dilluns, de maig 08, 2006

Tripartit agònic

És trist ser testimòni de l'agonia de tripartit. El pitjor és que els reforçats i afavorits són la dreta catalana de CiU i l'española del PP. És el problema etern de les esquerres: són incapaces de posar-se d'acord entre elles.

Però a veure: ja sé que els avenços de l'Estatut no són els esperats. Em pregunto: són dolents per Catalunya? És un retrocés? En sortim perjudicats? Oi que no? Doncs escolta, acceptem l'Estatut actual que és molt millor que l'anterior. Mirem més enllà del nostre melic i pensem en una estratègia de llarga durada. L'encaix de Catalunya dins l'estat espanyol és un tema a resoldre que necessita d'un altre entorn político-mediàtic. Mentrestant, siguem pragmàtics i no posem pals a les rodes.

I sobretot, polítics, penseu en la prosperitat de Catalunya abans que en la del vostre propi partit.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

A mi em sembla que el Tripartit estava condemnat a “petar” des del seu mateix naixement. Estava clar que Iniciativa no donaria gaires problemes, el seu paper és secundari, però ERC es mou casi sempre en una línia de certa prepotència mostrant una actitud un pel rebel de l’estil “del barco de Chanquete no nos moverán”.

Tot i que la negativa d’ERC a l’Estatut estigui fonamentada en les seves respectables aspiracions nacionalistes i tot i reconèixer que l’actual Estatut dista força del que va aprovar el Parlament, els membres d’ERC haurien de suavitzar una mica el seu orgull i entendre que el nou Estatut suposa un avanç, una millora i una evolució respecte de l’anterior i que les portes a una futura reforma sempre estaran obertes.

A més, l’únic que estan aconseguit és una nova crisi oberta al Govern, l’enfortiment de CiU, oferir una imatge (un cop més) de feblesa i poc enteniment del govern català a la resta d’Espanya i que el PP esmoli les urpes.

Dimitri.

B. Lucas i Olivé ha dit...

Estic d'acord en bona part de l'article i del comentari de l'amic Dimitri, però crec que no hem de perdre de vista que tota la polèmica surt de dues actuacions del President del Govern (i no em refereixo al Maragall):

1- Prometre que aprovaria l'Estatut que sortís del Parlament de Catalunya.

2- Pactar amb Artur Mas la retallada de l'Estatut.

Sense la mentida del punt 1, i la tria de Mas enlloc de Maragall-Saura-Carod, no hi hauria tal polèmica.

Els més perjudicats de tot plegat, Maragall i el tripartit.

Els beneficiats, Zapatero i Mas.

I Esquerra que s'ho faci mirar, no pot anar canviant de vot depenent de si es vota al Senat o al Parlament, o de si les bases ara volen això o allò, o de si Carod menja llenties o espinacs.

Només espero que els partits del tripartit, no donin en safata la Generalitat a CiU.

Les eleccions posaran a tothom al seu lloc.