Arrel del llibre de Lluis Busquets: "Última notícia de Jesús el Natzarè", Antoni Bassas entrevista a Raimon Panikkar, que dona una visió de Déu i Jesús molt interessant i que podeu sentir a continuació:
diumenge, de gener 14, 2007
divendres, de gener 12, 2007
La bombolla es desinfla
Avui podeu llegir a El Periódico un interessant article, del director del Master d'Assessoria Inmobiliària de la UB, Gonzalo Bernardos.
L'article acaba de manera bastant clara i contundent: [...]si tiene intención de adquirir un piso, tenga paciencia. Mire, compare y, sólo si encuentra una auténtica oportunidad, compre. En caso contrario, espere. Tendrá suficientes oportunidades en los próximos años para encontrar la residencia que desea. En cambio, si ha invertido recientemente en vivienda, no se lo piense dos veces: póngala en venta. Es posible que el próximo año le paguen menos de lo que obtendría en la actualidad.[...]
Una oportunitat perduda
Fa poc vaig assistir a l'exposició M.C. Escher. El arte de lo imposible acollida pel Centro Arte Canal de Madrid, un antic depòsit d'aigua madrileny prop de la Plaza Castellana (Torres KIO). Teniu temps de contemplar el muntatge fins el proper 4 de març.Si aconseguiu entrar al recinte, després d'haver passat per uns desproporcionats controls de seguretat, tindreu el primer contacte amb l'ambient de l'exposició: la foscor. No entenc molt bé a què correspón aquesta falta de llum doncs les obres d'Escher son qualsevol cosa menys obscures o críptiques. Després d'aquesta primera impressió, intenteu controlar l'impuls d'adquirir les audioguies doncs no serveixen per a res ja que gairebé es limiten a reproduir el que es pot llegir als panells d'informació repartits per la mostra.
Entrant doncs al recinte, podeu sentir una inexplicable música barroca que us acompanyarà insistentment per tota l'exhibició. Per a què música barroca, i a sobre, de clavicèmbal? L'única remota raó podria ser per l'existència de l'aclamat llibre Gödel, Escher, Bach. Personalment jo hagués posat una música més “galàctica” de l'estil Vangelis o Tomita.
S'ha de dir però que la mostra està molt ben organitzada i que s'entenen perfectament els períodes pels que va passar l'artista. Hi ha un conjunt de 135 xilografies, litografies i gravats que corresponen a les obres més conegudes i famoses de l'autor. També és un encert el documental que es projecta a la sala de vídeo, on podem veure filmacions de l'autor explicant la seva pròpia obra i com treballava. La veritat és que va ser molt interessant veure les proporcions reals de les obres més famoses (impressionant Metamorphosis) i les curioses tècniques que utilitzava.
El que trobo una pena és que s'hagin gastat els diners en fer dues instal·lacions sense cap gràcia: una mena de simulació de l'Alhambra molt poc suggerent, i una sala amb escultures basades en il·lustracions de l'autor sense cap gràcia. Em va donar la impressió que els autors de l'exposició no entenien ben bé l'obra que volien mostrar. Sota la meva opinió, hi ha cents d'instalacions que podrien ser molt més interessants i educatives. P.ex., es podria haver muntat un ordenador connectat a una pantalla on petits i grans poguessin crear els seus propis “puzzles” d'Escher. La tecnologia per fer-ho ja fa temps que existeix. És també imperdonable que no es faci menció sobre l'ús que s'ha fet dels gravats en la tasca de divulgació científica (el cas de Roger Pernrose, p.ex.).Al sortir de l'exhibició, hi ha una agradable sorpresa: un conjunt de fotografies gegants sobre Escher i la seva família intercalades amb alguns dels seus aforismes.
Ja al final, podem entrar a la botiga on es poden trobar productes que competeixen entre sí per la seva absurditat: gomes de borrar, llapissos i imants de cuina amb gravats de l'autor. Molt pocs llibres interessants i cap objecte realment original.
En definitiva, una oportunitat perduda per fer una veritable exposició educativa i divulgativa de la vida i obra de Maurits Cornelis Escher.
dijous, de gener 11, 2007
Es contradiuen per quatre vots
El Partit Popular afirma que la millor solució per acabar amb el terrorisme és el Pacto por las Libertades y Contra el Terrorismo, que segons diuen, va deixar contra les cordes la banda terrorista ETA, que creuen que llavors estava pitjor que ara.
Enteneu llavors que continuïn intentant relacionar ETA amb l'atemptat de l'11-M, quan el famós pacte estava vigent?
dimecres, de gener 10, 2007
Recordant al divulgador
Fa unes setmanes, concretament el passat 20 de desembre, es van complir 10 anys des de la mort de l'eminent divulgador científic i astrònom Carl Edward Sagan. No voliem deixar de recordar aquest home que tantes vocacions científiques va despertar (i desperta) arreu del món.Per aquells que no hagi vist o llegit res de Sagan, us recomano que mireu la sèrie Cosmos. Tot i que està publicada al 1980 i conserva una estètica desfasada, té uns continguts absolutament actuals. Recordo especialment com Sagan explicava els misteris de l'espai-temps inspirant-se en el món unidimensional de Planilàndia. També és especialment memorable el terme “som pols d'estrelles”, en relació a que molt dels àtoms que formen el nostre organisme van ser sintetitzats en reaccions termonuclears estelars. Mereix un menció especial la nau estel·lar que utilitzava per desplaçar-se pel Cosmos.
Tanmateix, opino que l'encert de la visió de Sagan va ser fer un programa de divulgació científica, en aquest cas, astronòmica, que no es limitava a descriure la ciència com una màquina cega, sinó que ensenyava a utilitzar-la com a instrument per descobrir la bellesa de la natura. La música que acompanyava tota la sèrie i la cuidada producció convidava a tenir-ne aquesta visió romàntica.
La veritat és que es troba molt a faltar Sagan doncs al meu entendre no hi hagut cap sèrie de divulgació produïda posteriorment que se li acosti el més mínim, per molt efectes especials que tingui. Sembla que l'art de la divulgació s'hagi perdut, oblidat, tot i que tenim un mestre on enmirallar-nos. Possiblement el punt essencial es trobi en el que comentava en el paràgraf anterior: fugir de la visió mecanicista de la ciència i donar pas a la visió de la ciènica com a instrument per conèixer la natura, talment com si fós un prisma que ens revelés tota la seva complexitat i bellesa.
"We are a way for the Cosmos to know itself."
Carl Sagan
Carl Sagan
Actualització a les 14:43. Després d'escriure aquest artícle i sense saber-ho prèviament (ho prometo) he conegut en una conferència la que va ser la primera dona de Carl Sagan, la microbiòloga i defensora de l'Hipòtesi Gaia Lynn Margulis.
Actualització 12/01/07 a les 8:46. Sobre l'excel·lent música de la sèrie Cosmos, cal dir que el leitmotif va ser creat pel compositor grec Vangelis, àlbum Heaven and Hell; concretament el tema titulat "Movement 3".
dimarts, de gener 09, 2007
Losantos ha tornat
Després de les vacances, Jiménez Losantos ha tornat amb ganes, ara es dedica a amenaçar als equatorians:
Cliqueu per escoltar-lo...si teniu estómag
Vist a NetoRatón 2.0
Cliqueu per escoltar-lo...si teniu estómag
Vist a NetoRatón 2.0
La UOC contracta universitaris a 6€/hora
La UOC contracta joves estudiants universitaris i/o llicenciats per vigilar exàmens a través d'empreses de treball temporal, que ofereixen 6 euros bruts per hora de treball en dissabte.
dilluns, de gener 08, 2007
Les eternes assignatures pendents
Sembla mentida que a aquestes altures encara suspenguin a l'Estat espanyol per una inversió deficient en Educació. Segons informa el diari ADN,
Per si no fós poc,
Com volem fer front als reptes del s. XXI, com la deslocalització, sense una inversió clara en Educació i I+D? Com els hi hem de dir als nostres governants que volem una Educació de calitat i, com a mínim, situada a la mitja europea?
España es la tercera por la cola en gasto público en educación (un 4,3% del PIB), sólo seguida por Luxemburgo (4,1%) y Grecia (3,95%), y casi un punto por debajo de los 25 (5,2%). Por contra, los más educados son Dinamarca (8,3%), Suecia (7,5%) y Chipre (7,4%).
Per si no fós poc,
Los otros indicadores educativos tampoco son muy halagüeños. La tasa media de abandono escolar es del 30,5%, el doble que el 15% de la UE. Además, España ocupa el puesto 13ª en inversión en investigación y desarrollo, con un 1,07% del PIB. La media de la UE es de 1,86%.
Com volem fer front als reptes del s. XXI, com la deslocalització, sense una inversió clara en Educació i I+D? Com els hi hem de dir als nostres governants que volem una Educació de calitat i, com a mínim, situada a la mitja europea?
dimecres, de gener 03, 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
