Pintades

Les maneres de protestar han anat evolucionant, des de les vagues de fam, passant per les manifestacions fins als moderns e-mails demanant boicots o els sms acabats en "pásalo".

Avui, voldríem recordar el mètode tradicional de la pintada, recordant-ne algunes d’actuals, altres de més antigues i altres de ficció.

• “Romanos iros a casa” : La va escriure Brian, declinant malament, i va ser obligat a escriure-la correctament cent vegades pels mateixos romans; a la pel·lícula dels Monty Phyton.

• “Dios ha Muerto, firmado Nietzsche" : La va escriure un admirador de Nietzsche després de la seva mort.

• “Nietzsche ha muerto, firmado Dios" : Va aparèixer sota de la pintada anterior.

• "On és Nin?" : Als carrers de Barcelona quan el polític del POUM va desaparèixer.

• "VERDI" : Pintada que feien els seguidors del rei d’Itàlia, en època del genial compositor. Volia dir: “Vittorio Emanuele Re d’Italia”

• “Papeles para todos” : Quan es va aprovar la llei d’estrangeria, del Partit Popular.

• “Llei d’estrangeria, per la Reina Sofia” : A la mateixa època que l'anterior.

• "Arriba España!" En una parada de tren a Catalunya, el dia de la hispanitat.

• "A quina hora arriba?" : A la mateixa parada de tren, sota de la pintada anterior.

• "Llibertat Nuria Cadenas": Després de la seva detenció abans dels jocs olímpics del 1992.

• "Volem bisbes catalans" : Després de l’anomenament d’un bisbe de fora.

• "3%" :Al barri del Carmel, el dia del ple al Parlament.

• "Se’ns pixen a sobre i la premsa diu que plou" : A la facultat de Belles Arts de Barcelona després d’una vaga

• "La primavera está hasta los huevos del Corte Inglés" : A sota d’un anunci dels grans magatzems

• "¡Catalanes! Tú decides" : A la porta d'un supermercat d'una cadena catalana, el mes passat, a Madrid.

Llibertat d'expressió no és llibertat d'insult

Per aquells que no tenen temps de llegir les 72 pàgines de l'informe del Consell Audiovisual de Catalunya sobre la COPE us hem preparat un extracte amb el fonamental. Si es vol que el CAC sigui un organisme objectiu i independent, poster si hauria d'incloure el desafortunat article d'Iu Forn a l'Avui.

[...] si intentamos hacer un esfuerzo de síntesis y sistematización, podemos encontrar los siguientes elementos:

- Descalificaciones graves y que atentan contra el honor, la dignidad y la reputación de las personas en la medida que suponen la atribución de actividades y comportamientos delictivos: «casta dirigente corrompida y corruptora», «Montilla quiere fundar otra vez el GAL [...] para matar periodistas incómodos», «la historia del socialismo español [...] es la apoteosis del golpe de Estado permanente», «[el PSOE] se caracterizó siempre por la lucha contra los sistemas parlamentarios, por la falta de respeto hacia la legalidad, por el apoyo al golpismo y por un sectarismo totalitario».

- Descalificaciones o apelativos que de forma clara entran en el terreno del insulto: «matón de la clase», «gente tan poco letrada», «analfabetos funcionales», «colección de analfabetos» [dirigido a los asesores del presidente de la Generalidad en la elaboración de la propuesta de Estatuto] «estos idiotas» [esencialmente dirigido a los señores Montilla y Rubalcaba].

- Vejaciones públicas vinculadas a circunstancias físicas o de salud de las personas: «[...] el señor Fornesa, que como es muy mayor a lo mejor no se enteró bien».

- Afirmaciones gratuitas dirigidas a denigrar públicamente la imagen de determinados personajes públicos, especialmente políticos: «Al señor Tardà, al que le gusta jugar al gran inquisidor [...]. Lo cual demuestra que en el fondo es un verdadero fascista [...]»,«distinguido bobo llamado Rubert de Ventós».

- Afirmaciones dirigidas al público desmereciendo partidos políticos: «Qué vergüenza, qué asco, qué bochorno, qué náuseas producen estos tíos. Cada uno de ellos, estos tíos del PSOE, sus socios, los separatistas, etc., [...]», «La historia del socialismo español es la apoteosis del golpe de Estado permanente», «Y es que la historia del Partido Socialista es una de las más siniestras de la contemporaneidad española», «eso no es democrático, eso es digno de la tradición histórica de ERC».

- Afirmaciones que denigran y están orientadas a desacreditar el prestigio de los dirigentes políticos y, en definitiva, de las instituciones de autogobierno de Cataluña: «esta casta cleptocrática, esta casta separatista, y esta casta que engaña a la gente», «la casta dirigente nacionalista de Cataluña, que tiene absolutamente fuera de la libertad política y de la democracia real a la población [...]», «¡Pero es que esto es una dictadura, hombre!», «No podemos aceptar que la oligarquía nacionalista de Cataluña decida desgajar un trozo de España para convertirlo en su cortijo. No podemos claudicar ante la idea de que un pequeño grupo de políticos borrachos de poder», «[...] A mí me recuerda leyendo el Estatuto, muchísimo a la Italia de Mussolini, extraordinariamente. [...]

[La negreta és de l'original. El document complet s'ha extret del bloc d'en Miquel Iceta]

Impunitat sobre rodes

Aquest, era el títol del reportatge que va emetre el programa 30 minuts el 19 de setembre de 2004. En aquest reportatge es parlava de la cursa Gumball 3000, i a tots ens va escandalitzar, veure a persones d’alt nivell adquisitiu, amb uns cotxes caríssims creuant el nostre país a tota velocitat, posant en perill les seves vides i la dels altres, amb tota impunitat.

A més, fent ostentació dels seus vehicles i els seus diners, van ser rebuts com a herois per la monarquia al Marroc o per el Reial Madrid a Espanya.
Aquell reportatge, va tenir molt d’èxit, fins i tot va ser emès una segona vegada, i va indignar a molta gent el fet de veure com es posava en perill la vida d’altres persones.

Demà, s’acaba el Rally Dakar, amb la trista notícia de la mort de dos nens, un avui i l’altre ahir, a més de la d’un pilot Australià.

Potser caldria reflexionar, i pensar com és que ens provoca indignació, veure com uns rics estrafolaris posen en perill les nostres vides a les nostres carreteres, conduint cotxes que mai podrem comprar; però per altra banda, fem herois a pilots del nostre país que van a l’Àfrica posant en perill la vida de persones més pobres, que mai podran participar d’aquell rally que passa pels seus països i que cada any provoca la mort d’algun dels seus infants amb tota impunitat.

Ens cal més autocrítica

L'autocrítica es pot veure com una forma d'humiltat: implícitament es reconeix que un no és infalible. En el món de la política hi ha de tot menys autocrítica. I no hem refereixo a dir simplement, com han repetit fins l'esgotament els polítics nostrats, que "No ens hem sabut explicar" o que "Cal més pedagogia" en relació a l'Estatut. No és això. Hem refereixo a que cal que, d'una manera regular, ens posem a parir a nosaltres mateixos. Que ens en riguem del que fem i el que diem. Entenem-ho, si volem, com el millor antídot al fanatisme i als valors absoluts.

L'autocrítica arriba a nivells infinitessimals a la premsa. Els diàris acostumen a donar una imatge de portadors de la veritat absoluta que fa esgarrifar: n'hi ha que són els portadors de l'essència de l'hispanitat, d'altres de la catalanitat. Els uns es pavonegen d'una falsa equidistància. Els altres, es creuen simplement que tenen la raó, i a sobre ho escriuen amb majúscules i colorins cada dia a primera pàgina.

Personalment desconfio de qualsevol premsa, persona o cosa que no miri de fer l'exercici d'autocrítica d'una manera regular (i de passada, d'aquells que sempre tenen una resposta per a tot). I per predicar amb l'exemple, posaré un parell de notícies sobre el nostre estimat país que m'han tocat els collons:

[Instruccions d'ús: fixeu-vos en el missatge i oblideu-vos del missatger. No feu ni cas del comentàris tangencials al tema que s'hi fan]

1. S'han revisat expedients mèdics privats, repeteixo, privats a certs hospitals catalans per comprovar la llengua en que han estat escrits: català o castellà. A la tertúlia d'ahir a la COM del Miravitlles, quan es va treure el tema es va fer un silenci inexplicable.
2. Al diàri Avui s'ha insultat als militars espanyols dient-lis, en d'altres paraules, fills de puta. Lo mismo pero al revés.

Estaré encantat, de veritat, si algú rebat punt per punt aquestes notícies. Es més, necessito que algú ho faci, si us plau.

Actualització 14/01/06 a les 11:33. En un acte que l'honora, l'autor de l'escrit de l'Avui ha demanat disculpes. No estic d'acord en que la frase en qüestió s'hagi descontextualitzat. A mi més aviat em sembla el que vol dir i punt. Jutgeu vosaltres mateixos. En fi, es tanca un episòdi més del peridoisme de l'insult necessàri en aquest país si es vol ser rellevant i tenir certa audiència.

El teniente Mena es converteix en vedette internacional

Al diari The Times, edició d'ahir, s'hi pot llegir:

Army chief's warnings awaken ghost of Franco, en català, Les advertències d'un cap de l'exèrcit desperten el fantasma de Franco

A Le Monde, també d'ahir, llegim:

Un général espagnol s'insurge contre l'autonomie de la Catalogne, és a dir Un general espanyol s'insurgeix contra l'autonomia de Catalunya.

Al Finantial Times d'avui,

Hostage to Catalonia o Ostatges de Catalunya, un escrit on es critica l'article 8 de la Constitució Espanyola.

Actualització 20:15. A Bloomberg també volen dir la seva: Spain Arrests General Over Threat Against Government, o sigui Espanya arresta el general que amenaça al Govern (gràcies, insubmís).

Actualització 14/01/06 a les 11:28. Ha sortit un altre escrit a la BBC: Spanish army chief sparks furore, Un cap de l'armada espanyola desperta furor (gràcies, Sr. Olivé)

Actualització 24/01/06 a les 13:31. El rotatiu nordamericà The New York Times dedica avui la seva editorial a la nostra vedette: Army Troglodytes in Spain, Troglodites de l'exèrcit a Espanya. Deu ni do.

Contradiccions lingüístiques

• Guerra Civil
• Intel·ligència militar
• Imposar la democràcia
• Exèrcit en missió humanitària
• Derrota dolça
• Victòria agredolça
• Pacificar amb les armes
• Libertad Digital

Apologia a la il·legalitat

Aquest matí, a les 7.20h, el periodista Jiménez Losantos ha dit a la Cope que per fer fora Zapatero del govern (recalcant que és president gràcies als atemptats de l' 11-M) no calien militars, i ha donat altres alternatives : "...aquí, ahora, luchar en el congreso y después habrá que hacer lo que sea menester: declararse en rebeldía, no pagar impuestos, ir todos en manifestación a casa de Zapatero... "

Seguiran els bisbes permeten aquestes bestieses? Nosaltres creiem que sí.

Una més que semblança?

Des dels mitjans afins al Partit Popular ja fa temps que circula una campanya anomenada “Queremos saber la verdad”. No es tracta de la veritat en majúscules, no. Es tracta d'una veritat relativa, terrenal, en aparença senzilla: qui va ser l'autor, tant material com intel.lectual de l'atemptat de l'11 de març de 2004? Ja que aquests dies hem estat parlant del Creacionisme en varies ocasions, trobo pertinent fer una semblança entre aquest i les teories conspiranoiques del PP i afins: suposem que el PP són Creacionistes i que la resta de la societat, Darwinistes. Els Creacionistes, com hem vist, defensen que hem estat creats directament per Déu. No en tenen però cap prova material, física, tangible, unívoca de que això sigui així (requisit imprescindible per a que es pugui considerar com a teoría científica). En contraposició, els Darwinistes tenen un nombre incontable de proves materials que corroboren l'evolució de les espècies. Tanmateix, existeixen punts foscos del Darwinisme que són aprofitats com manà caigut del cel pels Creacionistes i utilitzats per confondre a la resta de mortals i inundar-los de dubtes, amb el que el pobre ciutadà mig, més preocupat per arribar a final de mes que per aquestes discussions, no té més remei que afirmar: “Bé, potser si que l'evolució és falsa”. El mateix passa en la política actual al nostre país: el PP i afins defensen la teoría de la conspiració judeomasònica (bé, en aquest cas etarra-marroqui-psoe-ònica) sense tenir cap, repeteixo, cap ni una prova material, tangible que recolzi les seves tèsis. Es limiten, com fan els Creacionistes, a senyalar els punts dèbils de l'actual teoria acceptada (que va ser un atemptat terrorista provinent del radicalisme islàmic) amb l'esperança de que repetint mil vegades la mateixa mentida, o mitja veritat, s'acabi convertint en veritat.

La campanya arriba fins a tal punt, que la AVT o Associació Vísctimes del Terrorisme (si, aquella titella al servei del PP) ha editat un tríptic titulat amb el crit de guerra “Queremos saber la verdad”, on s'hi poden llegir barbaritats com aquesta:

Cuando el Congreso de los Diputados abrió una Comisión
de Investigación sobre la masacre, esperamos a que alguien
nos diera las explicaciones que anhelábamos. Y lo único
que pudimos ver fue un doloroso debate sobre quién había
mentido o dejado de mentir antes de unas elecciones ¿Qué
nos importa a nosotros eso? Si el entonces gobierno o la
entonces oposición mintieron, ¿nos aporta eso, acaso,
alguna información sobre quiénes fueron los asesinos?
¿Nos dice algo sobre cómo se realizaron los preparativos
de la masacre? ¿Nos explica que falló en las estructuras
del Estado para que esa masacre llegara a producirse?

Com se'ls veu el PPlumero! Ara resulta que no els importa saber qui va mentir els quatre convulsos dies del març de 2004. Però ara m'he perdut: no haviem quedat que volien saber la veritat? Sembla que no. Els aconsello que canvïn el seu lema per el més realista “Queremos saber la parte de la verdad que dé, a ser posible, más votos al PP”.

Per últim, us recomano que llegiu aquest interessant article en el que s'anailtzen impecablement les falàcies més utilitzades pel PP i afins en aquest tema.

Posi un Lanzarote a la seva vida

De Lanzarotes n'hi ha de dues classes, i podeu triar entre:

1-Lanzarote, Julián: Alcalde de Salamanca per el Partit Popular, entre les seves ocurrències destaquen:

• utilitzar la frase “Venceréis pero no convenceréis” que Unamuno va fer cèlebre al pronunciar-la davant de Millán Astray en referència al cop d’Estat del 1936 (el general va contestar la també cèlebre: Muera la inteligencia!)

• les declaracions d’abans d’ahir en les que deia “si los papeles van a Barcelona siempre habrá alguien dispuesto a recuperarlos”, esperem que no es referís a algun general salvapatries disposat a entrar a la ciutat comtal en tanc per la Diagonal.

2-Lanzarote, isla de: La isla más al noreste del archipiélago Canario, Lanzarote ofrece una espectacular combinación de agua y fuego, con volcanes y campos de lava salpicados de casitas blancas en un paisaje casi lunar. Declarada toda la isla reserva de la biosfera por la UNESCO.

Posats a triar Lanzarotes, em quedo amb la segona opció, és més relaxant i menys crispant. Parafrasejant al general “Muera la estupidez!”

El Monstre Volador Espagueti

Després de l'article Cal un caganer per a Jones tercer hem vist necessàri des de la Redacció (i per petició d'un dels nostres nombrosos lectors, tot s'ha de dir) escriure un breu resum sobre l'estat actual d'una de les discussions més apassionants que es desenvolupen al pais de la Coca-Cola: va ser l'home creat a partir del fang o es producte de l'evolució de formes de vida inferiors, semblants a la simpàtica mona xita? Si, estimat lector: un país que en aquests instants té sondes planetaries explorant els inmensos deserts de Mart, encara té ciutadans que creuen que la terra va ser creada fa milers d'anys, de manera literal a la que explica el Gènesi de l'Antic Testament: en sis dies més un altre de descans dominical. Aquest cada vegada més influent grup de cristians, al veure que les seves tèsis eren simplement esborrades del mapa per qualsevol estudiant de primer de Biologia, han creat un subterfugi retòric anomenat Disseny Intel.ligent, que consisteix en afirmar que els éssers vius són massa complexos per provindre de l'humil amèba. Com que no podem ser producte de l'evolució, cal que un ésser desconegut ens hagi creat del no-res. Llàstima que no s'atreveixin a dir de quin creador es tracta: podria ser tant el que ells entenen per Déu, com un immens i aterrador Monstre Volador Espagueti:

(Perdoneu els enllaços en anglès però no hi ha gaire material sobre el tema en català/castellà)

Actualització 11/06/2006

Un dels nostres lectors ens ha suggerit un vincle sobre Creacionisme en castellà. Mireu-lo perquè no té pèrdua...