dimarts, de maig 01, 2007

Els pisos comencen a baixar a Barcelona

Segons publica avui "El Periódico" els pisos nou han baixat a la capital catalana un 3,8 %. només en un trimestre. Aquesta baixada es fa extensiva a d'altres municipis catalans, destacant Lloret de Mar amb una baixada del 12 %.
Però la dada que fa més evident l'estancament del sector immobiliari és el número d'habitatges taxats aquest primer trimestre de l'any: pisos nous 268. segona mà 3.333, enfront els 410 i 4.941, del primer trimestre del 2.006, representant 1.800 taxacions menys.
Els promotors, ja han posat en dubte aquestes dades, facilitades pel Ministeri de l'Habitatge, cal destacar que mentre els pisos pujaven de preu, mai van dubtar de les dades del Ministeri.

Ciutadans a favor de la immersió lingüística...però en espanyol

Això és el que podem llegir al programa electoral de la candidata de Ciutadans per Alacant, Eva Climent:


Ciudadanos cree que ya es hora de afrontar el gravísimo problema que provoca al sistema educativo la inserción de inmigrantes sin conocimiento de la lengua española y de inmigrantes desarraigados socialmente, responsable de un retraso considerable en el aprendizaje del alumnado.
La solución es evidente. Hay que crear una formación lingüística intensiva para los inmigrantes de habla no hispana, en el mismo centro escolar y en horario escolar no coincidente con el del resto del alumnado y, tras acreditar la suficiencia en el conocimiento del español, integrarlos en la formación escolar plena. Con ello se mejorarán sustancialmente también las posibilidades de formación de los alumnos inmigrantes de habla no hispana.

dilluns, d’abril 30, 2007

Rajoy vol protegir els nens del català

Al programa "Tengo una pregunta para usted" , de TVE, a Rajoy li vàren preguntar sobre el català, va contestar com si li haguéssin preguntat per les pel.lícules de por, doncs va dir que calia defensar-lo, però compte amb els nens, no ens surtin malament.
Podeu escoltar l'audio prement aquí.

dimecres, d’abril 25, 2007

S'oficialitza la bombolla

Els experts bombollistes o bombollers, divideixen l'esclat de la bombolla immobilàira en diverses fases. Una d'elles és quan la bombolla arriba a la premsa, ja que indica que la bombolla és real i fa que estigui més a prop d'esclatar perquè els ciutadans s'ho comencen a creure, aquesta fase està superada com es va fer evident en el famós reportatge de 30 minuts.
Una altra de les fases, és quan la bombolla es fa evident la borsa, és a dir, els inversors creuen que les empreses inmobiliàries estan sobrevalorades o tindran dificultats en el futur, la premsa d'avui publica aquests titulars a les portades:
La Vanguardia: "El sector inmobiliario vive un martes negro en la bolsa"
El Periódico: "Pinchazo de la burbuja del ladrillo"
La Razón: "El desplome de las inmobiliarias provoca un desplome en la bolsa"
Metro:"Los mercados intuyen el final de la burbuja inmobiliaria"

dimarts, d’abril 24, 2007

Maltracte animal


Segons El País, l'organització InfoZoos ha realitzat un estudi sobre alguns Zoos espanyols. Entre ells destaca el del complex turístic Devesa Gardens, en el que s'ha fet un Zoo "para atraer gente, por publicidad", segons un dels seus responsables.

Des d'aquest blog reclamem a les autoritats competents l'enduriment de la normativa dels Zoos per adaptar-la als patrons definits per l'EAZA.

diumenge, d’abril 22, 2007

Frankfurt 2007

En el debat sobre quines escriptors i en quines llengües han d’anar a la Fira de Frankfurt, hi ha moltes contradiccions, per exemple, alguns consideren que la literatura catalana és la que es fa a Catalunya, però, quan els hi preguntes, independentment de l’idioma? Et responen- Sí, la llengua no importa. Llavors els hi preguntes si escriptors en anglés o àrab que viuen a Catalunya poden anar a la Fira de Frankfurt?, i et responen : demagog!.


Als que consideren que literatura catalana és la que es fa a Catalunya, jo els he preguntat, llavors Ferran Torrent (valencià), Jané Manila (mallorquí), Antoni Arca ( alguerès), Josep Sebastià Pons (català del nord) no poden representar la literatura catalana? I et responen- Sí perquè escriuen en català, que és una de les llengües de Catalunya. Llavors els hi dius, qualsevol que fa literatura usant una llengua de Catalunya , fa literatura catalana? I et responen, clar. I el castellà és una llengua de Catalunya? I logicament reps un altre clar!. Llavors els hi preguntes: Gabriel García Marquez fa literatura catalana? I et responen: demagog!


Si intentes aprofondir més (amb molt pocs, els que encara no t’han dit demagog) et diuen, que és literatura catalana la que és fa als territoris de parla catalana sigui en l’idioma que sigui, així poden deixar-te fora els Gabriels Garcies Marquez, però llavors els hi dius, un escriptor de l’alguer fa literatura catalana? I et responen, Clar! I si escriu en italià? Demagog!!!!

En fi, que jo tinc clar que la literatura catalana és la que es fa en català, i la castellana la que es fa en castellà, i la occitano-aranesa la que es fa en occità o aranès. Us imagineu que la literatura convidada a Frankfurt fos l’occitana, i els autors que escriuen en català, argumentessin que hi volen anar perquè a la Vall d’Aran també s’escriu en català?.


Per cert sabeu quants escriptors en llengua catalana van anar a Frankfurt, quan la literatura convidada va ser l’espanyola? . La resposta és molt rodona.

dissabte, d’abril 21, 2007

L'era dels boicots

He dubtat a l'hora de titular aquest post entre: L'era dels boicots, L'era dels irresponsables o L'era dels que només pensen en esgarrapar vots.
Penso que amb declaracions com aquestes ni aconseguirem un aeroport millor, ni vendrem millor els nostres productes, ni aconseguirem rebaixar la crispació existent.
És evident que cal ser contundent, i valent, per defensar el dret a tenir un aeroport millor, entenc fins i tot que la gent s'acosti a posicions independentistes, com a una qüestió pràctica veient la falta d'inversió i/o interès per part de l'Estat. Però, potser sóc massa sensible als boicots, però em sembla que normalment amaguen o una mancança de capacitat política (en aquest cas) o són l'excusa per canalitzar fòbies (el cas del boicot als productes catalans).


divendres, d’abril 20, 2007

22 d'octubre de 4004 a.C.

La grandesa d'internet és que sota la seva ala hi caben les opinions més diverses. Una mostra d'això la tenim en l'inefable Conservapedia (amb el lema L'Enciclopèdia fidedigne). Si ens atrevim a buscar el mot "Creation" o creació (si, ja ho sé, tinc mala baba) podem llegir un conjunt més o menys estructurat de mentides de l'alçada d'un campanar. Observeu:

The best known date of creation is the one calculated by Archbishop James Ussher in the 17th century - namely 6:00 p.m. Saturday, October 22, 4004 BC

És a dir que, si no he entès malament, el món es va crear un dissabte a les 6 de la tarda, a l'hora de berenar, d'un 22 d'octubre del 4004 a.C.

Seria molt bó com a acudit si no fos perquè aquesta gent ho està dient seriosament.

dimecres, d’abril 18, 2007

La mort a Occident

La tragèdia del Campus de Virgínia, ha tornat a posar a la llum la diferència que fem davant la mort d'éssers humans, depenent de si són ciutadans del primer món o no.

Penso que val la pena recuperar els posts sobre la mort, i rellegir l'interessant debat que es va generar mitjançant els comentaris dels lectors, ara fa més d'un any en aquest blog:

Thanatos a Occident (I)
Thanatos a Occident (i II)
La mort i els mitjans

dilluns, d’abril 16, 2007

El cinema a Barcelona, el que Tele Madrid no explica



Veient que el reportatge de Tele Madrid segueix comentant-se, avui m'ha agafat per comptar quantes pel.lícules es poden anar a veure a Barcelona. He trobat 240 opcions, comptant que en algunes sales fan més d'una pel.lícula segons l'hora, i comptant també que algunes pel.lícules les fan a moltes sales.

Aquestes 240 opcions es repateixen així:
  • 176 en castellà (el 73,33 %)
  • 58 en versió original amb subtítols en castellà (el 24,17 %)
  • 6 en català ( el 2,5 %)
  • 0 en versió original amb subtítols en català.

No ho digueu gaire fort, perquè encara es muntaran manifestacions per la marginació que suposa pels castellanoparlants que el 2,5% de les pel.lícules siguin en català.