Curiosa manera d'explicar la baixada de l'Ibex

Al portal Invertia, vinculat a Telefònica, veuen la baixada de l´Íbex d'una manera particular:



Cliqueu per veure com veien el temps a Libertad Digital.

La censura a TVE

Dimarts passat, TVE va censurar l’entrevista que Jesús Quintero va fer a José María García, perquè segons l’ens públic contenia insults.
Trobo impresentable que una televisió pública es dediqui a censurarprogrames, que hauria passat si hagués estat una entrevista en directe? Haurien tallat l’emissió i ens haurien posat una pel.lícula de Cine de Barrio? El pitjor de tot és que han fet de García un màrtir, que està preparantel seu retorn al món dels media, i a qui aquesta polèmica li anirà molt bé.

Per cert en la mateix programa unes setmanes abans, Jiménez Losantos va insultar a Garzón, i a ningú se li va ocórrer censurar el programa. A continuació podem veure l'entrevista de Quintero a Garzón on es fa referència a l'opinió de Losantos sobre el jutge:

Cliqueu per veure la segona part de l'entrevista

"Quien calla, otorga"

Molt significativa la diferent cobertura que del judici de l'11-M fan els diferents mitjans de comunicació. En un extrem, tenim el diari gratuït 20 minutos. El seguiment que fa del judici és exhaustiu: en primer lloc, publica a la seva pàgina les imatges en temps real del judici. A més, van publicant per escrit en temps gairebé real les declaracions dels acusats i les preguntes dels advocats. Apart, hi ha una extensa documentació sobre el rerafons de la trama terrorista, un perfil dels implicats i un llarg etcètera. Davant d'aquest formidable desplegament de mitjans, tenim Libertad Digital. Tot i la rellevància històrica d'aquest judici i la seva gran influència en la política estatal, els de LD es limiten a posar una capçalera a les notícies relacionades amb el judici o les que donen cobertura a la teoria de la conspiració:

De fet, la cobertura que han fet dels insults de Pilar Bardem ha estat més gran que la del judici. Fins hi tot, li han dedicat un espai rellevant del website, amb el seu banner i tot:

Els altres temes que destaquen es la próxima concentració de l'AVT i l'n-èssim enigma de Luis del Pino:

En la llengua materna de LD hi ha una dita que diu així: "quien calla, otorga". El silenci, l'opacitat, la falta de transparència en el seguiment del judici és evident que obeeix a una consigna que m'atreveixo a formular: amagar el judici als seus lectors i oferir-lis la versió conspiracionista com a veritat absoluta.

Eduard Punset i les seves reflexions sobre el cervell

Avui a Catalunya Ràdio han entrevistat a Eduard Punset, arrel del seu darrer llibre "El alma está en el cerebro"

3ª versió del DVD del Sr. Madí

Continuem amb les versions del DVD del CiU: Confidencial.cat, que ens ofereixen els amics de Minoria Absoluta.

Ibarra i el túnel de Vielha

La darrera d'Ibarra, vista pels de l'APM:

De sortejos

Ahir l’Ajuntament de Barcelona va sortejar 1500 pisos de protecció oficial (2/3 de lloguer i 1/3 de propietat).

Hi ha alguns aspectes que no em semblen raonables:


- Només 70 dels pisos estan acabats. El que fa pensar que per algun motiu s’ha fet el sorteig abans del que tocaria. Serà que hi ha eleccions al maig?

- Que es faci en el darrer trimestre de la legislatura, no sembla casual que el sorteig es faci tan a prop d’unes eleccions.

- Que hi hagués 55.000 sol·licitants per 1500 pisos. Demostra dues coses, que les administracions no fan prou habitatge protegit per cobrir la demanda; i que el barems per poder accedir al sorteig són molt amplis, ja varem comentar en el post del passat mes de novembre, que en alguns casos podien accedir persones amb ingressos de fins a 52.000 €.

- Per últim, el que a mi més m’empipa, és que es faci per sorteig. M’explico, trobo poc d’esquerres repartir pisos com si fos la loteria, doncs segur que d’aquests 55.000 sol·licitants, hi haurà qui ho necessitarà més que un altre. Crec que s’hauria d’haver fet en base a ingressos, i facilitar l’habitatge a qui més ho necessita, i no posant en el mateix “bombo” el que guanya 600 € mensuals i el que en guanya 3000 €.

I el món ens va menjar

Caminava per la Plaça Catalunya. Anava amb una amiga. Somiaven juntes; erem joves, adolescents i teniem tota la vida per endavant. Quines aventures ens esguardava el futur? Ens anàvem a menjar el món. Però el món finalment ens va acabar menjant a nosaltres: una sirena, trompeta de la mort, va sonar per tota la ciutat. Sabiem què significava exactament això. Tot i que em trobava a prop d'un refugi, sense pensar-m'ho ni un moment vaig començar a córrer. Sense parar. Endavant. Les cames em tocaven el cul de tant que corria. Tot el Passeig de Gràcia i tota la Riera de Sant Miquel fins arribar a l'estació de Gràcia, el refugi on es trobaven els que més estimava. Més important que la pròpia vida és estar amb els meus.

Avui tot just fa 70 anys, el 13 de febrer de 1937 el creuer feixista italià Eugenio di Savoia va disparar els seus canons contra els barris de l'Eixample i Gràcia. L'atac va produir 18 víctimes mortals i va significar el començament d'un infern de dos anys que es va traduir en 2.750 morts, 7.000 ferits i 1.808 edificis afectats. Malhauradament, Barcelona es va convertir en el primer laboratori d'assaig de la Segona Guerra Mundial.


La breu història amb que començava l'escrit és una anècdota real que va patir la meva àvia materna Assumpció, d.e.p. Ella va sobreviure a la barbàrie i va tenir una vellesa feliç. Tanmateix tenia el cor marcat per aquells anys, com no podia ser d'altra manera. Sempre ens explicava aquesta anècdota, que he trobat interessant compartir amb vosaltres i com a petit homenatge als milers d'herois silenciosos d'aquella desgraciada guerra.

Itinerari més probable a peu des de Plaça Catalunya fins a l'estació de Gràcia (2.2 km)

Si teniu d'altres històries, sentiu-vos lliures d'escriure-les als comentaris o escriviu a cartas@lavanguardia.es, que n'estan fent una compilació.

Informació relacionada:

La por que va venir del cel. Quadern del Diumenge. El Periódico, 11 de febrer de 2007.
Cuando llovía fuego. Vivir. La Vanguardia, 11 de febrer de 2007.
Perill de Bombardeig, Santiago i Elisenda Albertí. Albertí Editor, 2004.
Els bombardeigs de Barcelona. Joan Villarroya i Font. Abadia de Montserrat, 1999.
Barcelona, Bárbarment Bombardejada!
Barcelona sota el Franquisme (BTV)
Margarida Andreu. Encaix. 2003.

La dada

Adigsa tiene más de 1.400 viviendas protegidas que estan desocupadas desde hace más de un año


Més a La Vanguardia

Redactats idèntics, constitucionalment diferents

"El Presidente o Presidenta del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña es el representante del poder judicial en Cataluña. Es nombrado por el Rey, a propuesta del Consejo General del Poder Judicial y con la participación del Consejo de Justicia de Cataluña en los términos que determine la Ley Orgánica del Poder Judicial".

Estatut de Catalunya, article 99.5

"El Presidente o Presidenta del Tribunal Superior de Justicia de Andalucía es el representante del Poder Judicial en Andalucía. Es nombrado por el Rey, a propuesta del Consejo General del Poder Judicial con la participación del Consejo de Justicia de Andalucía en los términos que establezca la Ley Orgánica del Poder Judicial".

Estatuto de Andalucía, artículo 143.

El primer està recorregut pel PP davant el Tribunal Constitucional, el segon té el suport del PP a Andalusia i al Congrés dels Diputats. Després diuen que l'anticatalanisme no existeix.

Vist a Escolar

Buenafuente vs Losantos

Aquests dies hem pogut presenciar la guerra de declaracions entre els dos còmics més influents de l’Estat:
-

Andreu Buenafuente: "Ante la libertad de premiar, está la libertad de rechazar el premio, y este Micrófono de Oro lo rechazo porque no quiero estar en el mismo palmarés que un personaje cuya concepción de la radio es por completo ajena a la mía. Yo respeto mucho esta profesión, y la forma que tiene esta persona de llevarla a cabo me ofende. No es la radio que a mí me gustaría para este país. Se puede optar por la discrepancia en silencio, pero yo he optado por decir en voz alta que no soporto estos premios salomónicos que tratan de honrar colores imposibles. Así tratan de decir que todo vale, y poco a poco se va pudriendo el periodismo. Y quería dejar clara mi discrepancia. En voz alta".

-

Federico Jiménez Losantos: "Hombre, Buenafuente, estas cosas se avisan. Si además de pedírmelo dos veces me hubieras hecho saber que estabas desesperado y en las últimas de audiencia, pues no sé, a lo mejor había ido a tu programa para hablar de mi último libro y hacer una entrevista como la de Jesús Quintero. Bueno, eso es difícil, porque ni tú eres Quintero ni yo sería yo si me prestara a hacer de Rodríguez Ibarra con Julia Otero, pero al menos lo habría contemplado como caridad o como penitencia. Es cierto que fuiste más rápido que el Loco y que Madrid (o Barcelona) es un viaje más corto que a Sevilla, pero es que no me daba la gana aparecer por un programa en decadencia con un sujeto que ha quedado para los chistes de los náufragos de las pateras. En todo caso, lamento que el disgusto que pudiera darte mi rechazo a aparecer en tu programa y los índices de audiencia de Quintero te haya llevado a desairar a Ponferrada y sus premios. Míralo por el lado bueno: así haces méritos para volver a Barcelona a hacer las gansadas habituales en uno de los dos idiomas vernáculos que dominas incluso mejor que Montilla. Puedes ir a la cadena de televisión que os ha puesto Zapatero a los sectarios del progresismo al contado y el catalanismo a granel o puedes volver a TV3, de donde nunca has salido. Lo que no sé es cómo has tardado dos semanas en darte cuenta del agravio que para tu ética supone “compartir el palmarés” de esos premios conmigo. Sólo hay entre nosotros una diferencia: yo jamás te invitaría a un programa mío; tú me invitas al tuyo y yo no voy."

I aquí no ha passat res

Un dels conceptes més nefasts que ha parit la política nordamericana és la guerra preventiva. Amb els anys, en concret quatre des de l'invasió de l'Iraq, s'ha descobert la fal·làcia amb la que ens van intentar enganyar. Tots els ciutadans de l'estat espanyol que en aquell temps varem llegir correctament la jugada, manifestant-nos aquell 15 de febrer de 2003, ens podem sentir orgullosos de la nostra feina doncs teníem tota la raó del món. Tot just ahir ho va reconèixer el mateix expresident Aznar, a Pozuelo de Alarcón:

Todo el mundo pensaba que en Irak había armas de destrucción masiva y no las había, yo lo sé ahora

I encara més:

tengo el problema de no haber sido tan listo de haberlo sabido antes

M'indigna profundament que tot el mal s'ha fet a l'Iraq, totes les morts de civils innocents per què no dir-ho, es podria haver evitat. La pedra angular, l'argument central en que es fonamentava la invasió ha caigut pel seu propi pes. I després de 4 anys, quan els ànims que aleshores estaven encesos ja s'han refredat, bé el senyor del bigoti i ens dona la raó. I aquí no ha passat res.

De fet, tota la trista i rocambolesca història de la guerra preventiva a l'Iraq té unes semblances esclaridores amb la teoria conspirativa de l'11-M:

- Ambdós doctrines es basen en hipòtesis no demostrades empíricament: no hi ha cap prova, ni una, que demostri la participació directa d'ETA en l'11-M. Tampoc hi havia cap prova de que Saddam tingués en aquell moment armes de destrucció massiva (Hans Blix).

- Ambdós doctrines busquen amagar a l'opinió pública les verdaderes intencions: en el cas de l'11-M, es busca crear una cortina de fum per amagar les responsabilitats de l'exgovern d'Aznar en la previsió de l'atemptat. També es pretén ocultar l'evidència de que el recolçament a l'invasió d'Iraq va ser la causa principal de l'atemptat. En el cas de la guerra d'Iraq, l'intenció real de Bush era possiblement moure fitxa en la complicada geopolítica de la zona.

- Ambdós doctrines es sustenten principalment gràcies als mèdia que en fan proselitisme. Una legió de periodistes afins al poder es dedica a fer jocs malabars argumentals per recolzar l'impossible. Només cal revisar l'hemeroteca de El Mundo i Libertad Digital del 2003 i d'ara per quedar-ne'n convençuts.

Donades aquestes semblances, sembla fàcil pensar com s'acabarà tot l'autèntic merder en que s'ha convertit l'11-M. Un dia qualsevol, d'un any qualsevol, quan tothom ja ni s'en recordi, en Rajoy, Zaplana o Acebes diran que es van equivocar i que no van ser prou llestos per veure que ETA no en tenia res a veure.

I aquí no haurà passat res.

Confidencial.cat en clau d'humor (II)

Segona part del famòs documental amb muntatge dels amics de Minoria Absoluta

Tenien raó

El passat 2 de febrer es va publicar l'informe de les nacions unides sobre el canvi climàtic. El document ha estat elaborat per l'Intergovernmental Panel on Climate Change, una superestructura formada per més de 1.250 científics de 130 paisos d'arreu del món. Podeu trobar els 6 anys de feina que ha costat elaborar l'informe condensats aquí.

Llegint-lo per sobre, he trobat interessant traslladar-vos una de les conclusions:

The understanding of anthropogenic warming and cooling influences on climate has improved since the Third Assessment Report (TAR), leading to very high confidence that the globally averaged net effect of human activities since 1750 has been one of warming, with a radiative forcing of +1.6 [+0.6 to +2.4] W m-2.

És a dir, que hi ha el 90% de probabilitats de que l'efecte de les activitats humanes des del 1750 hagi estat l'escalfament global del sistema climàtic de la Terra. Cal recordar que en els passats informes no hi havia aquest nivell de confiança quan es relacionava l'activitat humana amb el canvi climàtic.

Amb aquesta certesa, ara ja no tenim cap excusa per intentar adaptar la nostre vida a un consum més ecològicament responsable. Mai he estat gaire simpatitzant aquest tipus de discurs, però ara crec que és de justícia reconèixer el meu error.

Tot i així, encara que ara ens posem a ser uns perfectes ecologistes el mal ja està fet, tal i com afirma l'informe. La inèrcia dels canvis fets des del 1750 no es pot aturar i es prolongarà uns quants segles més. Així doncs, més que preguntar-nos què cal fer per ser uns consumidors més responsables, crec que hauriem de començar a discutir seriosament com minimitzarem els efectes que tard o d'hora es manifestarán i que afectarán notablement la nostra vida.

Curiosa manera de multiplicar

Confidencial.cat en clau d'humor (I)

Els amics de Minoria Absoluta van fer aquest muntatge sobre el polèmic DVD de Convergència, us en posem la primera part, que disfruteu: