Un dels esports preferits de certs sectors de la societat espanyola és insultar al catalans i a les seves institucions. Jo l'entenc més aviat com una forma d'autoteràpia: indubtablement és una manera eficaç d'alliberar tensions acumulades. Puntualent, fins hi tot, podriem convenir que és raonablement sa doncs ajuda a evacuar actituds violentes. En aquests casos, l'insultat crec que ha de ser indulgent amb l'insultant i permetre-li una breu llicència d'ofensa.
Tanmateix, quan els insults son continuats, perversos i malintencionats, cal plantejar-se seriosament què fer. Encara que l'expressió de l'insult és grollera, les intencions que busca són més subtils del que un es podria pensar: en el fons, es una forma de control mental doncs és una de les maneres més ràpides i eficaces de provocar la irracionalitat. I a l'instant en que deixem de banda la raó, ja estem apunt per ser manipulats i utilizats segons convingui.
Exemples cèlebres de resistència pacífica i raonada als insults i humiliacions són, per exemple:
- Dins l'Estoicisme, doctrina filosòfica del segle IV a. C., es considerava que s'havia de portar fins l'extrem l'autocontrol com a mitjà per assolir la integritat emocional i intel.lectual. Una de les màximes d'aquesta manera d'entendre el món és el “suporta y abstent-te”, molt pertinent pel cas que ens ocupa: suporta els insults i abstent-te de resprondre'ls. Aqui podeu veure el fundador de l'escola estoica, Zenó de Citus:
- Mahatma Gandhi, un dels pares fundadors de l'estat de l'Índia, va defensar fins al final dels seus dies el socialpacifisme o el pacifisme com a forma de revolució. Sovint expresava que els seus valors eren senzills: veritat i no violència. Des de 1918 va participar obertament al front del moviment nacionalista indi. Aquest cèlebre “naZionalista-separatista”, va aconseguir amb el seu exemple, ni més ni menys que la independència de l'Impèri Britànic del que aleshores es coneixia com Índia.
- Jesús de Natzaret és un dels personatges que més ha influït a la cultura occidental. És un cas extrem, per extremes que van ser les seves circumstàncies, de resistència a l'humiliació, l'insult i la vexació. Fins a tal punt arriba aquesta actitud que, en la seva cruel mort, només té paraules de perdó pels seus botxins: “Pare perdona'ls perquè no saben què es fan”.
Coneixeu d'altres casos cèlebres, o potser de menors però no menys destacables, d'actituds enfront a l'insult?
Tanmateix, quan els insults son continuats, perversos i malintencionats, cal plantejar-se seriosament què fer. Encara que l'expressió de l'insult és grollera, les intencions que busca són més subtils del que un es podria pensar: en el fons, es una forma de control mental doncs és una de les maneres més ràpides i eficaces de provocar la irracionalitat. I a l'instant en que deixem de banda la raó, ja estem apunt per ser manipulats i utilizats segons convingui.
Exemples cèlebres de resistència pacífica i raonada als insults i humiliacions són, per exemple:
- Dins l'Estoicisme, doctrina filosòfica del segle IV a. C., es considerava que s'havia de portar fins l'extrem l'autocontrol com a mitjà per assolir la integritat emocional i intel.lectual. Una de les màximes d'aquesta manera d'entendre el món és el “suporta y abstent-te”, molt pertinent pel cas que ens ocupa: suporta els insults i abstent-te de resprondre'ls. Aqui podeu veure el fundador de l'escola estoica, Zenó de Citus:
- Mahatma Gandhi, un dels pares fundadors de l'estat de l'Índia, va defensar fins al final dels seus dies el socialpacifisme o el pacifisme com a forma de revolució. Sovint expresava que els seus valors eren senzills: veritat i no violència. Des de 1918 va participar obertament al front del moviment nacionalista indi. Aquest cèlebre “naZionalista-separatista”, va aconseguir amb el seu exemple, ni més ni menys que la independència de l'Impèri Britànic del que aleshores es coneixia com Índia.
- Jesús de Natzaret és un dels personatges que més ha influït a la cultura occidental. És un cas extrem, per extremes que van ser les seves circumstàncies, de resistència a l'humiliació, l'insult i la vexació. Fins a tal punt arriba aquesta actitud que, en la seva cruel mort, només té paraules de perdó pels seus botxins: “Pare perdona'ls perquè no saben què es fan”.
Coneixeu d'altres casos cèlebres, o potser de menors però no menys destacables, d'actituds enfront a l'insult?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada