El passat dissabte, Zapatero va tancar un pacte amb Artur Mas sobre el nou Estatut de Catalunya. Avui s’ha escenificat amb la fotografia de rigor amb el President del govern i els líders de Convergència i d’Unió com a protagonistes.
Zapatero ha triat Convergència, podria haver triat a Carod i Saura i tancar el pacte amb els seus socis de govern a Catalunya, i amb qui ha aprovat les lleis més importants del que portem de legislatura.
Però, potser li serà més fàcil explicar a la resta d’Espanya un pacte amb els convergents que no pas si hagués pactat amb els republicans;o potser fa menys por un Estatut que no desagrada a Ibarra i a qui s’acosten tímidament Vendrell i Piqué, que no pas un amb el suport del tripartit en ple; o potser el president s’està plantejant un canvi d’aliances. Chi lo sa?
El cas, és que això de triar m’ha recordat quan després de les eleccions a Catalunya el 2003, van començar a sortir manifestos i plataformes demanant un govern d’esquerres, recordant a ERC que CiU era la dreta, i que pagaria car tornar a donar-los suport. M’agradaria pensar que tots aquells intel·lectuals, manifestants i membres de plataformes més o menys improvisades, avui no els hem sentit perquè s’estan preparant per recordar a Zapatero on queda la dreta, de no ser així, sospitaré que aquells moviments, lluny d’ésser espontanis, només volien arribar al govern.
Però, potser li serà més fàcil explicar a la resta d’Espanya un pacte amb els convergents que no pas si hagués pactat amb els republicans;o potser fa menys por un Estatut que no desagrada a Ibarra i a qui s’acosten tímidament Vendrell i Piqué, que no pas un amb el suport del tripartit en ple; o potser el president s’està plantejant un canvi d’aliances. Chi lo sa?
El cas, és que això de triar m’ha recordat quan després de les eleccions a Catalunya el 2003, van començar a sortir manifestos i plataformes demanant un govern d’esquerres, recordant a ERC que CiU era la dreta, i que pagaria car tornar a donar-los suport. M’agradaria pensar que tots aquells intel·lectuals, manifestants i membres de plataformes més o menys improvisades, avui no els hem sentit perquè s’estan preparant per recordar a Zapatero on queda la dreta, de no ser així, sospitaré que aquells moviments, lluny d’ésser espontanis, només volien arribar al govern.
9 comentaris:
T'ha fet pupa?
I has fet bé de pensar-ho: només volien arribar al govern, com la major part d'aquest ramat.
"Pupa" li farà a CiU, independentment dels resultats que tregui a les properes eleccions. "Pupa" li farà a Espanya i també, a Catalunya.
Els problemes, reals o ficticis, no es resolen escombrant-los sota la taula.
Mentre Espanya sigui el "regne d'Espanya" aquí no hi ha res a fer ni negociar. És, tristament, un diàleg de sords entre dos pobles que haurien de viure i sentir-se lliurement i plena, junts.
Carod a tingut un atac de banyes
El que està clar és que com diuen en castellà "para este viaje no hacían falta estats alforjas". Més li valdria a ERC no haver fet cap pacte i així hauria conservat la seva dignitat, i el que és més important, la seva credibilitat.
Tindran, però, prou coherència per fer plegar els seus alts càrrecs? Perquè és clar, si no ho fan -malgrat el profit particular que aquests en puguin treure - el desprestigi i la infàmia amb que es pot cobrir ERC poden ser infinits.
Potser caldria plantejar-se una refundació del partit, tot prescindint de tòpics arnats i demagogs aprofitats...
Com sempre, els polítics estan més capficats en els rèdits electorals que en la feina que tenen entre mans:
- Al sr. Zapatero se li'n fot l'Estatut però, en necessita un per comptar amb el recolzament del tripartit català, alhora que no pot ser tal i com el demanen perquè també necessita el recolzament de la resta del seu partit. Mentre busca un terme mig que deixi content a ambdós bàndols, es troba en un atzucac on el dos bàndols li poden recriminar la seva falta de compromís. Per solucionar-ho, decideix emmerdar-ho una mica més i assegurar-se el recolzament de CIU.
- Al PP se li'n fot l'Estatut però, la captivació i el poder de convicció que te l'anticatalanisme (infinitament més fructuós que l'antiancionalisme basc), sumat a l'anti-PSOEisme inherent en la política d'"acoso y derribo" que practica, fa que s'hi posicioni, no només en contra de l'Estatut en sí, sinó també en contra de qualsevol lleu insinuació de participació i/o col·laboració. Els rumors d'aproximació a l'Estatut per part del PPC reforcen encara més la postura intransigent del PP sol·licitant la dimissió de qualsevol militant que simpatitzi amb l'Estatut.
- Al PSC se li'n fot l'Estatut (al ministre Montilla, el primer) però, és una ocasió històrica que potser no es torna a repetir, la de furtar a CIU, rival directe, part de l'electorat catalanista-moderat (és a dir, aquells que preferirien la independència però, es conformarien amb la federació). El PSC (que no el PSOE) és provablement el partit que més te a guanyar i menys a perdre.
- A ERC se li'n fot l'Estatut, al menys el que s'està debatent; els republicans aspiren a una Constitució o alguna cosa semblant a l'Estat Lliurement Associat del sr. Ibarretxe (la independència saben que no pot ésser, només l'anomenen de cara a la galeria). Veuen aquest Estatut com un pas previ, si aconsegueixen aquest Estatut, la propera vegada que el PSOE els necessiti podran fer un pas més. Dels que se'ls en fot l'Estatut, aquests són provablement els més conseqüents però, no els serveix de res si la paternitat de l'enduu CIU.
- A IC-EV se li'n fot l'Estatut, el mort i qui el vetlla. Des de que van entrar al carro de l'especulació immobiliària no tenen cap mena de credibilitat i cada cop pinten menys. Segueixen a diferents tripartits d'esquerres per la nota de radicalisme que ajuda a compensar a PSC i ERC el seu burgesisme cada cop més exagerat. Vindria a ser com una mena de bufó que no molesta, fa gràcia i no demana gaire a canvia, més que xupar una mica de càmera.
- A CIU se li'n fot l'Estatut. De fet no li agradava fins que ha vist que se'n pot adjudicar el triomf, fins aleshores no feia res més que seguir un guió electoralista previsible (ara sóc el més dialogant, ara m'enfado perquè no voleu dialogar) Cal tenir en compte que CIU li ha tocat la rifa amb la benevolència de Maragall, que ha comptat amb ell fins i tot per anar al lavabo, i li ha otorgat un càrrec institucional (cap de l'oposició, quin luxe).
Finalment, tots es pensen que estan actuant de la millor manera possible per guanyar més vots que els altres. Bé, pot ser que en algun moment pensin i tot en la feina que estan fent però, un polític no pot deixar de pensar electoralistament en cap moment. Sempre que pren una decisió, abans ha hagut de sospesar les conseqüències electorals d'aquesta.
És per això, entre altres coses, que mai cap polític no solucionarà els problemes, no de Catalunya i d'enlloc.
PS: disculpeu si ho trobeu massa catastrofista pèro, en ocasions crec que em quedo curt.
No ha quedat ningú dret...
Brutus, tu también?
Son políticos, que esperabas?
no al Estatut d'Ibarra. !!!
Estatut del Parlament o cap a la Independència.!!
VOTAREM NO
Mas botifler
Artur Mas ha traït al Parlament de Catalunya. Patirem molts any l’efecte d’aquest pacte
Publica un comentari a l'entrada