Si ahir vaig escriure el que em deia el cor, avui toca escriure el que em diu el cap.
Trobo les manifestacions juvenils d'aquests dies tant necessàries com inútils; si bé cal que es protesti en veu alta, estic segur que els polítics es limitarán a anunciar, si és que ho arriben a fer, més pisos de protecció oficial. És a dir, posarán un altre pedaç al Frankenstein en que s'ha convertit la política d'habitatge.
Com sempre, cal atacar el problema des de la seva mateixa arrel. Opino que el problema de fons és la fortíssima dependència que tenim del sector de la construcció: quin polític s'atrevirà a intervenir realment en el mercadeig de pisos? Cap. Senzillament perquè es carregarien la font principal d'ingressos del nostre país. L'hecatombe econòmica seria majúscula i serien esborrats immediatament del mapa polític. Resumint: el sector de la construcció ens té agafats per l'entresol, si em permeteu l'acudit.
Tenim doncs que la locomotora econòmica del país, el que ens fa moure i empeny a tot el tren, té la caldera alimentada bàsicament per maons. Mentre això passi, el problema de l'habitatge serà insoluble. Què cal fer doncs? Canviar de combustible. Quin? Migrar cap a una societat de la informació i el coneixement. No és una sol·lució nova: l'antic conseller de treball (Rañé) ja va apuntar fa uns temps que per lluitar contra la deslocalització, s'havia de potenciar la societat del coneixement.
Què és i què cal fer per establir una societat del la informació i el coneixement? Les respostes, demà.
Trobo les manifestacions juvenils d'aquests dies tant necessàries com inútils; si bé cal que es protesti en veu alta, estic segur que els polítics es limitarán a anunciar, si és que ho arriben a fer, més pisos de protecció oficial. És a dir, posarán un altre pedaç al Frankenstein en que s'ha convertit la política d'habitatge.
Com sempre, cal atacar el problema des de la seva mateixa arrel. Opino que el problema de fons és la fortíssima dependència que tenim del sector de la construcció: quin polític s'atrevirà a intervenir realment en el mercadeig de pisos? Cap. Senzillament perquè es carregarien la font principal d'ingressos del nostre país. L'hecatombe econòmica seria majúscula i serien esborrats immediatament del mapa polític. Resumint: el sector de la construcció ens té agafats per l'entresol, si em permeteu l'acudit.
Tenim doncs que la locomotora econòmica del país, el que ens fa moure i empeny a tot el tren, té la caldera alimentada bàsicament per maons. Mentre això passi, el problema de l'habitatge serà insoluble. Què cal fer doncs? Canviar de combustible. Quin? Migrar cap a una societat de la informació i el coneixement. No és una sol·lució nova: l'antic conseller de treball (Rañé) ja va apuntar fa uns temps que per lluitar contra la deslocalització, s'havia de potenciar la societat del coneixement.
Què és i què cal fer per establir una societat del la informació i el coneixement? Les respostes, demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada