L’estatut està arribant als tràmits finals, falta la votació al Senat, i en tot cas la ratificació al Congrés, per després acabar fent el referèndum a Catalunya. Els partits comencen a justificar el seu vot.
Aquest Estatut serà comparat per tothom, els que demanaran el Sí, ens els compararan amb el del 1979, i els que demanaran el No ens els compararan amb el del 30 de setembre.
Cal reconèixer que aquest Estatut és millor que el de 1979, i que s’assembla bastant al del 30 de setembre, però ha patit retallades importants en aspectes que el quatripartit va considerar “punts bàsics”: el blindatge de competències, el finançament, el poder judicial i el reconeixent de Catalunya com a nació.
De fet aquestes retallades, que surten del pacte Zapatero-Mas, van ser qualificades de “pacte dubtós i precipitat” pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall. I són retallades en punts on el mateix Artur Mas, pocs dies abans del pacte, deia que el portarien a demanar al No o inclòs la retirada de l’Estatut. Ahir es va saber que Els Verds (de Iniciativa els Verds), també es desmarquen del Sí.
Pel que fa Esquerra, cal recordar que ha votat que Sí al 85% dels punts del text, i segurament sense la foto Zapatero-Mas, demanarien l’abstenció o fins i tot el Sí al referèndum.
Tot plegat, fa que aquest sembli un Estatut provisional, un pas més donat endavant, sobretot si llegim les declaracions del President: «hem arribat fins on podíem arribar, però no ens hi quedarem».
