La Bisbal: 8000 habitants, 27 grups de música.
Un exemple a seguir.
dimecres, d’agost 30, 2006
dimarts, d’agost 29, 2006
El Papa abraçarà la teoria del diseny intel.ligent
Llegim al diari The Guardian: Pope prepares to embrace theory of intelligent design .
Sembla ser que el Papa, estaria disposat a donar suport a la teoria del diseny intel.ligent en front a la Teoria de l'Evolució.
Vist a Escolar
Articles relacionats:
El monstre volador espaghetti
Cal un caganer per a Jones III
El creacionisme que ve
L'odissea del creacionisme
Sembla ser que el Papa, estaria disposat a donar suport a la teoria del diseny intel.ligent en front a la Teoria de l'Evolució.
Vist a Escolar
Articles relacionats:
El monstre volador espaghetti
Cal un caganer per a Jones III
El creacionisme que ve
L'odissea del creacionisme
La dona a la vida pública
L’altre dia parlàvem de quan els polítics de totes les tendències creien que les dones no havien de votar, doncs el seu vot el decidirien els capellans al confessionari o els marits al llit.
El dilluns 21 d’agost, a Catalunya Ràdio entrevistaven a una membre del Consell General del Poder Judicial, i va explicar que fins a l’any 1966, les dones tenien prohibit l’accés a la judicatura i a la fiscalia. Però tot i la fi de la prohibició, fins el 1976 no hi va haver la primera dona jutge.
Per altra banda va explicar que avui, ja més del 40% dels jutges són dones, i de les promocions dels darrers 15 anys el percentatge puja fins al 60%.
El dilluns 21 d’agost, a Catalunya Ràdio entrevistaven a una membre del Consell General del Poder Judicial, i va explicar que fins a l’any 1966, les dones tenien prohibit l’accés a la judicatura i a la fiscalia. Però tot i la fi de la prohibició, fins el 1976 no hi va haver la primera dona jutge.
Per altra banda va explicar que avui, ja més del 40% dels jutges són dones, i de les promocions dels darrers 15 anys el percentatge puja fins al 60%.
En canvi en aquelles institucions per elecció on intervenen els nostres polítics passa el següent: Al CGPJ, l’òrgan de govern de la judicatura, hi ha dues dones d’un total de 20 membres (10%), i al Tribunal Suprem de 96 jutges només 4 són dones (el 4%).
No deixa de ser curiós que allà on s’accedeix per examen, amb esforç i estudi, les dones són majoria, en canvi on s’accedeix a dit les dones són l’excepció.
dijous, d’agost 24, 2006
Funerals distrets
El Gobierno de China podría acabar con la costumbre rural de amenizar los funerales con 'striptease'
PEKÍN.- La típica costumbre de la China rural de amenizar los funerales con 'striptease' podría convertirse en algo del pasado después de que cinco personas fueron arrestadas la semana pasada por organizar este tipo de funciones, informaron el miércoles medios estatales.
Todo comenzó el pasado día 21 de agosto, cuando la Televisión Central de China ofreció una información en la que se hizo eco y criticó las funciones "obscenas" ofrecidas por dos compañías de 'strippers' en el funeral de un campesino del distrito de Donghai, en la provincia oriental de Jiangsu...
Llegir més a El Mundo
Llibres a l'estiu (i V)
Per Sant Jordi em van regalar aquest llibre "Mauricio o las elecciones primarias", com que no em cridava massa l’atenció, i a més tenia molta lectura endarrerida, el vaig anar arraconant. L’altre dia al deixar a l’estanteria La Captura de Macalé, el vaig veure, es tracta de la darrera novel·la d’Eduardo Mendoza, que ens presenta a Mauricio un barceloní de classe mitja-alta, que fa de dentista, i arrel de trobar-se un vell amic a la consulta, es produeixen certs canvis a la seva vida. D’entrada coneix a uns polítics dels PSC que l’emboliquen a fer campanya electoral per les eleccions autonòmiques de 1984. També coneix a dues dones que passaran a formar part de la seva vida: La Porritos, una cantaora ex-toxicomana portadora del VIH amb qui manté una tòrrida relació, i Clotilde, una advocada en crisi amb qui voldria compartir la seva vida. La novel·la és fàcil de llegir, i els personatges estan ben retratats, a més, a mi sempre m’han agradat les històries que passen a llocs descrits que conec, digueu-me provincià, però sempre m’ha fet gràcia reconèixer racons que fan que la història em resulti més propera.
Amb aquest llibre donem per acabada la série de "llibres a l'estiu", tot i que no descartem seguir comentant llibres que ens cridin l'atenció.
dimarts, d’agost 22, 2006
El dret a vot dels immigrants
Fa dies que els polítics polemitzen sobre si els immigrants haurien de poder votar. Alguns arriben a l’absurd de demanar exàmens de català, cosa que no demanen als catalans ni als ciutadans de la resta de l’Estat que voten a Catalunya, ni tan sols als alemanys que compren casa a la costa per passar els seus darrers anys després de la jubilació.
Jo trobo totalment immoral que aquests ciutadans que viuen, treballen, cotitzen i paguen impostos al nostre país no puguin participar en unes eleccions on en definitiva es decideixen coses que els afecten com a persones individuals i com a col·lectiu. És més, penso que haurien de poder votar a totes les eleccions, no només a les municipals.
Penso que d’aquí uns anys els nostres fills es sorprendran quan els hi expliquem que els immigrants no podien votar, de la mateixa manera que a nosaltres se’ns fa estrany que fa 70 anys fins i tot els partits d’esquerres no trobessin oportú que les dones participessin a les eleccions. Sobre la dona i la seva participació en la vida pública en parlarem properament.
dijous, d’agost 17, 2006
Llibres a l'estiu (IV)
Fa 8 o 9 anys em van regalar una novel.la del sicilià Andrea Camilleri, era una de les moltes aventures de l’Inspector Montalbano (Camilleri bateja amb aquest nom el protagonista com a homenatge a Vázquez-Montalbán). Des de llavors he llegit tot el que he pogut de Montalbano, i m’ho he passat molt bé amb les seves particulars investigacions. Aquest any per Sant Jordi em van regalar el darrer llibre de Camilleri La Captura de Macalé que no té res a veure amb Montalbano, es tracta d’una novel.la ambientada als anys 30, quan el Fascio de Mussolini manava a Itàlia, concretament durant la guerra d’Etiopia. Camilleri canvia totalment de registre, i ens explica la història d’un nen Michelino, fill del cap del Fascio al seu poble de Sicília. Una història amb ironia, amb tocs d’humor però que no estalvia la cruesa per narrar les vivències d’un marrec que pateix abusos sexuals per part d’un professor i que descobreix la sexualitat escoltant un discurs de Mussolini. Influenciat pel règim i l’església, és capaç de matar el fill d’un comunista. En certs moments m’ha semblat desagradable, però haig de reconèixer que Camilleri ha aconseguit que m’enganxi a la història una mica per morbo, una mica per curiositat. Una vegada més retrata els personatges amb brillantor, traient a la llum les parts més fosques del gènere humà .dimecres, d’agost 16, 2006
dimarts, d’agost 15, 2006
Llibres a l'estiu (III)
El tercer llibre que he llegit aquest estiu, em va caure a les mans ara fa una setmana, després de que una amiga me’l deixés, l’he llegit tot seguit, i amb molt d’interès. Es titula Tor: 13 cases i 3 morts del periodista Carles Porta, i ens explica com aquest periodista de TV3 junt amb dos companys preparen el 30 minuts sobre TOR, introduint-nos amb molt d’encert estranys personatges del Pirineu, que podríen ser perfectament de Puerto Hurraco. El llibre engantxa per l’estil de l’autor i perquè va estirant d’un fil, investigant, una cosa porta un altre i al final acaben sortint els draps bruts d’aquestes famíles de Tor, que amb la “complicitat” de jutges, advocats, traficants, inversors inmobiliaris... es barallen per una muntanya que fa frontera amb Andorra i on s’hi ha planejat molts projectes, tacats de sang i que mai s’han arribat a portar a terme. Val la pena, perquè la història ens ensenya un submón de gent estranya capaç de qualsevol cosa ja sigui per orgull o per diners. El llibre va acompanyat del documental de 30 minuts TOR: La muntanya maleïda, que podeu descarregar a l’emule en aquest enllaç.Llibres a l'estiu (I)
Llibres a l'estiu (II)
diumenge, d’agost 13, 2006
Llibre a l'estiu (II)
Després d'Utopia, em va venir de gust llegir un altre tipus de llibre, sóc molt aficionat a la novel.la històrica i un amic em va recomanar una col.lecció (El Águila del Imperio) que explica la conquesta de la Britannia per part dels romans, escrita per Simon Scarrow.
De moment he llegit el primer llibre QUINTO LICINO CATO: de legionario a Optio de la saga, on a part de tenir un fil argumental atractiu t’ajuda a entendre com funcionava una legió. L’única cosa que no em va entusiasmar és la història d’amor del protagonista Cato amb una esclava, que l’autor utilitza per fer quadrar la trama. El primer llibre explica, l’arribada del protagonista que esdevé ajudant del centurió Lucio Cornelio Macro a la segona legió, i com tot i ser molt jove i refinat (va ser un esclau, però ve de Roma i es proper a l’emperador Claudi) comença a fer-se respectar, en una batalla contra els bàrbars de la germania. També ens introdueix una trama política d’espionatge i contra espionatge i la primera batalla amb els britànics dirigits per Togodumno un cop desembarcats. D’aquí uns dies em compraré la segona part que espero disfrutar tant com la primera. Però aquestes històries que es divideixen en diferents llibres sempre m’ha agradat fer-les durar i acostumo a llegir d’altres llibres entre mig.
Properament comentaré el tercer llibre de l'estiu.
dissabte, d’agost 12, 2006
El mercat evoluciona
Dissabte 12 d'agost, 7:30 del matí, carrer Consell de Cent, Barcelona.
Per la vorera de muntanya camina una parella, la noia està preparant-se un porro, ell li dona indicacions.
Per la vorera de mar, un repartidor de diaris, atura el seu carro , moltes Vanguardies, algún Avui, es dirigeix a la parella: Sssht, Eiii, tenéis un papel?
El xicot de les indicacions, fa que sí amb el cap, i la parella s'atura, mentre espera que el repartidor atravessi el carrer. El noi de la vorera de muntanya, treu un paquet de Marlboro, i de dins treu un paper de fumar que entrega al repartidor- Merci! colega!!- diu el repartidor- Naa! que te aproveche!!- contesta l'altre.
Un cop ha tornat a atravessar el carrer, on l'espera el seu carretó, es gira i diu- eh nens! queréis una Vanguardia?. La parella aixeca el cap i diu que sí mentre riu i creua el carrer.
Ara són tots tres a la vorera de mar, el repartidor regala La Vanguardia a la parella, l'altre noi, torna a obrir el paquet de Marlboro i li ofereix una cigarreta. S'acomiaden amb rialles i somriures.
La transacció s'ha portat a terme.
Com pujen...
La setmana passada vaig llegir que a Itàlia un home de 91 anys havia matat la seva jove, perquè aquesta volia separar-se del marit.
Ahir vaig llegir que un home de 90 anys està detingut per haver provocat sis dels focs que cremen a Galícia.
dijous, d’agost 10, 2006
Els periquitos, d'Alfred Hitchcock
Divertida versió de la pel·lícula "Els ocells" on podem veure un espantat seguidor del Barça envoltat de periquitos.
Llibres a l'estiu (I)
Vaig començar l’estiu agafant un llibre que feia dos anys tenia sobre de la tauleta de nit, Utopia, de Thomas More. L’humanista anglés que fa 500 anys va posar en boca de l'inventat Rafael Hitlodeo, la descripció de com viuen a l’Illa Utopia, una societat fictícia on no existeix la propietat privada i la gent és feliç, on treballen 6 hores diaries, treballen uns anys al camp i d’altres a la ciutat, on l’or i les pedres precioses no tenen valor i els diners no existeixen, on ningú passa gana i es respecta la gent gran i els malalts. Això tan sols són petites pinzellades, doncs el llibre descriu amb gran detall molts àmbits de la vida dels utopians, els seus costums i tradicions.
Em va sorprendre que al s.XVI, hi hagués algú amb un pensament tan modern, no em va estranyar tant que acabés comdemnat a mort al seu propi país.
Cal destacar, però, que no tot és tan perfecte a Utopia, doncs existeixen les guerres amb d’altres nacions, la contractació de mercenaris i l’ esclavatge. I tot i que existeix llibertat de culte, són despreciats els agnòstics, els que neguen l’existència de Déu. Suposo que no és estrany en un context històric de fa 500 anys.
dimarts, d’agost 08, 2006
L'ADN de la web
De tonteríes a internet n'hi ha per triar i remenar, una d'elles és la web2DNAproject, que representa l'estructura d'una pàgina web com si es tractés de l'ADN humà. A continuació podeu veure l'ADN de l'aquatremans:
Vist a Microsiervos
dilluns, d’agost 07, 2006
Aznar, la OTAN i els bombardejos
A continuació podeu veure la famosa entrevista en la que Aznar defensa l'entrada d'Israel a l'OTAN i el bombardeig al Líban:
dimecres, d’agost 02, 2006
Wiki sobre l'11-M
Escolar ha obert una wiki per reunir tota la informació sobre les manipulacions de la brunete.
Ara no hi ha gaire teca però esperem que dintre de poc es converteixi en un centre de referència.
Per la nostra part, comencarem per traduïr al castellà i enllaçar tots els articles escrits sobre l'atemptat.
Ara no hi ha gaire teca però esperem que dintre de poc es converteixi en un centre de referència.
Per la nostra part, comencarem per traduïr al castellà i enllaçar tots els articles escrits sobre l'atemptat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
