en Castellterçol”. Del trabajo, la Generalitat solo ha facilitado el precio: 6.000 € (més a El Periòdico)


Potser, el que més molesta, és que aquests informes s’encarreguin a gent “vinculada” als nostres governants, des de la dona del Conseller en Cap fins a amics del President. Sabem que això no és cap delicte, però també afirmem sense embuts que: no és ètic.

Els joves europeus


El diari anglés de Times publica dues notícies sobre els joves europeus:



En la primera parla de que els joves francesos han sortit al carrer per protestar per una llei sobre contractes laborals que està preparant Villepin. En la segona, parla de que els joves espanyols surten al carrer per emborratxar-se.

Que cadascú en tregui les seves conclusions.

dijous, de març 16, 2006

Zero contra vint-i-sis mil

L'espectacle de les teories conspiratòries sobre l'autoria de l'11M és simplement aberrant. És ben sabut que el PP i el seu aparell mediàtic están assessorats per estrategues que copien el model d'oposició dissenyat pels neocons nordamericans. Una de les màximes és la de no reconèixer els errors en cap cas i intentar girar la truita: defensar-se atacant, inventant teories indemostrables per induir al ciutadà mig el dubte raonable.

Tanmateix, de la mateixa manera que tota catedral gòtica, diuen els entesos, té un punt central d'equilibri que si es destrueix ensorra tot l'edifici, la conspir-Ansón de l'11M té un punt extremadament feble: el nombre de proves materials, físques, tangibles que avalen les seves entelèquies és igual al nombre zero, 0, buit, void. Per tant, és un edifici basat en simples hipòtesis, especulacions indemostrables (i que de ben segur, mai es podran demostrar; aquesta és la "gràcia").

D'altra banda, tenim ni més ni menys que 26.000 proves materials, repetim-ho, vint-i-sis mil proves que apunten al terrorisme islamista radical, exclusivament. I d'entre aquestes 26.000, cap no apunta a ETA. Aquesta és la punyetera realitat que cap campanya mediàtica pot borrar.

Segons les últimes dades de que disposem, s'han analitzat més de 1.300 empremtes dactilars, estudiat més de 80 perfils genètics, realitzades més de 200 detencions, etc. I l'ETA no hi apareix per enlloc.

Vint-i-sis mil contra zero. I encara creuen que guanyaran el "partit".

Gràcies al Blog de Miquel Iceta pel segon vincle

dimecres, de març 15, 2006

Neoliberals


Vist a La Vanguardia.

Estatut, Perpinyà i 11-M

El periodista de la Cadena Cope Jiménez Losantos va vincular ahir, la reunió de Carod-Rovira amb ETA a Perpinyà amb l'atemptat de l'11-M de Madrid. Ho va fer com sempre barrejant-ho tot, comença criticant a Zapatero per les cessions que fa amb l'Estatut i acaba parlant de la preparació del 11-M:

[…]Están cediendo absolutamente en todo, se han rendido por completo, esto si es que no está pactado ya des de antes, y no me refiero a lo de Mas, me refiero a Perpiñán, ¿Porqué cuándo empieza el 11-M? ¿Cuándo empieza el proceso revolucionario de liquidación del régimen constitucional español? ¿Cuándo empieza a prepararse?[…]

Troglodites com bolets

Mail rebut per Joan Herrera d'ICV el passat 1 de març:

Para: info@joanherrera.org
Asunto: Sobre bobos de babas

Joan Herrera, me da la impresión de que una rata se ha metido en la
pajarera. Que gentes de su calaña hocen en la charca política muestra hasta qué punto de degradación ha llegado esta pobre España. Lógicamente, la rata Herrera pone firmes al loro Zapatero y le exige no-se-qué sobre el Valle de los Caídos, habla de escudos preconstitucinales, de webs de la Armada que justifican alzamiento del 18 de julio... Lo peor de una rata política como Joan Herrera, no es que sea un imbécil, sino que admeás sea un rufián analfabeto.

El escudo "pre-constitucional" fue "constitucional" durante cuatro años "constitucionales". Pre-constitucional es la bandera de la segunda república, ya sabe, la república del crimen

El Alzamiento se justifica sólo con la idea de que bobos de babas como la rata Herrera o el loro Zapatero no cobren sueldos políticos de infarto de pagados con nuestro bolsillo.

Y, por último, a menos de que, como les digo a otras ratas de su calaña, no quiera acabar corriendo a pelo hacia la frontera francesa, a ser posible con los cuadros del Museo del Prado, para acabar en una playa francesa cagando en la orilla vigilado por senegaleses, deje en paz el Valle de los Caídos, deje en paz a los muertos y, prudentemente, deje en paz a los vivos.


Sobre España han caído las siete plagas de Egipto, pero en bloque, sin dejar paso la una a la otra, todas a la vez, de colores rojos, verdes, lilas o irisadas... , pero oliendo a mierda.

Pues que Dios nos ampare

Jesús Flores Thies

Coronel de Artillería-retirado

(y peligrosamente cabreado)

dimarts, de març 14, 2006

Contradiccions al PP

El Partit Popular, afirma que la política antiterrorista del govern és errònia, i insisteix que quan ells governaven, ETA estava molt més a prop de la fi, a punt de la derrota, gràcies a l'acosament judicial i policial.

A la vegada ens vol fer creure que ETA està al darrera dels atemptats del 11-M.

No és contradictori afirmar que amb ells ETA estava vençuda, i a la vegada repetir fins a la sacietat que va ser ETA qui va perpetrar, mentre ells estaven al govern, l'atemptat més gran de la història d'Espanya?

diumenge, de març 12, 2006

El meu 11-M

Un dijous qualsevol, d'un març quasevol i d'un any qualsevol, feia el meu matinal repàs a la premsa digital española. Una notícia sobre un atemptat bomba sobresortia per damunt de la resta: “Un altre atemptat d'ETA”, vaig pensar. Semblava però especialment violent: la quantitat de víctimes pujava a un ritme esfereidor i aviat superava en escreix l'atemptat d'Hipercor. Em va venir la primera sensació de vertigen; la intuïció de que quelcom nou, diferent, potser històric, estava succeïnt. A cada moment, la premsa reflexava un horror que creixia inexorablement per les nostres consciències: tot i que les autèntiques bombes ja feia minuts que havien explotat, l'ona expansiva es propagava encara per la nostre ment col.lectiva, amb una intensitat que fins hi tot ara podem sentir. Amb la perspectiva, penso: la percepció de la mort depèn dramàticament de la seva distribució en el temps: la mort d'un relativament poc nombre de persones (192), si es concreta en un breu interval de temps (un matí), és molt més greu, terrorífica i inhumana que la mort d'un molt més gran nombre (3516 a la carretera) durant un periode més llarg de temps (2004).

Unes hores més tard arribo a casa necessitat d'imatges en moviment: la televisió. Té la discutible virtut de fer-te partícep d'esdeveniments que succeeixen a cents o a milers de quilòmetres. En certa manera te'ls fas teus. L'horror a casa. Casolà. No ens donem compte de que veièm el que ells volen que veièm.

Imatges de trens reventats, gent amb la cara ensangonada, ferits, pànic, caos: Dant. Torno a sentir vertigen, aquell que atrau al fosc abisme, el que t'empeny a descobrir què hi ha al fons. La por al desconegut.

Arriben a l'escena els polítics. En un primer moment, accepto l'autoria d'ETA. Sembla estrany pel nombre de víctimes però 40 anys d'inèrcia no es paren així com així. Tanmateix, és mentalment més segur pensar que ha estat ETA. L'ETA es coneix, se sap d'on ve, està controlada. Ha de ser l'ETA per força doncs l'altra opció em retorna aquell vertigen, i em sento més segur sobre terra ferma.

De sobte, la cinta. Una vulgar i humil cinta de l'obsolet casset. Una cinta amb una veu recitant versos corànics, trobada en una furgoneta prop de l'estació, amb explosius. El món se'm ve abaix i em precipito per l'abisme. Res no tornarà a ser igual. Sento por. Aquesta gent és capaç de tot. Em podria passar a mi qualsevol dia que vagi en metro cap a la feina? En moments com aquest aflora l'egoisme sublimat en instint de supervivència. Qualsevol altra consideració és secundària. Al cap d'uns minuts, la raó retorna: tranquilitzem-nos. Déu meu: teniem raó quan ens vàrem manifestar en contra de la guerra d'Irac; com a mínim he aportat el meu gra de sorra per a que això no passés. Vana esperança. Tanmateix ha passat per la misèria política dels nostres governants. Era d'esperar.

Amb sorpresa observo com el govern de torn segueix parlant d'ETA. Però que están cecs? No pot ser. No me'n ser avenir. Això és indignant...quina manipulació! La programació de TVE es converteix ràpidament en un panflet propagandístic del que cal que pensem sobre l'atemptat: ha estat l'ETA. Ets un miserable si no ho creus, si no tens fe.

Mentrestant, aflora una profunda tristesa. Aquella que només l'entén la música. Per Catalunya Música, proposen als oients melodies per aquells tristos dies. Em surt trucar i recomanar La Simfonia nº3 o Simfonia de les cançons tristes, d'Henryk Górecki, sobre tot el segon moviment: el plany d'un nen polac separat de la seva mare, durant l'ocupació Nazi. Una música d'infinita tristesa però amb un besllum d'esperança. Al sentir-la per les ones de ràdio, desitjo que arribin als malaurats finats del tren, insuficient bàlsam per la seva desgràcia.

La manipulació de TVE arriba al seu zènit la nit abans de les eleccions: s'emet un documetal sobre l'atemptat terrorista de Fernando Buesa, perpretat per ETA. Això ja és més del que un pot aguantar. La gent surt el carrer reclamant la veritat: Volem saber la veritat! El famós “pásalo”, que no hagués tingut tant èxit si al darrera de cada mòvil no hi hagués estat una ment indignada i desperta.

Grandissima lliçó dels demòcrates: al terror se li respón a les urnes. La gent va a votar en massa. Necessitem una catàrsi per calmar la ferida. Necessitem fer fóra a aquells que ens volen manipular. És un dia assoleiat. Joiós. Les urnes parlen clarament i fan fóra a qui no l'escolten.

A casa. En la foscor de la nit. Poc abans de caure dormit, recordo: “Res tornarà a ser igual”.

divendres, de març 10, 2006

L’AIMC proposa expulsar la COPE

L’Asociación para la Investigación de los Medios de Comunicación (AIMC), ha fet públic un comunicat on explica que la Junta Directiva d’aquesta associació responsable de la realització de l’Estudi Generals de Mitjans (EGM), ha decidit proposar l’expulsió de la Cadena COPE d’aquesta Associació.

La polèmica va esclatar ahir quan es va saber que Jose Antonio Abellán (director d’esports de l’emissora episcopal) , havia infiltrat a col·laboradors per manipular l’EGM, fent pujar l’audiència de la Cadena COPE i la d'altres emissores del grup.

La Cadena diu que el que pretenia Abellán, era fer una “investigació” per destapar les irregularitats amb que, segons la COPE, es fan les enquestes periòdiques per elaborar les audiències de les emissores de ràdio.

Es querellen contra Aznar per ocultar uns informes del CNI sobre l'11-M

“El que el ex presidente declarase sin ningún pudor que se había quedado con los informes sobre el 11-M es sólo una minúscula parte de las irregularidades que se cometieron en la primera legislatura del Gobierno de Aznar”. Así de tajante se mostró para elplural.com el abogado, José Luis Mazón, autor de la querella presentada contra el actual presidente de la Fundación para el análisis y los estudios sociales (FAES) por un presunto delito de infidelidad en la custodia de documentos. Aznar aseguró en 2004 en una entrevista a una emisora colombiana que tenía en su poder los informes del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) sobre los atentados de Atocha. El titular del Juzgado de Instrucción número 23 de Madrid, Julio de Diego López, ya ha abierto diligencias previas para esclarecer el caso.


Més a El Plural.

dijous, de març 09, 2006

Referèndum-frau (tercera part)

Els passats 29 de gener i 21 de febrer, vàrem publicar en aquest blog dos articles posant en dubte la recollida de signatures del Partit Popular. Avui podem afegir un nou element que ens reafirma en la sospita de que aquesta recollida de signatures és un frau:
"Todos los días, entre las cinco y las seis de la mañana, el contador de firmas de la web del Partido Popular descuenta tres firmas. Siempre son tres y siempre a la misma hora. Este extraño comportamiento lo ha descubierto Pitidopopular.com que, de nuevo, está midiendo la marcha marcial del cuentakilómetros tralará de las firmas contra el estatuto catalán."

Vist a al abordaje.

dimarts, de març 07, 2006

Triar: Segona part

El passat 23 de gener, vàrem comentar en aquest blog, la sorpresa que ens produïa veure que Zapatero triava Convergència per pactar l’Estatut. I ens preguntàvem on eren aquells que van sortir al carrer o van signar manifestos demanant un pacte d’esquerres quan ERC era clau per a decidir qui governaria a la Generalitat.

Ahir, vam quedar sorpresos de sentir a Artur Mas dir que ha renunciat fins a tres vegades entrar al govern de la Generalitat.

Avui, la sorpresa encara és més gran al sentir que la resposta oficial del govern, feta per Nadal en roda de premsa ha estat que el president Maragall és “l’única persona que té capacitat política de formular una oferta d’aquestes característiques” i a més quan els periodistes li han demanat “el president no ha deixat clar en cap moment que ell no ha fet cap oferta ni informal ni formal?”, simplement ha contestat "en nom del Govern mai hi ha hagut cap oferta d’aquestes característiques".

Esperem sentir en poques hores una resposta més taxativa, que deixi clar si el senyor Mas menteix, o el President Maragall no sap cap a on navega.

Zaplana en evidència

A la passada convenció del PP, vèiem com Eduardo Zaplana posava encara dubtes sobre l'autoria de l'atemptat de l'11-M. D'altra banda, El País publica avui la següent notícia sobre les investigacions judicials de jutge Del Olmo:

El juez Juan del Olmo vinculó ayer los atentados del 11-M con la "estrategia salafista y yihadista" del "terrorismo internacional", y aseguró que los autores de la matanza integraban "una estructura ramificada", con enlaces en Francia, Bélgica e Italia, destinada a cometer atentados "indiscriminados". Así lo afirma en las resoluciones en las que confirma la prórroga hasta cuatro años de la prisión preventiva de nueve islamistas imputados que fueron detenidos entre marzo y abril de 2004.

dilluns, de març 06, 2006

"Ras i curt. Sóc un espanyolista"

Així s'expressava Arcadi Espada en un acte recent en una localitat costanera de Barcelona, segons explica un diàri electrònic espanyolista i conservador. Recordem que Espada és un dels fundadors del nou partit "no nacionalista" que amenaça d'irrompre a la política catalana. Una proposta rebuda amb els braços oberts per publicacions de seriositat contrastada com la neoliberal i ultraconservadora Libertad Digital o el neofranquista (directament) Minuto Digital.

En els manifestos de Ciutadans de Catalunya, es dóna a entendre clarament el rebuig frontal contra qualsevol forma de nacionalisme català. En canvi, no he llegit cap mínima crítica al ferotge nacionalisme espanyol del PP o del seu aparell mediàtic. En base als artícles i a la cobertura positiva que aquests mèdis fan del nou proto-partit, es podria pensar que els autodenominats intel·lectuals de Ciutadans es volen guanyar la seva simpatia.

Amb discursos com el d'Espada proclamant que es espanyolista, i tenint en compte l'aparell mediàtic que recolza a Ciutadans (del qual cap dels intel.lectuals se n'ha desmarcat mínimament), quina coherència té doncs el discurs no nacionalista? Personalment crec que cap. Simplement es tracta d'un altre partit instal.lat a la trinxera espanyolista, en front a la trinxera catalanista. Si volen ser coherents, que ataquin al PP amb la mateixa vehemència. Que els ridiculitzin de la mateixa manera.

És necessàri que la política catalana, i la seva ciutadania, prioritzi les polítiques socials genuïnament d'esquerres enfront al sentiment patriòtic. Si, és important estimar la terra, però ho es encara més estimar i assegurar el benestar social de la gent que hi viu al damunt. Si em permeteu, hem de passar de la segona (territòri) a la tercera (persones) dimensió. I això és el que crec que els hi hem d'exigir als nostres governants: un govern d'esquerres i catalanista, i no catalanista i d'esquerres.

diumenge, de març 05, 2006

Bitàcores, blogs i webs pel fí de la guerra a l'Irak

A través del blog otro mundo es posible, hem conegut una iniciativa, en la que tothom que vulgui pot afegir-se per demanar amb el seu blog, bitàcora o web la fí de la guerra a l'Irak.
Hi podeu arribar des d'aquest enllaç, és molt fàcil posar-hi el vostre blog.

Passen els anys, mantenen el discurs


Vist a La Vanguardia d'avui.

dissabte, de març 04, 2006

LA COPE i el color de la pell

La setmana passada, el jugador del FC Barcelona, Samuel Eto’o, va amenaçar d’abandonar el partit que estaven jugant al camp del Saragossa pels insults racistes que estava rebent.





Aquell gest ha provocat un debat sobre el racisme, sobre les sancions que cal posar als clubs on es produeixen aquests lamentables fets, i ha tingut el suport de la majoria d’organismes estatals i internacionals.

A la Cadena COPE el dimecres a la nit, durant la transmissió del partit de la selecció espanyola es van poder sentir comentaris sobre Eto’o com:

[…]que no se queje, que él no ha tenido que saltar la verja[…]si solo nos diferenciamos en el color, eres un picha-corta?[…]Sr .Eto’o, usted sí que es racista hizo el mono en la Romareda, le faltó el respeto a dicho animal[…]Eto’o se ha ido a matricular a la Universidad, le han preguntado en que rama y se ha ofendido porqué él solo se matricula en pupitre[…]

dimecres, de març 01, 2006

Salvem Ràdio 4

De tots és coneguda la situació deficitària de RTVE, l’ens que paga 48.000 € mensuals a Carmen Sevilla per presentar “Cine de Barrio”, que ha suportat programes d’alt pressupost com el de Pepe Navarro o els de José Luis Moreno, ha decidit portar a terme una reforma per reduir les pèrdues.

Una de les decisions ha estat tancar Ràdio 4, la primera emissora que va parlar català al nostre país, on treballen desenes de periodistes i amb una programació de qualitat, deixarà d’emetre si no fem res al respecte.

És l’hora dels polítics, és en aquestes coses que s’han de mullar, avui hem sentit a polítics de tots els partits lamentar-se pel tancament, entre ells el President de la Generalitat, esperem que no quedi tot en paraules, i ens preguntem que hauria passat si hagués estat el govern d’Aznar qui hagués proposat el tancament de Ràdio 4.

Podeu deixar els vostres missatges de suport als comentaris d’aquest humil blog, farem els possibles per fer-los arribar a Ràdio 4.
Actualització 2/3/2006 21:35h: Ràdio 4 ha obert una pàgina web on podeu signar online en contra del tancament de l'emissora, també podeu llegir el comunicat del comité d'empresa i deixar comentaris de suport.