L’altra kaleborroka

Quan hi ha algun tipus d’incident, agressió, xiulada, pintada o amenaça en vers alguna persona o entitat, els mitjans se’n fa ressò, ara bé , si aquesta persona o entitat no ha estat agredida per algun "nazionalista, batasuno, izquierdista o independentista de la ezquerra", els mitjans de la Brunete Mediàtica trien entre dues opcions: justificar els agressors dient que els agredits són encara pitjors, com van fer en el cas de l’intent d’agressió a Carrillo per part d’uns falangistes, o directament, no donar la informació, com si els fets no haguessin passat. Aquesta darrera opció, la utilitzen sovint, sobretot quan les víctimes dels atacs són institucions que defensen la unitat de la llengua, al País Valencià. Aquests atacs són molt habituals, però la repercussió és nula. En canvi, quan les víctimes d’aquests actes vandàlics són persones o entitats vinculades a la dreta, aquests mitjans en fan noticia de portada. La mateixa diferenciació de tracte fan quan, per exemple, escridassen als “intel·lectuals” catalans que volen crear un nou partit espanyolista, que són tractats d’herois per la Brunete, que en canvi justifica els insults a Carod quan fa un míting a València a qui consideren que s’ho mereix per provocador.

Ahir divendres, uns encaputxats van fer destrosses a la llibreria Tres i Quatre de València, i quan l’escriptor Gustau Muñoz els va recriminar, aquests el van agredir. La llibreria és propietat d’Acció Cultural del País Valencià, i els agressors van entrar cridant “Som valencians, no catalans”.
Des d’aquest blog, fem la nostra petita aportació perquè aquesta notícia no passi desapercebuda, i esperem que aquells que s’omplen la boca amb les paraules democràcia i llibertat d’expressió, per una vegada, no justifiquin els agressors i no amaguin la notícia.