Rugova, va néixer el 2 de desembre de 1944 a Istok (nord-oest de Kosovo), el seu pare i el seu avi van ser executats pels partisans de Tito el 1945. Aquest drama del seu passat familiar, no el va utilitzar mai per fer-se valer com a líder d’un poble oprimit pels serbis, i fins i tot en alguna ocasió, quan era preguntat, explicava una història més suau i menys donada a la revenja.
Rugova es va llicenciar en literatura albanesa, i després va viatjar a París on es va doctorar, per tornar després a Kosovo on va fer de professor a la universitat bilingüe de Pristina. Eren anys on Kosovo va gaudir de certa autonomia dins la Iugoslàvia de Tito.
El 1986, va apuntar-se a la Lliga Comunista de Kosovo (SKK), la branca local de la Lliga de Comunistes de Iugoslàvia (SKJ), va durar poc, doncs Milosevic el va expulsar el 1989, el mateix any que va abolir l’autonomia kosovar. Durant aquella època la població sèrbia representava el 13% de la població de Kosovo, però gaudia de privilegis, i la majoria albano- kosovar en veure retallada la seva autonomia va sortir, al carrer. El conflicte es va saldar amb 30 morts. Rugova va ser llavors un dels fundadors de la Lliga Democràtica de Kosovo, partit que demanava que es restituís l’autonomia i defensava els drets civils dels albano-kosovars. Rugova defensava que la lluita per aquests drets havia de ser pacífica, i de resistència civil, i va començar a ser anomenat el Gandhi dels Balcans.
El 1992, quan la Guerra dels Balcans avergonyia Europa, Rugova va ser escollit “president” de la “república” de Kosovo, en uns comicis que la comunitat internacional mai va reconèixer.
Durant els anys 90, va “presidir” un Kosovo paral·lel, doncs donat que tots els llocs de treball públics eren reservats per als serbis, va crear sistema a l’ombra, que incloïen escoles i administració, sempre però,
sota la cultura pacifista.
El 1998, l’UCK li va prendre protagonisme, es tractava d'un grup militar que defensava la lluita armada per aconseguir la independència de Kosovo. Rugova va seguir parlant de pau, i fins i tot va ser menyspreat quan en plena Guerra de Kosovo, quan l’OTAN bombardejava Belgrad, ell donava la mà a Milosevic intentant restablir el diàleg.
El març del 2002 va ser escollit president de Kosovo, aquesta vegada en uns comicis reconeguts per la comunitat internacional, doncs des de la fi de la guerra, la província serbia esta administrada per la ONU.
Ahir dissabte, l’home del mocador al coll, el Gandhi dels Balcans, va morir víctima d’una llarga malaltia, en plena negociació sobre el futur de Kosovo, esperem que sigui un exemple per a d’altres polítics del món.
Rugova es va llicenciar en literatura albanesa, i després va viatjar a París on es va doctorar, per tornar després a Kosovo on va fer de professor a la universitat bilingüe de Pristina. Eren anys on Kosovo va gaudir de certa autonomia dins la Iugoslàvia de Tito.
El 1986, va apuntar-se a la Lliga Comunista de Kosovo (SKK), la branca local de la Lliga de Comunistes de Iugoslàvia (SKJ), va durar poc, doncs Milosevic el va expulsar el 1989, el mateix any que va abolir l’autonomia kosovar. Durant aquella època la població sèrbia representava el 13% de la població de Kosovo, però gaudia de privilegis, i la majoria albano- kosovar en veure retallada la seva autonomia va sortir, al carrer. El conflicte es va saldar amb 30 morts. Rugova va ser llavors un dels fundadors de la Lliga Democràtica de Kosovo, partit que demanava que es restituís l’autonomia i defensava els drets civils dels albano-kosovars. Rugova defensava que la lluita per aquests drets havia de ser pacífica, i de resistència civil, i va començar a ser anomenat el Gandhi dels Balcans.
El 1992, quan la Guerra dels Balcans avergonyia Europa, Rugova va ser escollit “president” de la “república” de Kosovo, en uns comicis que la comunitat internacional mai va reconèixer.
Durant els anys 90, va “presidir” un Kosovo paral·lel, doncs donat que tots els llocs de treball públics eren reservats per als serbis, va crear sistema a l’ombra, que incloïen escoles i administració, sempre però,
sota la cultura pacifista.
El 1998, l’UCK li va prendre protagonisme, es tractava d'un grup militar que defensava la lluita armada per aconseguir la independència de Kosovo. Rugova va seguir parlant de pau, i fins i tot va ser menyspreat quan en plena Guerra de Kosovo, quan l’OTAN bombardejava Belgrad, ell donava la mà a Milosevic intentant restablir el diàleg.
El març del 2002 va ser escollit president de Kosovo, aquesta vegada en uns comicis reconeguts per la comunitat internacional, doncs des de la fi de la guerra, la província serbia esta administrada per la ONU.
Ahir dissabte, l’home del mocador al coll, el Gandhi dels Balcans, va morir víctima d’una llarga malaltia, en plena negociació sobre el futur de Kosovo, esperem que sigui un exemple per a d’altres polítics del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada