Perles del dia

Roberto Calderoli, ministre italià, creu que el Papa hauria de liderar una creuada contra l’Islam: "el Papa debe intervenir, como hicieron Pío V e Inocencio XI en el 500 y el 600".

Jiménez Losantos al programa “La mañana” de la cadena COPE ha tornat a posar en dubte l’autoria dels atemptats de l’11-M : “[...]ustedes nada más llegar al gobierno, se han puesto de rodillas, ante el terrorismo islámico, si es que fué islámico que lo dudo, el de la masacre del 11-M, lo dudo muchísimo, es más, cada vez lo dudo más, es más, es que no me creo que fuera terrorismo islámico[...]sabíamos que Aznar estaba contra el terrosimo y sabemos que ustedes estan con la ETA[...]La ETA a parte de tener más valor que ustedes es mucho más lista que ustedes, porqué ustedes son muy limitaditos intelectualmente[...]".

Günter Grass sobre la crisi de les caricatures

Todos sabemos que hay una ley, escrita y no escrita, en virtud de la cual no se puede representar en el mundo islámico ni a Alá ni a su profeta Mahoma. Se trata de una provocación consciente y planificada de un periódico danés de derechas. Convocaron un concurso de caricaturistas; algunos se negaron a participar alegando que la representación gráfica de Mahoma es tabú. Consultaron a un especialista danés en islamismo y éste les puso en guardia. Siguieron porque son radicales de la derecha y xenófobos.

Més a El País

Les proporcions de la guerra

El passat 28 de gener, al programa Millenium, van fer una interessant entrevista a l'anglès Robert Fisk. Corresponsal a l'estranger especialitzat en el Pròxim Orient, Fisk ha cobert esdeveniments tals com la revolució d'Iran, la guerra Iran-Iraq, la guerra del Golf Pèrsic i el conflicte d'Algèria.

Rober Fisk s'ha convertit en un referent periodístic indiscutible sobre qualsevol tema relacionat amb el món musulmà. Podeu trobar a internet una compilació dels seus articles. Podeu també llegir a La Vanguardia d'abans d'ahir un lúcid escrit sobre la crisi de les caricatures de Mahoma. També ha publicat recentment un llibre imprescindible titulat La Gran Guerra per la civilització.

A l'encertada entrevista que li va fer Ramón Colom, es podia veure a un Fisk molt humà, erudit en política internacional i amb un contrapunt de fina ironia anglesa. De totes maneres, va fer un comentàri que vaig trobar demolidor: venia a dir que els Occidentals consumidors de mass-media no sabem el que significa viure la guerra. L'hem vist desenes de vegades retratada en películ.les i llibres, però no en tenim l'experiència real, sense censura, que suposa ser-ne testimòni. "El més semblant que he pogut veure a la guerra", deia Fisk, "és per exemple el film Salveu al soldat Ryan, sobretot els primers 20 minuts de metratge". Les escenes inicials de la cinta realment són espantoses, molt més colpidores que qualsevol film de terror que hagi vist. Cal veure-les però per entendre la dimensió de la guerra, conèixer les seves proporcions.

Tots aquells que, des de la seva còmode poltrona, recolzen guerres que es desenvolupen a milers de quilòmetres de distància, haurien de saber què és la guerra. Haurien de saber l'horror que porpaguen sense ser-ne del tot conscients. Al website de Robert Fisk, es poden trobar fotografies molt dures de la passada guerra d'Iraq, on es mostren sense cap tipus de censura els seus efectes devastadors. Us posem l'enllaç no sense abans avisar-vos de que pot ferir la vostra sensibilitat.

Recomanem als estrategues de saló que, abans de començar un conflicte bèl.lic, vegin aquestes imatges i s'ho pensin dues vegades.

Difama, que algo queda

El passat, 20 de desembre comentàvem en aquest blog, l'obsessió de la Brunete Mediàtica per fer creïble la fórmula matemàtica següent: si ZP és el mateix que Maragall, i Maragall és igual a Carod, i Carod és igual a Otegi i finalment Otegi és igual a ETA, queda clar que ETA=ZP.

Avui, "l'opinador" del diari Abc, C. Alonso de los Ríos, insisteix en vincular a Zapatero amb tota maldat mundial, i acaba fent una cosa bastant criticable, posar al mateix sac ERC, ETA i els terroristes del 11-S, amb la frase següent [...Se realiza política y culturalmente al tender puentes con todos los que nos amenazan y nos desprecian y nos insultan: ETA, ERC, los destructores de las Torres Gemelas, los que planearon el atentado del 11 de marzo de 2004 en Madrid.].

Podeu veure l'article complet aquí.

Semblances

Publicat a El País edició d'avui.

Creatius amb ètica

Si fa unes setmanes criticavem la dubtosa ètica de certs anuncis de cotxes, per ser justos ara caldria felicitar als autodenominats Creatius per aquesta petita joia:

Encara no es troben indicis sobre ETA a l'investigació judicial de l'11M

El juez de la Audiencia Nacional encargado de la investigación del 11-M, Juan del Olmo, procesará a un tercio de los 116 imputados por los atentados que en 2004 costaron la vida a 191 personas, según fuentes próximas al caso. El juez, que ultima desde hace varios meses el auto de procesamiento, lleva escritos más de 2.000 folios. Del Olmo dejará claro que los autores de los crímenes formaban una célula local de radicales islamistas influidos por Al Qaeda y que no ha sido hallado indicio alguno de que ETA haya tenido relación con el 11-M. El relato de hechos describirá que los autores materiales de la fabricación de las bombas y de su colocación formaban un grupo integrado por 10 o 12 terroristas.

Aqui podeu veure la notícia completa.

I ara toca la llengua

La història es repeteix, quan el govern de Pujol va donar suport als socialistes (1993-1996) la Brunete Mediàtica, va començar una ofensiva amb molts punts en comú amb la situació actual. Durant aquells anys es van publicar articles sobre la balcanització d’Espanya, la insolidaritat dels catalans, l’espoli a l’arxiu de Salamanca, el perill del catalanisme comparant-lo amb el nazisme i finalment un atac per totes bandes contra la política lingüística.

En la situació actual, un cop retallat bona part de l’Estatut (veure Ibarròmetre), un cop posades les condicions de l’OPA a Endesa per part de Gas Natural, i un cop finalitzada la polèmica dels arxius de Salamanca, l’ofensiva de la Brunete i d’un PP cada cop més radical és torna a centrar en la llengua.

Des de l’emissora episcopal i el diari El Mundo, ha començat la campanya, per anar escalfant els ànims de cara a la propera setmana, on Zaplana portarà la polèmica al Congrés.

Començo a tenir les mateixes sensacions que Bill Murray en el dia de la marmota, doncs tot em sembla haver-ho viscut abans.

Quita tus sucias manos de mi Mozart

A mí, en cambio, no me preocupa tener que compartir con millones de personas a las que de una forma oportunista y consumista se les recuerda que tal artista o tal otro existieron. Ni siquiera me preocuparía tener que compartirlo con ese articulista. Porque la relación que establecemos con tal o cual obra es tan personal e íntima que poco o nada tienen que ver los demás en nuestro acuerdo o desacuerdo con ella, de la misma manera que en cualquier experiencia colectiva de la cultura (el cine, un concierto, el teatro, el museo, una ciudad) nos es indiferente quién ocupa la butaca de al lado o ese con quien nos cruzamos.

Més a El País

Manual de l'insultat

Un dels esports preferits de certs sectors de la societat espanyola és insultar al catalans i a les seves institucions. Jo l'entenc més aviat com una forma d'autoteràpia: indubtablement és una manera eficaç d'alliberar tensions acumulades. Puntualent, fins hi tot, podriem convenir que és raonablement sa doncs ajuda a evacuar actituds violentes. En aquests casos, l'insultat crec que ha de ser indulgent amb l'insultant i permetre-li una breu llicència d'ofensa.

Tanmateix, quan els insults son continuats, perversos i malintencionats, cal plantejar-se seriosament què fer. Encara que l'expressió de l'insult és grollera, les intencions que busca són més subtils del que un es podria pensar: en el fons, es una forma de control mental doncs és una de les maneres més ràpides i eficaces de provocar la irracionalitat. I a l'instant en que deixem de banda la raó, ja estem apunt per ser manipulats i utilizats segons convingui.

Exemples cèlebres de resistència pacífica i raonada als insults i humiliacions són, per exemple:

- Dins l'Estoicisme, doctrina filosòfica del segle IV a. C., es considerava que s'havia de portar fins l'extrem l'autocontrol com a mitjà per assolir la integritat emocional i intel.lectual. Una de les màximes d'aquesta manera d'entendre el món és el “suporta y abstent-te”, molt pertinent pel cas que ens ocupa: suporta els insults i abstent-te de resprondre'ls. Aqui podeu veure el fundador de l'escola estoica, Zenó de Citus:

- Mahatma Gandhi, un dels pares fundadors de l'estat de l'Índia, va defensar fins al final dels seus dies el socialpacifisme o el pacifisme com a forma de revolució. Sovint expresava que els seus valors eren senzills: veritat i no violència. Des de 1918 va participar obertament al front del moviment nacionalista indi. Aquest cèlebre “naZionalista-separatista”, va aconseguir amb el seu exemple, ni més ni menys que la independència de l'Impèri Britànic del que aleshores es coneixia com Índia.


- Jesús de Natzaret és un dels personatges que més ha influït a la cultura occidental. És un cas extrem, per extremes que van ser les seves circumstàncies, de resistència a l'humiliació, l'insult i la vexació. Fins a tal punt arriba aquesta actitud que, en la seva cruel mort, només té paraules de perdó pels seus botxins: “Pare perdona'ls perquè no saben què es fan”.


Coneixeu d'altres casos cèlebres, o potser de menors però no menys destacables, d'actituds enfront a l'insult?