Més victimisme nacionalista espanyol

Vagi per endavant que des d'aquest blog condemnem qualsevol tipus de violència bé sigui física o verbal (últimament si no es diu això "per endavant" corres el perill de que et califiquin com terrorista).

Fa pocs dies que es va donar una presumpta agressió a dos alts dirigents del Partit Popular a Martorell. Abans de tot, veiem el video per fer-nos una idea aproximada del que va passar (observeu que està editat per El Mundo):

Com es pot veure, a l'entrada no hi ha cap, repeteixo, cap agressió física: tot són casserolades i insults (sobretot, “cabrones”). Bé, menteixo: l'única agressió física és la que fa, diguem-ho amb tots els ets i uts, el secretari general d'organització del PP de Catalunya, en Xavier García Albiol. Aquest senyor, al veure l'intolerable agressió que suposa rebre el so que emet una cassola quan es golpeja rítmicament amb un altre objecte metàl·lic, no té més remei que fotre un cop de puny al pobre desgraciat que s'hi ha atrevit.

Recordem que Acebes, fa pocs dies, va dir en relació al partit Catalunya-Euskadi que el públic, incloses les famílies amb els seus respectius fills que hi van assistir, no van acudir "a un espectacle esportiu, sinó a un acte contra Espanya i, damunt, a favor d'un terrorista". Per la mateixa regla de tres, quan al camp del Real Madrid hi apareix una bandera franquista resulta que la resta de públic és automàticament devota del Generalísimo.

Després de tot això i el que hem hagut d'aguantar els catalans (incloses les manipulacions massives de l'11-M), Acebes té la brillant idea d'anar a un centre emblemàtic pels catalans de Martorell com és la Montserratina. És a dir, com si Carod-Rovira anés a fer un míting a la plaça major de Salamanca. Però que no sabia on es ficava? És clar que si! I molt! Tot aquest merder els hi ha anat de perles per seguir amb el seu victimisme i així arreplegar uns quants vots més.

Personalment considero que les agressions, ja siguin verbals o físiques, són inútils i, fins hi tot, contraproduents. Hagués estat molt millor que la seva visita hagués passat desapercebuda i que tots els catalans haguessim demostrat una indiferència absoluta per aquest personatge i el seu seguici.

Artícles relacionats: Victisme nacionalista espanyol