divendres, de febrer 17, 2006

Quan la ciència es recolza en la música

Ahir El País va publicar dins el suplement del The New York Times, un interessant article titulat "Un genio que se insipró en otro genio" (en l'original, A Genius Finds Inspiration In the Music of Another). El firma Arthur I. Miller, un historiador de la ciencia del University College de Londres, que va publicar fa uns anys un molt recomanable llibre anomenat Einstein, Picasso: Space, Time, and the Beauty That Causes Havoc.

En l'escrit de Miller ens mostra la devoció que sentia Einstein per la música de Mozart: "era tan pura que parecía haber estado siempre presente en el universo, esperando a ser descubierta por el maestro". Segons Miller, Einstein opinaba el mateix de la física: "más allà de las observaciones y la teoría, estaba la música de las esferas, la cual revelaba una armonía preestablezida".

Miller suggereix que l'arquitectura i la unitat interna de la música de Bach i Mozart, va ajudar a Einstein en les seves investigacions pel descontent "estètic" que li produïen les actuals teories físiques.

Hans Albert, germà gran d'Einstein, comentava sobre el respecte que "cada vez que creía haber llegado al final del camino o a una situación difícil en su trabajo, se refugiaba en la música. Eso solía resolver todas sus dificultades".