Caminava per la Plaça Catalunya. Anava amb una amiga. Somiaven juntes; erem joves, adolescents i teniem tota la vida per endavant. Quines aventures ens esguardava el futur? Ens anàvem a menjar el món. Però el món finalment ens va acabar menjant a nosaltres: una sirena, trompeta de la mort, va sonar per tota la ciutat. Sabiem què significava exactament això. Tot i que em trobava a prop d'un refugi, sense pensar-m'ho ni un moment vaig començar a córrer. Sense parar. Endavant. Les cames em tocaven el cul de tant que corria. Tot el Passeig de Gràcia i tota la Riera de Sant Miquel fins arribar a l'estació de Gràcia, el refugi on es trobaven els que més estimava. Més important que la pròpia vida és estar amb els meus.
Avui tot just fa 70 anys, el 13 de febrer de 1937 el creuer feixista italià Eugenio di Savoia va disparar els seus canons contra els barris de l'Eixample i Gràcia. L'atac va produir 18 víctimes mortals i va significar el començament d'un infern de dos anys que es va traduir en 2.750 morts, 7.000 ferits i 1.808 edificis afectats. Malhauradament, Barcelona es va convertir en el primer laboratori d'assaig de la Segona Guerra Mundial.
La breu història amb que començava l'escrit és una anècdota real que va patir la meva àvia materna Assumpció, d.e.p. Ella va sobreviure a la barbàrie i va tenir una vellesa feliç. Tanmateix tenia el cor marcat per aquells anys, com no podia ser d'altra manera. Sempre ens explicava aquesta anècdota, que he trobat interessant compartir amb vosaltres i com a petit homenatge als milers d'herois silenciosos d'aquella desgraciada guerra.
Itinerari més probable a peu des de Plaça Catalunya fins a l'estació de Gràcia (2.2 km)
Si teniu d'altres històries, sentiu-vos lliures d'escriure-les als comentaris o escriviu a cartas@lavanguardia.es, que n'estan fent una compilació.
Informació relacionada:
La por que va venir del cel. Quadern del Diumenge. El Periódico, 11 de febrer de 2007.
Cuando llovía fuego. Vivir. La Vanguardia, 11 de febrer de 2007.
Perill de Bombardeig, Santiago i Elisenda Albertí. Albertí Editor, 2004.
Els bombardeigs de Barcelona. Joan Villarroya i Font. Abadia de Montserrat, 1999.
Barcelona, Bárbarment Bombardejada!
Barcelona sota el Franquisme (BTV)
Margarida Andreu. Encaix. 2003.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada