
Vist a La Vanguardia
Aquests son els nostres principis. Si no li agraden, en tenim d'altres.
L'Estat de benestar suec proporciona una elevada seguretat a la població (incloent-hi la laboral), i això facilita la flexibilitat i l'adaptació dels ciutadans als canvis requerits per la globalització econòmica (Suècia és el país més globalitzat d'Europa: la suma d'exportacions més importacions com a percentatge del PIB és la més elevada del nostre continent). Gràcies a aquesta adaptació i flexibilitat, Suècia és un dels països més competitius del món, tal com reconeix fins i tot el Fòrum Liberal Davos al seu informe sobre la competitivitat mundial del 2004, que col·loca Suècia com el tercer país a la lliga de la competitivitat mundial. Suècia mostra com, en contra del que es propaga en el discurs liberal, la globalització requereix un Estat fort per tal de facilitar la resposta de la societat als reptes creats per la integració econòmica mundial.
El passat 22 de febrer vàrem mostrar el nostre rebuig als informes que va encarregar CiU mentre va estar al poder, es tractava d’uns informes que arribaven a l’extrem de classificar els periodistes per les seves tendències polítiques.
Aquests dies estem llegint notícies com:
"El Govern destinarà 240 milions d'euros a estudis." (més a E-notícies)
Sirera ha titllat d’escàndol" que el Govern de la Generalitat gasti "80 milions d'euros en dos anys" (més a europa press)
Los títulos de algunos encargos, aunque sea lo de menos, desconciertan. “Estudio sobre la danza y el baile del Cirio en Castellterçol”. Del trabajo, la Generalitat solo ha facilitado el precio: 6.000 € (més a El Periòdico)
Potser, el que més molesta, és que aquests informes s’encarreguin a gent “vinculada” als nostres governants, des de la dona del Conseller en Cap fins a amics del President. Sabem que això no és cap delicte, però també afirmem sense embuts que: no és ètic.
Un dijous qualsevol, d'un març quasevol i d'un any qualsevol, feia el meu matinal repàs a la premsa digital española. Una notícia sobre un atemptat bomba sobresortia per damunt de la resta: “Un altre atemptat d'ETA”, vaig pensar. Semblava però especialment violent: la quantitat de víctimes pujava a un ritme esfereidor i aviat superava en escreix l'atemptat d'Hipercor. Em va venir la primera sensació de vertigen; la intuïció de que quelcom nou, diferent, potser històric, estava succeïnt. A cada moment, la premsa reflexava un horror que creixia inexorablement per les nostres consciències: tot i que les autèntiques bombes ja feia minuts que havien explotat, l'ona expansiva es propagava encara per la nostre ment col.lectiva, amb una intensitat que fins hi tot ara podem sentir. Amb la perspectiva, penso: la percepció de la mort depèn dramàticament de la seva distribució en el temps: la mort d'un relativament poc nombre de persones (192), si es concreta en un breu interval de temps (un matí), és molt més greu, terrorífica i inhumana que la mort d'un molt més gran nombre (3516 a la carretera) durant un periode més llarg de temps (2004).
Unes hores més tard arribo a casa necessitat d'imatges en moviment: la televisió. Té la discutible virtut de fer-te partícep d'esdeveniments que succeeixen a cents o a milers de quilòmetres. En certa manera te'ls fas teus. L'horror a casa. Casolà. No ens donem compte de que veièm el que ells volen que veièm.
Imatges de trens reventats, gent amb la cara ensangonada, ferits, pànic, caos: Dant. Torno a sentir vertigen, aquell que atrau al fosc abisme, el que t'empeny a descobrir què hi ha al fons. La por al desconegut.
Arriben a l'escena els polítics. En un primer moment, accepto l'autoria d'ETA. Sembla estrany pel nombre de víctimes però 40 anys d'inèrcia no es paren així com així. Tanmateix, és mentalment més segur pensar que ha estat ETA. L'ETA es coneix, se sap d'on ve, està controlada. Ha de ser l'ETA per força doncs l'altra opció em retorna aquell vertigen, i em sento més segur sobre terra ferma.
De sobte, la cinta. Una vulgar i humil cinta de l'obsolet casset. Una cinta amb una veu recitant versos corànics, trobada en una furgoneta prop de l'estació, amb explosius. El món se'm ve abaix i em precipito per l'abisme. Res no tornarà a ser igual. Sento por. Aquesta gent és capaç de tot. Em podria passar a mi qualsevol dia que vagi en metro cap a la feina? En moments com aquest aflora l'egoisme sublimat en instint de supervivència. Qualsevol altra consideració és secundària. Al cap d'uns minuts, la raó retorna: tranquilitzem-nos. Déu meu: teniem raó quan ens vàrem manifestar en contra de la guerra d'Irac; com a mínim he aportat el meu gra de sorra per a que això no passés. Vana esperança. Tanmateix ha passat per la misèria política dels nostres governants. Era d'esperar.
Amb sorpresa observo com el govern de torn segueix parlant d'ETA. Però que están cecs? No pot ser. No me'n ser avenir. Això és indignant...quina manipulació! La programació de TVE es converteix ràpidament en un panflet propagandístic del que cal que pensem sobre l'atemptat: ha estat l'ETA. Ets un miserable si no ho creus, si no tens fe.
Mentrestant, aflora una profunda tristesa. Aquella que només l'entén la música. Per Catalunya Música, proposen als oients melodies per aquells tristos dies. Em surt trucar i recomanar La Simfonia nº3 o Simfonia de les cançons tristes, d'Henryk Górecki, sobre tot el segon moviment: el plany d'un nen polac separat de la seva mare, durant l'ocupació Nazi. Una música d'infinita tristesa però amb un besllum d'esperança. Al sentir-la per les ones de ràdio, desitjo que arribin als malaurats finats del tren, insuficient bàlsam per la seva desgràcia.
La manipulació de TVE arriba al seu zènit la nit abans de les eleccions: s'emet un documetal sobre l'atemptat terrorista de Fernando Buesa, perpretat per ETA. Això ja és més del que un pot aguantar. La gent surt el carrer reclamant la veritat: Volem saber la veritat! El famós “pásalo”, que no hagués tingut tant èxit si al darrera de cada mòvil no hi hagués estat una ment indignada i desperta.
Grandissima lliçó dels demòcrates: al terror se li respón a les urnes. La gent va a votar en massa. Necessitem una catàrsi per calmar la ferida. Necessitem fer fóra a aquells que ens volen manipular. És un dia assoleiat. Joiós. Les urnes parlen clarament i fan fóra a qui no l'escolten.
A casa. En la foscor de la nit. Poc abans de caure dormit, recordo: “Res tornarà a ser igual”.
L’Asociación para la Investigación de los Medios de Comunicación (AIMC), ha fet públic un comunicat on explica que la Junta Directiva d’aquesta associació responsable de la realització de l’Estudi Generals de Mitjans (EGM), ha decidit proposar l’expulsió de la Cadena COPE d’aquesta Associació.
La polèmica va esclatar ahir quan es va saber que Jose Antonio Abellán (director d’esports de l’emissora episcopal) , havia infiltrat a col·laboradors per manipular l’EGM, fent pujar l’audiència de la Cadena COPE i la d'altres emissores del grup.
La Cadena diu que el que pretenia Abellán, era fer una “investigació” per destapar les irregularitats amb que, segons la COPE, es fan les enquestes periòdiques per elaborar les audiències de les emissores de ràdio.
“El que el ex presidente declarase sin ningún pudor que se había quedado con los informes sobre el 11-M es sólo una minúscula parte de las irregularidades que se cometieron en la primera legislatura del Gobierno de Aznar”. Así de tajante se mostró para elplural.com el abogado, José Luis Mazón, autor de la querella presentada contra el actual presidente de la Fundación para el análisis y los estudios sociales (FAES) por un presunto delito de infidelidad en la custodia de documentos. Aznar aseguró en 2004 en una entrevista a una emisora colombiana que tenía en su poder los informes del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) sobre los atentados de Atocha. El titular del Juzgado de Instrucción número 23 de Madrid, Julio de Diego López, ya ha abierto diligencias previas para esclarecer el caso.
Vist a al abordaje.
El juez Juan del Olmo vinculó ayer los atentados del 11-M con la "estrategia salafista y yihadista" del "terrorismo internacional", y aseguró que los autores de la matanza integraban "una estructura ramificada", con enlaces en Francia, Bélgica e Italia, destinada a cometer atentados "indiscriminados". Así lo afirma en las resoluciones en las que confirma la prórroga hasta cuatro años de la prisión preventiva de nueve islamistas imputados que fueron detenidos entre marzo y abril de 2004.