N'hi ha que no t'esperen

El mes de juliol se celebra a València el Encuentro Mundial de la Familia. Aquesta convocatòria de l'Esglèsia catòlica implicarà la visita del Papa a la nostra ciutat. Les administracions valencianes están recolzant de manera entusiasta l'organització de l'esdeveniment i als mitjans de comunicació podem comprovar, gairebé diàriament, eixe suport.
D'altra banda les posicións oficials de l'Esglèsia catòlica [...] són com a mínim discutibles i absolutament qüestionables quan el que tracta es imposar les seues posicions al conjunt de la societat, siguen els ciutadans catòlics o no, normalment per la via de la prohibició.
Des d'una posició laica [..] volem llançar una iniciativa per a fer visibles altres opcions en tots els temes abans esmentats i, especialment, com a nexe comú, reivindicar la llibertat personal i la racionalitat front als models excloents i els fonamentalismes. [..]
Per tot això un conjunt d'organitzacions i entitats que des del seu àmbit (educatiu, de dones, de joves, de lluita contra la sida, de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals, d'afectats per l'alzheimer, diabètics...) es puguen veure afectats per les declaracions i posicions de l'Esglèsia catòlica posem en marxa esta campanya.

Vist a www.jonotespere.org

Agafats per l'entresol (segona part)

Fa uns dies apuntàvem la idea de que per erradicar de manera definitiva el problema de la vivenda, era necessari canviar el combustible que fa moure la nostre economia: canviar maons per bits.

Bàsicament, el que caldria fer és accelerar el màxim possible la transició entre la societat post-industrial en que vivim, a una Societat de la Informació (o SI, d'ara endavant).

Telegràficament, la SI és la societat en la que la gent fa un treball immaterial. És obvi que sempre es necessita una part de treball material (aliments, desplaçaments, vivenda, ...). Tanmateix, per una SI, el gruix de l'activitat social, econòmica i cultural ha de ser immaterial. Un dels instruments clau que ho possibilita són les tecnologies de la informació, i més en concret, internet.

Una mena de simulació a petita escala de la SI ja està instal·lada en els països més tecnològicament avançats del món: la gent s'hi comunica essencialent via correu electrònic, chats (messenger), grups virtuals, blogs, etc. El comerç electrònic cada vegada és més popular (tot i que falta resoldre certs obstacles com el de la seguretat) i fins i tot l'art i la ciència s'han afegit al tren.

El procés, encara que té alts i baixos, és imparable i només és qüestió de temps; s'ha de fer el possible per a que arribi el més aviat possible, fet que suposa prioritzar d'una vegada de manera clara i definitiva l'Educació com a eix fonamental de la política d'un país. També cal treballar per eliminar la breixa o esvornac digital que hi ha actualment (no només dins de la nostra societat, sinó també als països subdesenvolupats).

El dia que l'economia es basi realment en bens immaterials, els maons deixarán de ser una càrrega massa gran i passarán a ocupar el seu lloc natural.

Més sobre habitatge...

Avui hi ha convocada la tercera manifestació a les diferents places de les ciutats, sota el lema "Per un habitatge digne", des d'aquí els donem el nostre suport. Aprofitem per repescar un vídeo sobre l'habitatge públic que fa posar la pell de gallina:

Recordar que el proper 18 de juny, coincidint amb la votació de l'Estatut es farà una manifestació a la Plaça Sant Jaume.

Som una clonació

Del programa Polònia ens arriba un "pupurri" d'una de les millors seccions:




Via els amics d'Enre9

Libertad Digital i "el tercio de Flandes"

Libertad Digital, el ciber-diari d'extrema dreta més llegit d'Espanya, publicita i dona allotjament a un blog anomenat Chucky's Place.

Fins aquí res d'estrany, apretant el primer link de l'apartat de "Blogs de lectores", hem anat a parar al blog citat, i aquí ve la sorpresa; en el blog, hi ha una enquesta on la pregunta és ben senzilla: "¿Merece la pena arrasar Cataluña?" .

Les respostes també tenen la seva gràcia, us posem el link i la prova gràfica per si algú ho vol visitar.

Actualització (25/05/2006 16:53): La web en qüestió a canviat l'enquesta, no sabem si ha estat casualitat o no, però s'ha produït a les poques hores de publicar aquest post

Quan l'Estat no ens protegeix

El delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel, acaba de dir a TV3 que davant l’onada de robatoris amb violència a domicilis particulars, cal que els ciutadans “s’autoprotegeixin”.

Em sembla una bestiesa, que el delegat del govern, inciti a la gent a autoprotegir-se, doncs que vol, una societat com l’americana, on proliferin les armes per fer front a la por a ser assaltat?

A més em sembla molt injust, doncs els més rics ho tenen més fàcil per protegir-se, contractant seguretat privada que no pas la classe mitja o treballadora. El que hauria de fer el Sr. Rangel és dimitir per aquestes declaracions, que no són dignes d’un dirigent que es diu d’esquerres.

Campanya en negatiu

M’ha sorprès molt que el primer lema electoral utilitzat pel PSC de cara a la campanya de l’Estatut sigui: “El PP utilitzarà el teu NO contra Catalunya”.

Em sorprèn per diferents motius, primer perquè es fa estrany que en una campanya per un referèndum on caldrà votar SÍ o NO, els que es decanten pel SI, posin a la publicitat un NO. Segon, perquè amb aquest lema sembla que el més important no és el text de l’Estatut sinó el coincidir en vot amb el PP, això recorda quan Jiménez Losantos volia que la gent votés NO a la Constitució Europea perquè el SI afavoria a Zapatero (en aquella època eren altres els que votaven com el PP). Tercer, perquè és un lema demagògic, del tipus “Que ve el Papu!”, comparable amb les falques que posava el PP a les ràdios andaluses. En fi, que em sembla un lema poc encertat i que es girarà en contra del SI, doncs mobilitzarà molt més a la gent del PP, i dubto que faci que els que pensen votar que NO d’altres partits, modifiquin el sentit del seu vot.

Ara, també em fa riure la postura del PP, que després de passar-se dos anys dient bestieses, com vincular ETA amb l'Estatut, ara es fan els ofesos.

Johann Pachelbel (i II)

Com us vàrem prometre ahir, a continuació podeu veure una versió "diferent" de la famosa peça de Pachelbel:

Johann Pachelbel (I)

Avui, buscant el Canon en Re Major de Pachelbel, una peça que m'agrada molt, he anat a parar a la seva biografia. I per casualitat he vist que enguany fa 300 anys de la seva mort.
M'ha causat sorpresa que ningú se n'hagi fet ressó, tot i que suposo que s'explica al ser declarat el 2006 com a "Any Mozart".

Com a petit homenatge posem a la vostra disposició dos links de la peça més coneguda de l'artista:

Via Wikipedia (Piano)

Via Emule (Guitarra)

Demà, posarem una versió una mica més irreverent, però bastant espectacular amb vídeo inclòs.

Agafats per l'entresol (primera part)

Si ahir vaig escriure el que em deia el cor, avui toca escriure el que em diu el cap.

Trobo les manifestacions juvenils d'aquests dies tant necessàries com inútils; si bé cal que es protesti en veu alta, estic segur que els polítics es limitarán a anunciar, si és que ho arriben a fer, més pisos de protecció oficial. És a dir, posarán un altre pedaç al Frankenstein en que s'ha convertit la política d'habitatge.

Com sempre, cal atacar el problema des de la seva mateixa arrel. Opino que el problema de fons és la fortíssima dependència que tenim del sector de la construcció: quin polític s'atrevirà a intervenir realment en el mercadeig de pisos? Cap. Senzillament perquè es carregarien la font principal d'ingressos del nostre país. L'hecatombe econòmica seria majúscula i serien esborrats immediatament del mapa polític. Resumint: el sector de la construcció ens té agafats per l'entresol, si em permeteu l'acudit.

Tenim doncs que la locomotora econòmica del país, el que ens fa moure i empeny a tot el tren, té la caldera alimentada bàsicament per maons. Mentre això passi, el problema de l'habitatge serà insoluble. Què cal fer doncs? Canviar de combustible. Quin? Migrar cap a una societat de la informació i el coneixement. No és una sol·lució nova: l'antic conseller de treball (Rañé) ja va apuntar fa uns temps que per lluitar contra la deslocalització, s'havia de potenciar la societat del coneixement.

Què és i què cal fer per establir una societat del la informació i el coneixement? Les respostes, demà.