Decideixen els que participen

Seguint aquella simpàtica analogia que fa un temps va córrer per internet, en la que es comparava l'Estat Espanyol amb una comunitat de veïns, crec que podrem entendre millor el que va passar ahir: resulta que es proposa una reunió pel dia 18 de juny en la que es decidirà un nou conjunt de normes de convivència per l'escala. El dia assenyalat només s'hi presenten la meitat dels veïns. De l'altre meitat, no se'n sap res: es comenta que tal veí ha anat a la platja, que l'altre tenia coses més importants en què ocupar-se, i el de més enllà n'estava fart de tantes reunions. El fet incontrovertible és que deixen en mans de la resta de veïns, els que han fet l'esforç de reunir-se, la responsabilitat de decidir. Si hi ha 20 veïns, 10 s'han reunit, 7 decideixien tirar endavant les reformes i 2 voten no. Un dels propietaris que ha votat no, accepta democràticament el resultat. L'altre del no, per amagar el seu fracàs, argumenta que la resta de gent que no ha anat a la reunió també estava en contra, inclós el veí que està disfrutant de la platja en aquell precís instant.