dijous, de juliol 13, 2006

Jo també, amb el seu permís


Petit homenatge a Miguel Ángel Blanco, assassinat per ETA el 1997

Encara que no siguem del PP som humans. Els dies prèvis a la seva mort el cor se'ns va encongir. En la resolució final, vàrem patir com si d'un conegut es tractés. Unes emocions que ara sento ultratjades amb l'ús partidista que en fa el PP aquests dies.

Ho sento, ho havia de dir.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hi ha alguna cosa que el PP no estigui utilitzant amb finalitats partidistes últimament?

Dimitri.

Anònim ha dit...

l'ús partidista no és només d'aquests dies.
Quan van matar Blanco, van utilitzar el CNI per crear proclames que la gent cridés a les manifestacions del tipus: "Eta no! vascos sí!", "Miguel Angel somos todos" o "España unida, jamás será vencida".
També es va negar a negociar amb ETA el seu alliberament, en canvi al cap de dos anys va negociar amb ETA perquè deixés les armes.
Als poc dies, es va crear la Fundació Blanco, on la gent cridava "libertad, libertad!", i quan va sortir a l'escenari Raimon el van xiular per cantar en valencià.

Anònim ha dit...

Així "les luce el pelo"... espero que les eleccions els tornin a posar en el seu lloc, tot i que cada cop dubto més que el PP tingui la capacitat necessària per fer autocrítica i rectificar.

Dimitri.

Anònim ha dit...

Looks nice! Awesome content. Good job guys.
»

Anònim ha dit...

I find some information here.