Aerport del Prat ahir, Foto de El Mundo
dissabte, de juliol 29, 2006
divendres, de juliol 28, 2006
Remember when... (i VII)
Amb aquest post, acabem la série sobre la negociació del govern d'Aznar amb ETA, amb les portades i notícies més relevants d'aquella tardor del 1998:
Notícies relacionades:
dijous, de juliol 27, 2006
dimecres, de juliol 26, 2006
L'odissea del creacionisme
Volia escriure un post carregant-me a Juan Manuel de Prada, un articulista que alguns mitjans presenten com a "creacionista". Tanmateix, el següent paràgraf de l'escriptor m'ha fet recapacitar:
On està el suposat creacionisme? No veig enlloc que es defensi la creació instantània de l'home pel Déu judeocristià. Al contrari, penso que mostra el rebuig a considerar l'origen de l'home com una estricta qüestió biològica. No nega l'evolució sinó que no la veu capaç d'explicar la totalitat de la qüestió. I això no és creacionisme.
Si bé en aquest blog no hem parat de denunciar les falses argumentacions de creacionistes autèntics, també cal anar amb compte amb aquesta actitud per no caure en un fals cientifisme: no tot s'explica per reaccions químiques. No tot són lleis físiques. La ciència està dissenyada per analitzar la realitat d'una manera molt específica. Tot allò que no es reductible a un experiment material senzillament queda fóra de l'abast científic.
La limitació de la ciència és un tema que els més brillants científics han abordat de manera honesta: Heisenberg, Schrödinger, Einstein, etc. Les seves opinions sobre allò del que no pot parlar la ciència les podeu trobar compilades en el revelador (i mal anomenat) llibre Cuestiones Cuánticas de l'editorial Kairós.
Els mateixos que acusen a Prada de creacionista, no sé quina opinió tindrán de la fascinant 2001: Una Odisea Espacial de Kubrick. En el film, hi ha una barreja d'ambdos concepcions de l'origen de l'home: en primer lloc, es dona peu a l'evolució tal i com l'entén la biologia moderna. Per altra part es teoritza que, en certs moments de l'evolució, hi hagi hagut una influència externa, simbolitzada pel monolit. En dos moments molt concrets de la història, es presenten dos salts evolutius substancials: el sími que aprèn a utilitzar instruments i l'home espacial al que se li presenten els secrets de l'espai i el temps (veure video que adjuntem al final del post), que desemboca en el naixement d'un nou home (el famós fetus "espacial"). El quid de la qüestió radica en saber què simbolitza el monolit. Una qüestió que probablement queda fora de la ciència i de l'enteniment humà.
Sostener que una criatura se convierte repentinamente en creador mediante un puro proceso de agregaciones y síntesis químicas se me antoja reduccionista. Lo cierto es que la inteligencia humana no existía; y que comenzó a existir. No sabemos en qué momento o en qué infinidad de años. Algo misterioso sucedió, y tiene toda la apariencia de una acción que trasciende los límites del tiempo, quizá también los límites de nuestra comprensión. Explicarlo como un mero continuo no me parece, sinceramente, una hipótesis satisfactoria
On està el suposat creacionisme? No veig enlloc que es defensi la creació instantània de l'home pel Déu judeocristià. Al contrari, penso que mostra el rebuig a considerar l'origen de l'home com una estricta qüestió biològica. No nega l'evolució sinó que no la veu capaç d'explicar la totalitat de la qüestió. I això no és creacionisme.
Si bé en aquest blog no hem parat de denunciar les falses argumentacions de creacionistes autèntics, també cal anar amb compte amb aquesta actitud per no caure en un fals cientifisme: no tot s'explica per reaccions químiques. No tot són lleis físiques. La ciència està dissenyada per analitzar la realitat d'una manera molt específica. Tot allò que no es reductible a un experiment material senzillament queda fóra de l'abast científic.
La limitació de la ciència és un tema que els més brillants científics han abordat de manera honesta: Heisenberg, Schrödinger, Einstein, etc. Les seves opinions sobre allò del que no pot parlar la ciència les podeu trobar compilades en el revelador (i mal anomenat) llibre Cuestiones Cuánticas de l'editorial Kairós.
Els mateixos que acusen a Prada de creacionista, no sé quina opinió tindrán de la fascinant 2001: Una Odisea Espacial de Kubrick. En el film, hi ha una barreja d'ambdos concepcions de l'origen de l'home: en primer lloc, es dona peu a l'evolució tal i com l'entén la biologia moderna. Per altra part es teoritza que, en certs moments de l'evolució, hi hagi hagut una influència externa, simbolitzada pel monolit. En dos moments molt concrets de la història, es presenten dos salts evolutius substancials: el sími que aprèn a utilitzar instruments i l'home espacial al que se li presenten els secrets de l'espai i el temps (veure video que adjuntem al final del post), que desemboca en el naixement d'un nou home (el famós fetus "espacial"). El quid de la qüestió radica en saber què simbolitza el monolit. Una qüestió que probablement queda fora de la ciència i de l'enteniment humà.
dimarts, de juliol 25, 2006
La campus party 2006
Ahir va començar la 10a edició de la Campus Party, i va comptar amb Stephen Hawking que va donar per ignaugurat l'aconteixement, tot fent una crida a "parlar":
Vist a la nena del boli rojo
Vist a la nena del boli rojo
dilluns, de juliol 24, 2006
Conflicte al Líban
Espectacular portada del diari britànic The Independent, sobre el conflicte entre Israel i Hizbulá
Vist a Regioblogs i Escolar
Vist a Regioblogs i Escolar
dissabte, de juliol 22, 2006
divendres, de juliol 21, 2006
La Comunitat Jueva Espanyola condemna els insults a Zapatero
La Federación de Comunidades Judías de España remitió hoy una carta dirigida al ministro de Asuntos Exteriores y Cooperación, Miguel Angel Moratinos y a la que tuvo acceso Europa Press, en la que asegura que es "inconcebible" acusar a al Gobierno español de "antisemita", y mostró su "condena" a las declaraciones vertidas esta mañana por el ex presidente de la Federación sefardita de España y miembro de la Comisión Internacional del Oro nazi, Mauricio Hatchwell, quien aseguró que las declaraciones del presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, de ayer en Alicante fueron "anti Israel y antisemitas".
Més a Europa Press
dijous, de juliol 20, 2006
A canvi de què, sra. Narbona?
Després de mesos de polèmica, la ministra de Medi Ambient Cristina Narbona, ha legalitzat la piscina que el director del diari El Mundo, Pedro J. Ramírez, s'havia construït suposadament en terrenys públics.
Tot ve de quan l'any 2001, el que llavors era ministre de Medi Ambient i avui és president de les Illes Balears , el popular Jaume Matas, va donar una "concessió" d'ús privat a Pedro J. Ramírez.
Aquest dret sobre la costa espanyola , que fins ara només estava reservat a l'exèrcit i al Rei d'Espanya, acaba de ser legalitzat, amb un acord que segons la ministra permetrà que la concessió passi a ser compartida, amb el que durant uns mesos a l'any els nens del poble puguin banyar-se a la polèmica piscina. De fet es podran banyar 10 nens, durant 2 hores, acompanyats d'un monitor durant els mesos de maig, juny, setembre i octubre. Reservant-se en exclusiva pel director de El Mundo els mesos de juliol i agost.
Esperem que aquest premi al Sr. Pedro J. no sigui en contrapartida de res, però amb decisions com aquesta la classe política i la periodística es posen sota sospita.
Tampoc és això, companys
D'acord que Israel ha reaccionat d'una manera molt desproporcinada als atacs de Hezbolà. D'acord. Però tampoc cal que Zapatero surti fent el paperina d'aquesta manera.
Això em fa pensar que trobo a faltar des de l'esquerra un discurs més crític i contundent amb els règims fascistes islàmics. O tots moros o tots cristians.
Això em fa pensar que trobo a faltar des de l'esquerra un discurs més crític i contundent amb els règims fascistes islàmics. O tots moros o tots cristians.
dimecres, de juliol 19, 2006
Quo vadis, Ratzinger & Rouco? (final)
Hem vist en artícles anteriors algunes de les incoherències entre el missatge oficial del catolicisme actual amb el dels evangèlis. Tot això té greus conseqüències per l'ànima occidental ja que es queda orfe, sense cap mitja per expressar la seva realitat espiritual. Fixem-nos que aquest fet coincideix amb la proliferació de les consultes esotèriques de pa sucat amb oli i tradicions orientals enllaunades i servides al gust occidental com el Reiki, l'Ayurveda o el Feng-Shui.En el cas particular de la societat catalana, l'esvoranc amb el catolicisme s'ha anat eixamplant després de conèixer el paper que va tenir en la Guerra Civíl i els posteriors anys de dictadura: des de les benediccions que el pontífex Pius XI feia als avions italians abans de sortir a bombardejar Barcelona, fins a la mala educació que imposaven als infants de l'època.
Cal fer notar però que el nucli central del cristianisme és absolutament independent de la seva forma exterior o doctrinal. Tal com va dir C. G. Jung a mitjans del s. XX, s'ha indentificat la doctrina amb el nucli, l'exo-terisme amb l'eso-terisme. Cal entendre que el missatge central del cristianisme és identic al de religions com el Budisme o Hinduisme, ja que òbviament l'esperit humà és el mateix sigui de Barcelona o de Nova Delhi. La forma exterior, el cos doctrinal, depèn de l'expressió concreta de la societat en que germina.
En base a tot això, segurament seria bona idea "orientalitzar" l'esglesia actual. Si Mahoma no va a la muntanya, que la muntanya vagi a Mahoma. Si la penetració de les religions orientals a la nostra societat va agafant cada cop més rellevància, en detriment del catolicisme, no veig perquè no es podria mirar de donar un missatge més orientalitzat. Seria un canvi de forma sense canviar el contingut. El camí ja fa uns 500 anys que ens el va mostrar Sant Joan de la Creu i els seus poemes, sobre els quals se n'ha dit que guarden similituts sorprenents amb religions com el Budisme.
De sol·lucions n'hi ha. De voluntat de les bases, també. Ara cal però convèncer als òrgans de poder per a que fagin un cop de timó si no volen que el vaixell acabi naufragant.
Les altres parts de l'artícle: Part I i Part II.
dimarts, de juliol 18, 2006
Amb diners públics tot s'hi val
"El Govern destruye 6.500 ejemplares de una revista porque salía Bargalló
Los 6.500 ejemplares de la nueva revista que Cooperació Exterior de la Generalitat realizó para enviar a embajadas, periodistas y comunidades catalanas en el extranjero en junio fueron destruidos para editar una nueva versión en la que el conseller Joaquim Nadal reemplaza al ex conseller primer, Josep Bargalló."
dilluns, de juliol 17, 2006
Remember when...(I)
Comencem una sèrie per recuperar els millors titulars d'aquells dies en els que negociar amb ETA era políticament correcte, si en teniu algún i ens el voleu fer arribar, serà ben rebut:
divendres, de juliol 14, 2006
Edgar Morin entrevistat a La Vanguardia
El pensador francés Edgar Morin, és objecte d'una entrevista a la contra de La Vanguardia d'avui. Entre les seves respostes, en destaquem una on defineix la que per ell és la diferència bàsica entre esquerres i dretes:
Yo sigo siendo de izquierdas. Las derechas tienden a pensar que el desgraciado, el pobre o el criminal es el único culpable de su condición, mientras que las izquierdas nos sentimos pobres, criminales o explotados con ellos. Esas dos emociones te llevan a ser de derechas o de izquierdas.
dijous, de juliol 13, 2006
Algú té kriptonita?
Torna l'home de ferro. Amb ell, tornen a la moda els calçotets vermells, les malles blaves i l'insuportable Clark Kent. Hi deu haver un il·luminat a Hollywood que va tenir la genial idea d'adaptar còmics (anglosaxons) a la gran pantalla. El negòci és rodó: les arques de les productores ben plenes i els cervells dels espectadors ben buits. Tampoc demano que es facin pel·lícules sobre la música de les esferes en l'obra de Johannes Kepler. Només demano més films de la calitat i originalitat de la primera part de The Matrix.Es curiós que quan els EUA ha començat la creuada mundial per lluitar contra el Mal, en majúscules, imposant el Bé a cop de bomba, resulta que es tornen a rescatar els còmics que propaguen idees similars: uns personatges vestits de manera ridícula que es dediquen a repartir el Bé a tort i a dret, amb l'única arma de la seva força bruta i un discurs nul o falaç.
L'origen clàssic del superheroi el trobem probablement a l'epopeya sumèria de Gilgamesh, escrita fa uns 5.000 anys al que avui es coneix com l'Iraq (ironies de la vida). Un altre exemple és l'Odisea d'Homer, escrita uns 1.500 anys després, en la que se'ns expliquen les aventures d'Ulisses per tornar a Ítaca i reunir-se amb Penèlope. Per no parlar dels mítics relats sobre Hèrcules i els seus dotze treballs o Jasón i els Argonautes. Si bé aquests superherois fan servir la força bruta, utilitzen sovint una refinada astúcia (recordem la fugida d'Ulisses del cíclop Polifem). No només això, sinó que els relats s'emmarquen en un context mitològic d'un simbolisme profund.
Alguns milers d'anys més tard, la primera superpotència del món ens bombardeja amb els seus herois d'estar per casa i la seva moralina pueril. Tot hi així, reconec que acabaré anant al cinema (o al DVD o a l'emule) i m'ho pasaré pipa veient a Superman salvant a la noia. Som així de coherents.
Jo també, amb el seu permís
Petit homenatge a Miguel Ángel Blanco, assassinat per ETA el 1997
Encara que no siguem del PP som humans. Els dies prèvis a la seva mort el cor se'ns va encongir. En la resolució final, vàrem patir com si d'un conegut es tractés. Unes emocions que ara sento ultratjades amb l'ús partidista que en fa el PP aquests dies.
Ho sento, ho havia de dir.
dimecres, de juliol 12, 2006
Quo vadis, Ratzinger & Rouco? (part II)
Ve de Quo vadis, Ratzinger & Rouco? (part I)Per desgràcia, la tergiversació del missatge evangèlic no acaba aquí: fa unes setmanes que el govern espanyol i la organització terrorista ETA han près la decisió de sentar-se en una mateixa taula i intentar resoldre el conflicte basc. Com reacciona l'episcopat espanyol enfront aquesta nova oportunitat, reclozada per la majoria d'espanyols i que tot govern democràtic d'aquest país a intentat (inclós José María Aznar)? Doncs els prelats s'agafen de la mà del Partit Popular i torpedinen el procés de diàleg. Una vegada més contradiuen de socarrel el missatge exposat a l'evangèli: Jesús intenta sempre convèncer als seus opositors Fariseus i Romans mitjançant la paraula, el diàleg. Fins a tal punt arriba a defensar aquests valors que, enmig del martiri de la creu, i mentre els seus botxins fustiguen literalment les seves ferides, encara ell té unes paraules de perdó i misericòrdia. Jesús condemna també de manera explícita la llei del talió, “ull per ull, dent per dent”, afirmant que quan es reb una bufetada, s'ha de posar l'altre galta.
Un altre camp on tampoc s'ha quedat curta la cúria romana és en la satanització del matrimòni homosexual. La seva argumentació es fonamenta en l'interpretació errònia de símbols bíblics com Adam i Eva, en regles morals escrites de fa d'entre 2.000 i 4.000 anys, i en el desconeixement absolut de la realitat del món natural tal com apuntavem fa uns dies. Tot hi així, no tenen cap inconvenient en alliçonar-nos sobre el tema, inclós el Papa en la seva recent visita a València, tot i que la seva bateria d'argumentacions siguin falàcies lògiques de principi a fi.
Sobre l'amor lliure i la utilització dels condons, la doctrina oficial és també desconcertant: resulta que el seu ús impedeix l'adveniment d'una nova vida, fet que només té potestat de decidir Déu. Sota aquest argument teològic més o menys dicutible, s'està defensant implícitament que el sexe només es practiqui a dins del matrimòni i encaminat exclusivament a la procreació. Es pot saber a on dels evangèlis es prohibeix l'amor lliure? En quin versícle prohibeix Jesús les relacions extramatrimonials? Que jo sàpiga, enlloc. Aquests prejudicis eclesials són fruit de posteriors reinterpretacions doctrinals interessades que, com s'ha vist, han fet més mal que bé.
El resultat de la tergiversació del missatge evangèlic a provocat, com és públic i notori, un distanciament abismal entre la societat i el cristianisme. En quines formes es manifesta i algunes idees de com reconduïr la situació s'analitzarán en el pròxim i últim artícle.
dimarts, de juliol 11, 2006
D'un clip vermell a una casa
Al final ho ha aconseguit, Kyle MacDonald, un jove canadenc que fa un any es va proposar utilitzar internet per anar fent canvis d'objectes, va començar amb un clip vermell i ha acabat, després de 14 canvis, amb una casa.
La història, s'ha pogut anar seguint a través del seu blog, i ha tingut bastant ressò a internet, no només per l'originalitat de l'aventura sinó també per les entrevistes que ha anat concedint.
Llegir més a: La papelera i a microsiervos (on podeu llegir els 14 canvis al detall)
dilluns, de juliol 10, 2006
Quo vadis, Ratzinger & Rouco? (part I)
Ahir el Papa Benet XVI va clausurar la V Trobada Mundial de les Famílies. Els discursos que ha pronunciat durant la visita a València han estat una veritable obra d'enginyeria política. Frases tant ambigües (i teològicament absurdes) com “El matrimoni és una institució insubstituïble segons els plans de Déu” donen peu a múltiples interpretacions: d'una banda, els prelats espanyols hi poden veure una cobertura a les seves teories reaccionàries sobre la família i, de l'altra, el govern estatal pot respirar tranquil doncs no se'l nombra de manera explícita.Si bé s'ha de reconèixer que l'Esglèsia no és en absolut una insitució d'ideologia homgènia, no és menys cert que els òrgans màxims de poder están ocupats per religiosos de pensament conservador. En el cas espanyol, aquest extrem es confirma de manera palpable fins al punt que el seus màxims representats, Rouco i companyia, han compartit pancarta amb el Partit Popular.
La implicació política de l'Episcopat espanyol ha arribat fins l'extrem de plantejar-se considerar com una qüestió moral la unitat d'Espanya. En la meva opinió, això és gairebé un insult per la doctrina que Jesús predica en els evangèlis: l'única pàtria verdadera de l'home i la dona és el Regne del Cel, el qual no ocupa cap espai físic a la terra o a qualsevol planeta sideral, sinó que és interior a nosaltres. En la mesura que insisteixen en la unitat d'Espanya com quelcom sagrat, més s'allunyen del missatge que els mateixos pretenen predicar.
Aquesta contradicció doctrinal no és res més que la punta de l'iceberg de les que tenen en l'actualitat i que analitzarem en els propers artícles.
No cal dir que esteu tots convidats a la discussió.
S'ha acabat al Mundial, donem la benvinguda a la grip del pollastre
Doncs això, si fa uns dies feiem notar, que els mitjans bolcats amb la "selección", van passar per alt el primer cas de grip del pollastre encomenat entre humans, ara que s'ha acabat el mundial: preparem-nos, la premsa ha de vendre molts exemplars.
dissabte, de juliol 08, 2006
Comencen a fer por
La dreta espanyola, cada cop se situa més al marge de la democràcia, i algunes de les seves declaracions són més pròpies de colpistes que no pas de polítics moderats:
Mariano Rajoy: "El señor Rodríguez Zapatero, en este proceso, no está representado al Estado"
Jose María Aznar: "El gobierno camina de la mano de ETA"
Federico Jiménez Losantos ( sobre la posibilitat de que el PP porti als tribunals la reunió PSE-Batasuna): "[...]Don Mariano, en los tribunales hay muy poquito que hacer, aquí la ley...ya se ve a donde va la ley, o sea que hay que recurrir a otros medios[...]La Nación es previa y más importante que el Estado de Derecho"
Ángel Acebes: "La reunión, és la traición de Zapatero a España"
Mariano Rajoy: "El señor Rodríguez Zapatero, en este proceso, no está representado al Estado"
Jose María Aznar: "El gobierno camina de la mano de ETA"
Federico Jiménez Losantos ( sobre la posibilitat de que el PP porti als tribunals la reunió PSE-Batasuna): "[...]Don Mariano, en los tribunales hay muy poquito que hacer, aquí la ley...ya se ve a donde va la ley, o sea que hay que recurrir a otros medios[...]La Nación es previa y más importante que el Estado de Derecho"
Ángel Acebes: "La reunión, és la traición de Zapatero a España"
divendres, de juliol 07, 2006
Memory Lack
Resolució 39(I) de l'Assemblea General de l'ONU sobre la qüestió espanyola (12 de desembre de 1946):
Algú li pot fer arribar a Piqué?
En sus orígenes, naturaleza, estructura y conducta general, el régimen de Franco es un régimen fascista modelado sobre, y en gran medida establecido gracias a, la ayuda recibida de la Alemania Nazi de Hitler y la Italia Fascista de Mussolini
Algú li pot fer arribar a Piqué?
Jiménez Losantos i el diari Abc
Segons el jutge que porta el cas aquesta és la llista d'insults que Jíménez Losantos ha dedicat al diari ABC:
"Incompetente, lamentable, irresponsable, mentiroso, traidor,
infecto, repugnante, falso, calumniador, basura, abyecto, ridículo, siniestro,
falsarios, fariseo, vil, zote, avieso, criminal, periódico inane, sin
influencia, no pinta nada, es igual lo que diga, ínformativamente no existe,
editorialmente una nulidad, de pena, de vergüenza ajena,' el ABC miente
descaradamente, es una banda, comete fechorias desvergonzadas, manipula, tiene
columnistas paníaguados, es una estafa informativa, es una puñalada por la
espalda a la opinión pública española, es insignificante, ha dejado de tener
importancia en España, no lo lees y es igual, lo lees y es lo mismo; vocación
manipuladora, periódico prescindible, ha cambiado de bando, medio absolutamente
irrelevante, periódico decadente (...) cerró el YA, está financiando la tregua
de ETA, patrocina a la extrema derecha española para derribar al PP, o da
pelotazos inmobiliarios para desviar las plusvalías a paraísos fiscales. (..) si
ustedes quieren dejar de suscribirse al ABC hoy es el día; tiene un número el
ABC para darse de baja, es el 901 334.554; vamos a ver si te cerramos; nosotros
vamos a hacer esto que estamos haciendo que es convertir a la COPE en /a
referencia de toda la gente que antes tenía como referencia al ABC."
dijous, de juliol 06, 2006
Bonobo, el sími liberal
El País, no sé si volguent-ho o no, ha fet una divertida entrevista al primatòleg holandès Frans De Waal, especialista en grans monos. El científic oferirà una conferència al Museu de la Ciència de Barcelona o Cosmocaixa, en el que presentarà un llibre titulat Bonobo: The Forgotten Ape (Bonobo: El Sími Perdut).Resulta que els Bonobos són uns símis semblants als ximpancés pero més elegants i menys histèrics. Sobre la vida sexual d'aquests primats, De Waal afirma que:
practican sexo en todas las combinaciones posibles, no sólo macho-hembra. También machos con machos y hembras con hembras, incluso cuando crían. Y en toda suerte de posiciones, comprendida la forntal. A veces hay sexo en grupoLlegint això, no puc deixar de pensar en els acarnissats debats que hi va haver en aquest pais en motiu de la legalització dels matrimonis gays. Recordo que un dels prinicpals arguments dels conservadors era el que "no era una relació natural". Ara ho entenc: deurien estar pensant en els Bonobos.
Llegit a El País d'avui, p. 41.
dimarts, de juliol 04, 2006
Ja no se n'amaguen
Ahir el Parlament Europeu, va aprovar que els ciutadants és puguin adreçar a l'Unió Europea en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat Espanyol.
El Partit Popular, amb Vidal-Quadras al capdavant per fí va ser sincer, i si fins ara al.legàven que no era oportú perquè representava un sobrecost econòmic innecessari, ahir es van treure la màscara per reconèixer que votaven que no perquè "hi ha partits nacionalistes que volen trencar Espanya".
Com si el català fos la llengua dels nacionalistes, com si no fos la seva. En fí la demagògia de sempre.
dissabte, de juliol 01, 2006
Carnet per punts
Tots haureu sentit que avui comença a aplicar-se la llei del carnet per punts, on els conductors que no respectin les normes del trànsit podran perdre punts i fins i tot el carnet.
El que potser no tothom sap, jo almenys m'he sorprès al llegir-ho, és que el carnet per punts d'entrada només entra en vigor a les ciutats de Barcelona i Madrid (les úniques preparades per portar a terme el control dels punts), i paulentinament aniran incorporant altres zones.
Això vol dir que a partit d'avui en aquest aspecte hi ha ciutadans de primera i de segona, segons on visquin.
Si tenim en compte que el 80% de les morts per accidents de trànsit es produeixen fora de les ciutats, i que del 20% restant hauríem de saber quin percentatge es produeixen a Barcelona i Madrid, no trobeu una exageració que els polítics diguin que d'aquí un any gràcies a aquesta llei preveuen que hi hagi un 40% menys de morts? Tant de bò, aquest cop tinguin raó.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
